La gestió del temps

La reforma horària és possible: aquestes empreses catalanes ho demostren

  • Tapla ha implantat la jornada laboral de quatre dies mentre que Iterem ha optat per la setmana de 32,5 hores

  • Flexibilitat, antipresencialisme i teletreball són apostes d’aquestes pimes per «atraure i retenir talent»

La reforma horària és possible: aquestes empreses catalanes ho demostren

Jordi Otix

4
Es llegeix en minuts
Montse Baraza
Montse Baraza

Periodista

ver +

«¿Puc teletreballar?», «¿quin és l’horari?», «no m’interessa treballar més tard de les 18.00 hores». Aquestes són frases amb què es troben dia sí, dia també empreses que entrevisten candidats per a un lloc de treball. Candidats joves. Prova que, com sostenia Fabián Mohedano, un dels impulsors del projecte de nous usos del temps a Catalunya, la reforma horària arribarà, sobretot, de la mà dels joves, que ja no estan disposats a fer jornades laborals maratonianes que només els deixin temps per sopar i anar-se’n a dormir. Una generació que valora com ningú el dret al temps, dret que defensava aquesta mateixa setmana la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, a la Barcelona Time Use Week, per fer alguna cosa més que treballar.

A Catalunya ja hi ha empreses que estan començant a aterrar la reforma horària, i proven a les administracions i a la societat que aquest canvi en la gestió del temps és possible. Una és Indústries Tapla. Ha instaurat la setmana laboral de quatre dies i ha introduït criteris de flexibilitat. Una altra és Iterem, consultora tecnològica que ha optat per la setmana de 32,5 hores dividida entre cinc dies. Evitar el presencialisme iposibilitar el teletreball són mesures que serveixen, coincideixen, per «atraure i retenir talent» i milloren la productivitat i la motivació.

«Per als joves és més important la qualitat del temps. És una riquesa ser amo del teu temps. Això té un valor i permet que tinguin un compromís més gran amb l’empresa», explica Ana Pérez, consultora i responsable de recursos humans d’Iterem. Adverteix que aquestes mesures ja gairebé no són un plus. «Si no les tens, per a molts ja estàs fora del mercat», apunta.

Eliminar lladres de temps

Dedicada al disseny i producció d’articles flocats per al sector de l’automòbil, i amb una plantilla de 48 treballadors, Indústries Tapla (Parets del Vallès), va dedicar un any a estudiar els processos productius i la càrrega de temps que suposaven. Es van identificar treballs innecessaris i lladres de temps.

Identificat tot això, es va dividir l’empresa en tres zones (A, B, C) en funció del paper en el procés productiu. A la zona A, d’una producció més en sèrie, es va implantar el setembre del 2018 la setmana laboral de quatre dies –de dilluns a dijous– amb una jornada de 9,45 hores diàries que inclouen dos descansos per esmorzar i dinar.

El canvi ha permès un augment de la producció del 18%, caps de setmana de tres dies tot l’any, un estalvi energètic del 18% i la possibilitat de dedicar divendres a tasques de manteniment de maquinària. «Les hores de feina han de ser de qualitat. I els treballadors, quan acabin la jornada, han de poder sortir de l’empresa amb energia per viure i conciliar», defensa Montse Tapla, responsable de Planificació Estratègica de l’empresa.

A la zona B, encarregada de servir els clients, es va implantar un sistema de borsa d’hores acumulades que, en compensació per urgències i puntes de feina, dona dret a dies de festa. Aquest sistema també va a la inversa: si un treballador necessita un dia lliure, el fa i el compensarà més tard, quan hi hagi un pic de feina.

En la zona C (enviament), es va fixar per als transportistes un temps de càrrega amb una hora inferior a la jornada diària. Poden gestionar aquella hora com els convingui. Si la feina està feta, poden sortir abans i reservar aquelles hores per a pics de feina.

Les tasques d’oficina i de comercials també s’han modificat. En oficines, l’horari és de 08.00 a 17.30 amb una hora de dinar i els divendres i vigílies de dies festius de 08.00 a 13.30. Hi ha flexibilitat i es permet el teletreball. A més, la primera setmana després de les vacances d’agost es fa jornada reduïda de 5,5 hores com a «adaptació postvacances». Als comercials que hagin de fer viatges llargs, se’ls permet anar en parella o amb un familiar i que combinin el viatge amb un cap de setmana.

«Apple i Google no són un exemple»

Iterem és una empresa més petita. Fundada per tres dones, són actualment nou persones en plantilla i es dediquen a tasques de consultoria de gestió de processos. Des de l’inici van optar per introduir mesures de conciliació i flexibilitat. «Per a elles era part de l’ADN de l’empresa facilitar que la gent tingués temps per a la seva vida personal», recorda Ana Pérez.

Notícies relacionades

Com a «mesura estrella», van apostar per una jornada de 32,5 hores de dilluns a divendres. A això li afegeixen flexibilitat perquè cada treballador organitzi la seva jornada. Es permet el teletreball, no hi ha reunions «a deshores» i tenen un protocol de desconnexió digital que permet al personal fixar l’interval horari en què està disponible per rebre missatges. Així mateix, cada treballador pot disfrutar com a dia festiu el dia del seu aniversari. I s’evita el presencialisme tant sí com no. «Quan hi ets, no escalfes la cadira. Organitza’t bé, sigues productiu i després, ja ets lliure», resumeix Pérez.

Aquestes empreses creuen que visibilitzar que altres maneres d’organitzar el temps són possibles pot ser un esperó per a les altres. «Veiem que Apple i Google ho fan, però són multinacionals que no tenen res a veure amb la realitat espanyola de petites i mitjanes empreses i no són exemple per a les pimes. Però que hi hagi empreses petites que introdueixin aquestes pràctiques sí que n’és un exemple», remarca Pérez.