Només el 14% de pacients amb migranya tenen accés als fàrmacs innovadors

Els motius de l’infradiagnòstic i les barreres a la prescripció són variats. D’entrada, molts malalts no acudeixen al metge i s’automediquen amb analgèsics perquè pensen que no pateixen una malaltia i li resten importància (es calcula que al voltant del 50% de les persones amb cefalea). Però també hi ha malalts que busquen una solució en el sistema sanitari i «no reben una cura excel·lent perquè a la migranya no se li dona la transcendència que té», segons resumeix el doctor José Miguel Láinez, president de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN).

Hi ha diversos tipus de cefalees o migranyes, la majoria benignes, que provoquen dolors puntuals i que no requereixen la intervenció d’un especialista. Però també hi ha migranyes recurrents, que necessiten la supervisió d’un metge, tant per trobar i diagnosticar-ne la causa, com perquè prescrigui els medicaments indicats per minimitzar el dolor i per prevenir que aquest s'accentuï. «La gent ha d’interioritzar que tenir un mal de cap recurrent no és normal i no automedicar-se perquè la malaltia llavors es pot cronificar i tenir un efecte de retruc», adverteix Isabel Colomina, presidenta de l’Associació Espanyola de Migranya i Cefalea (AEMICE).

L’enquesta

Una recent enquesta europea a pacients amb migranya (titulada Access to Care), els resultats de la qual a Espanya han sigut presentats al Congrés dels Diputats, indica que el 50% dels participants pateixen migranya crònica i la majoria de manera greu, més de 8 dies al mes i durant anys. Malgrat això, el 27% dels enquestats no són controlats per cap professional sanitari, mentre que la resta són seguits, majoritàriament, pel neuròleg.

Per arribar al diagnòstic de migranya, el 95% dels participants van necessitar més de cinc anys i el 45% va haver d’acudir abans a dos o tres especialistes i el 37% a entre quatre i vuit especialistes. La causa és que no hi ha una prova que, de manera fidedigna, serveixi per diagnosticar la migranya. S’hi afegeix que molts metges, sobretot a l’Atenció Primària, resten importància al que consideren un simple mal de cap.

El tractament

Després del diagnòstic, l’enquesta indica que el primer tractament rebut contra la migranya són els analgèsics comuns, seguit dels triptanes, un grup de fàrmacs que es fan servir en el tractament de l’atac agut però no serveixen per prevenir-ne nous episodis. I, els últims que es prescriuen, són els anti CGRP, que no estan finançats ni indicats com a primera línia de tractament, només quan fallen tres medicaments previs, per això només els 14% dels pacients (percentatge que seria inferior si es tingués en compte els no diagnosticats) hi té accés malgrat que proporcionen bons resultats i milloren de manera significativa la qualitat de vida dels pacients.

Colomina, per exemple, fa que està en tractament amb els monoclonares anti CGRP des del 2018 i ha passat de migranyes que han provocat el seu ingrés fins a 10 ocasions (perquè els fàrmacs anteriors ja amb prou feines li feien efecte) a tenir a tot estirar mals d’unes hores de durada. «Jo sempre tinc un dolor mínim, hi visc sempre, els medicaments no m’han curat, però ara sento que tinc les regnes de la meva vida», explica.

L’estratègia nacional

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

La presentació de l’enquesta al Congrés dels Diputats ha servit a l’Associació Espanyola de Migranya i Cefalea, l’Aliança Europea de Migranya i la Societat Espanyola de Neurologia per demanar una estratègia nacional d’abordatge d’aquesta malaltia, similar a la que ja existeix per a altres malalties, que garanteixi una millor assistència sanitària i equitat, a més d’una protecció social més significativa als malalts.

El president de la societat mèdica assegura que hi continua havent «moltes inequitats» en l’atenció en funció de la comunitat autònoma i que la principal solució seria «dedicar més recursos al control de la migranya, especialment a l’ Atenció Primària».