Emergència climàtica

El món registra un nou rècord de concentració de gasos amb efecte hivernacle

  • L’Organització Meteorològica Mundial alerta d’un augment de diòxid de carboni, metà i òxid de nitrogen a l’atmosfera

  • La presència de metà va arribar l’any passat a la xifra més alta mai observada des que hi ha registres

El món registra un nou rècord de concentració de gasos amb efecte hivernacle
4
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

La presència de diòxid de carboni, metà i òxid de nitrogen –tres dels principals gasos que estan impulsant l’avenç de l’escalfament global i de la crisi climàtica a tot el planeta– ha arribat a una nova xifra rècord. A tan sols unes setmanes de l’inici de la cimera del clima de Sharm al-Sheikh, la trobada diplomàtica en la qual s’intentaran traçar les mesures per aturar l’augment de les emissions globals, l’Organització Meteorològica Mundial (WMO) publica el seu informe anual sobre gasos amb efecte hivernacle i llança, una vegada més, una crida a les autoritats polítiques del món. «Estem davant l’enèsim senyal d’alerta del canvi climàtic», resumeix l’informe, publicat aquest dimecres.

L’anàlisi, centrada en les dades de l’any 2021, apunta a diverses conclusions preocupants. L’any passat, el món va registrar els nivells més alts mai observats de metà. En els més de 40 anys que es monitoritza la presència d’aquest gas a l’atmosfera mai s’havia arribat a una concentració tan alta. Els experts afirmen que, en part, això es podria deure a processos naturals però que, més enllà d’això, és indubtable que l’activitat humana n’ha tingut una gran part de la culpa. Sobretot perquè, paradoxalment, just l’any passat durant la cimera de Glasgow es va presentar un dels pactes més grans fins a la data per reduir les emissions d’aquest gas.

L’informe també alerta d’un increment en els nivells de diòxid de carboni a l’atmosfera. Entre els anys 2020 i 2021, quan just arrencava el camí de la recuperació de la covid-19, aquest gas va augmentar a un ritme superior a l’observat durant l’última dècada. Es confirma, una vegada més, que després de l’aturada provocada per la pandèmia de coronavirus hi ha hagut un important repunt en les emissions d’aquest gas. Els experts atribueixen aquest fenomen a dos factors principals: la crema de combustibles fòssils (relacionada, per exemple, amb la circulació de vehicles) i la producció de ciment en el sector de la construcció. 

Encara no hi ha dades definitives sobre les emissions d’aquest any però, segons reflecteixen les xifres preliminars recollides per observatoris d’arreu del món, tot apunta que el 2022 aquesta tendència seguirà a l’alça. Els experts, de fet, temen que si no es prenen mesures de manera immediata és molt probable que aquest any es torni a batre l’enèsim rècord. «L’agument continu dels gasos amb efecte hivernacle, inclòs el rècord en les concentracions de metà, és una alerta que anem en la direcció equivocada», argumenta Petteri Taalas, secretari general de l’Organització Meteorològica Mundial, durant la presentació oficial d’aquesta anàlisi. 

Un segle d’atmosfera contaminada 

El món mai havia tingut aquesta concentració de gasos amb efecte hivernacle com ara. El 2021, segons apunta aquest últim balanç liderat per una xarxa de científics de tot el món, la presència de diòxid de carboni a l’atmosfera va arribar a 415,7 parts per milió, la de metà es va situar en 1908 parts per milió, i la d’òxid de nitrogen, en 334,5 parts per milió. Els registres apunten a un increment mitjà del 149%, el 262% i el 124% en la presència d’aquests gasos respecte a l’era preindustrial. I aquest augment, una vegada més, està directament relacionat amb l’activitat humana. 

L’elevada concentració d’aquests gasos a l’atmosfera està provocant diversos ‘danys en cascada’ que van des de l’augment dels fenòmens meteorològics extrems fins a l’avenç de l’escalfament global. En cas de continuar així, amb els actuals nivells d’emissions, s’estima que els termòmetres del planeta augmentaran una mitjana de 2,5 graus en les pròximes dècades (això, en països com Espanya, es podria traduir en un increment d’entre quatre i set graus de mitjana per a finals de segle). La comunitat científica ha alertat en innombrables informes que l’únic ‘llindar segur’ per a la salut del planeta (i dels seus habitants) és aturar l’escalfament global per sota dels 1,5 graus de mitjana.

Notícies relacionades

«Aquesta informació remarca, una vegada més, l’enorme repte i la necessitat vital de tallar les emissions de gasos amb efecte hivernacle per frenar l’augment global de les temperatures», destaca Taalas en un missatge especialment dirigit als líders que, reunits a la ciutat egípcia de Sharm al-Sheikh entre el 6 i el 18 de novembre, tornaran a debatre sobre com tallar l’aixeta a les emissions d’aquests gasos que estan escalfant el planeta. «Necessitem transformar el nostre sistema industrial, energètic i, en general, el nostre estil de vida. Tenim la capacitat tècnica i econòmica de fer-ho. Només necessitem començar ja. El temps s’esgota», destaquen els científics en la presentació d’aquest últim informe. 

L’Organització Meteorològica Mundial, per la seva banda, també anuncia que està posant a punt un mecanisme internacional per monitoritzar les emissions de gasos amb efecte hivernacle. Aquesta eina, anunciada l’any passat durant la cimera de Glasgow, pretén convertir-se en un sistema d’intercanvi d’informació per a la comunitat científica. Al principi, aquest mecanisme només s’utilitzarà per millorar les anàlisis i les prediccions sobre la concentració d’aquests gasos. No s’utilitzarà per penalitzar els principals emissors del planeta (o més ben dit, aquells que estan emetent per sobre de l’acordat), però, almenys, ajudarà a saber qui són.