Reforma horària

Aixecar-se a les set, menjar a les quatre i entrenar a les nou: urgeix canviar l’horari dels adolescents

  • Científics, consultors i famílies consideren que els joves es desperten massa aviat, mengen molt tard i dormen poc per l’ús del mòbil i les extraescolars intempestives

  • Aquests hàbits afavoreixen l’estrès i l’aparició de malalties físiques i mentals

Aixecar-se a les set, menjar a les quatre i entrenar a les nou: urgeix canviar l’horari dels adolescents

MANU MITRU

6
Es llegeix en minuts
Núria Marrón
Núria Marrón

Periodista

ver +

Xavier, alumne de primer de Batxillerat, es desperta cada dia cap a les set del matí. Després d’escurar un got de llet amb cereals, se’n va a grans gambades a l’institut, que comença a dos quarts de nou. Sis hores i mitjana de classe més tard –«una pesadesa», diu– torna a casa amb un forat a l’estómac. Ha devorat un entrepà, sí, a mig matí. «Però menjar gairebé a les quatre és massa tard», es queixa. Dues tardes a la setmana encadena la digestió amb les classes d’anglès i els deures, i tres més acaba l’entrenament de futbol passades les nou de la nit. Si en una cosa hi ha consens sobre l’adolescència, més enllà de les seves fogueres emocionals, és que els seus horaris són «una bogeria», «antinaturals», «intempestius» i «perjudicials».

El Xavier el resumeix a la seva manera: «Anem rebentats». Però el cert és que la comunitat científica, les federacions de famílies d’alumnes i els consultors especialitzats en horaris saludables li donen la raó. En aquest projecte de reforma horària que ara, després de la covid, sembla posar-se en marxa de nou amb iniciatives com la xarxa catalana pel dret al temps, l’‘expedient adolescent’ és un dels punts calents.

¿El diagnòstic general? Es desperten massa aviat, mengen massa tard (un gruix d’instituts fa jornada contínua durant tota l’etapa de secundària) i, entre horaris intempestius d’extraescolars i ús tardà de pantalles, no descansen prou hores, factors que penalitzen des del rendiment acadèmic fins a la salut física i mental.

Bioritmes

Comencem pel flanc científic. Resulta que, més enllà de l’endimoniat i dilatat horari, també hi ha la fisiologia. Explica el biòleg i neuroeducador David Bueno, autor del llibre ‘El cervell de l’adolescent’, que entre els 12 i els 20 anys els bioritmes es retarden entre 1,5 i 2 hores respecte a nens i adults. O sigui, que si una nena es desperta automàticament cap a les set del matí, quan arribi a l’adolescència ho farà a les nou. I per descomptat també s’adormirà una estona més tard, cosa que entra en col·lisió frontal amb la planificació escolar.

El cas és que, a primària, els centres obren a les nou i, a secundària, en general, ho fan una hora abans. «Hi ha un gran desajust, quan els adolescents comencen les classes els seus cervells no estan al 100% i l’aprenentatge és menys eficient», afirma Bueno. Com a ‘prova de càrrec’ d’aquesta espècie de «desequilibri» biorítmic, el científic posa d’exemple un assaig realitzat a Anglaterra. Un grup d’escoles de secundària va fer l’experiment de retardar l’inici de les classes de les 8.30 a les 10 del matí. Els resultats van ser sorprenents. «El nombre d’absències va disminuir el 50% i el rendiment escolar va augmentar el 20%, una cosa crucial per als alumnes que basculen entre el suspens i l’aprovat», explica Bueno.

No es pot menjar a les tres

Però hi ha més. A més de començar la jornada més tard, els xavals també haurien de menjar en una franja que oscil·lés entre migdia i les dues de la tarda. «Més enllà de les tres és una barbaritat i en zones més rurals molts alumnes arriben a menjar a les cinc de la tarda», afirma Lluís Vila Prat, que des de l’associació de famílies de secundària Fapaes ha sigut un dels grans impulsors de la reforma horària.

També haurien d’acabar les extraescolars abans de les vuit i arribar a casa a una hora prudencial per «aprendre una cosa tan important com conviure en família», afirma Bueno, que adverteix d’una cosa gens estranya d’intuir: que el cansament i el desordre fisiològic també poden repercutir en dificultats en l’atenció mental i en l’aparició de l’estrès i, amb ell, de malalties vinculades a la salut mental. A més, els estudis de cronobiologia afirmen amb tossudesa «que dinar més tard de les tres de la tarda augmenta el risc de patir obesitat i diabetis», afirma el consultor Xavier Peralta, assessor de la Barcelona Time Use Initiative, plataforma que durant aquesta setmana passada ha reflexionat sobre els usos i polítiques del temps.

Estudis

«La jornada contínua no és adequada per als xavals, però sobretot perjudica l’alumnat que és menys acadèmic», coincideix Oscar Altide, director de l’Institut Quatre Cantons, centre que va dissenyar una ambiciosa reforma que la pandèmia va posar en ‘stand by’ però que ha deixat alguns canvis que han contribuït «a rebaixar la conflictivitat a l’aula».

Per descomptat, equalitzar l’organització social i logística a les vides adolescents implica una autèntica odissea. Tot i això, la necessitat d’obrir aquest majúscul meló està més que acreditat en innombrables i recents estudis. Hi ha, si no, l’informe ‘L’educació a l’hora’, que van presentar la Fundació Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (2019). O el ‘Pacte del temps, per uns hàbits saludables’, del Consell Educatiu Municipal de Barcelona (2020).

Mesures

Aquí teniu algunes conclusions de consens: 1/ als instituts s’hauria de poder fer un dinar saludable, més ràpid i lleuger que a les escoles i que estigués inclòs en l’horari lectiu (després de la gradual implantació de la jornada contínua, els menjadors han anat desapareixent a secundària) i 2/ les activitats extraescolars haurien d’avançar els seus horaris.

Tot i això, alguns ‘peròs’ arriben, implacables, en aquest punt. «Pel que fa al menjador, als centres sovint falten recursos i els espais inicialment destinats a aquesta funció han sigut reconvertits per a altres usos –admet Lluís Vila–. I respecte a les extraescolars, hi ha una sobredemanda d’espais esportius que dificulten uns horaris més racionals».

Sobre la taula

De moment, des del Departament de Educació no s’està estudiant cap proposta en ferm ni es preveu modificar horaris, afirmen fonts de la conselleria. Tot i això, després de l’aturada de la pandèmia, sembla que aquesta inquietud està tornant a bategar en espais com el Grup Motor del Pacte del Temps a Barcelona.

Notícies relacionades

«Els canvis segurament no seran imminents, perquè impliquen reptes importants com rebaixar i flexibilitzar la càrrega lectiva o la negociació amb el professorat i els sindicats, però és evident que aquest desajust horari comença a posar-se sobre la taula», afirma Lidon Gasull, directora de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya, que estan preparant un informe sobre aquesta qüestió i que ja han proposat que els centres de secundària disposin de menjador o espais habilitats per a aquest fi al nou decret de menjador que s’està gestant a la conselleria. «Massa noies i nois estan cansats i esgotats, i no pot ser que l’organització escolar i extraescolar no tingui en compte les seves necessitats», afegeix Gasull.

Una altra qüestió –no menys important pel que fa al descans– és l’exposició nocturna a les pantalles. Tota mare o pare d’adolescent sap de què va: aquell temps en bucle que, de manera més o menys clandestina, passen fent ‘scroll’ amb el mòbil, sovint des del mateix llit. «És important que les famílies limitin aquesta exposició», afirma Xavier Peralta, en al·lusió als efectes perjudicials de la llum blava que emeten els dispositius i que –a l’inhibir la producció de melatonina, l’hormona que ajuda a agafar el son– actua com un implacable cop de gràcia del descans juvenil.