El Pacte Nacional per la Llengua tanca el seu procés participatiu amb 2.600 propostes

El procés participatiu obert del Pacte Nacional per la Llengua, entre l’1 de març i el 30 de setembre, ha suposat que es generessin 2.600 propostes, de 333 aportacions, de les quals es desprèn que les preocupacions principals són el foment del català en l’educació i la recerca.

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha presidit aquest dimarts una part de la presentació dels resultats d’aquest procés, en un acte celebrat al Palau de Pedralbes, en el qual el secretari de Política Lingüística, Francesc-Xavier Vila, ha explicat les dades a una trentena de representants d’entitats, partits polítics i sindicats de la taula del pacte.

D’aquest informe, destaca que 571 de les propostes rebudes (22,4%) corresponen a l’àmbit de l’educació i la recerca, mentre que n’hi ha hagut 362 relacionades amb les administracions públiques i 358 amb l’audiovisual i els mitjans de comunicació.

Gairebé la meitat de les propostes, el 47,7%, incideixen en els usos i entorns lingüístics, i de la resta, un 26,5% demanen «sensibilització» per incidir en les actituds lingüístiques; n’hi ha un 23,5% que fan referència al coneixement de la llengua i només un 2,3% aposten per incidir en el corpus de la llengua.

Més consciència lingüística

Sobre les accions concretes que es demanen, el 30,5% vol més «sensibilització lingüística» (778 propostes) i n’hi ha 456 que fan referència a «incrementar o millorar la formació», davant 360 que indiquen que s’ha de «dinamitzar i fomentar l’ús de la llengua catalana»; n’hi ha 264 que volen «augmentar el finançament i les subvencions», i 231 més han demanat que es «reforci el compliment de la llei».

La consellera ha recordat que el pacte va néixer fa any i mig, en un debat de política general, com a resolució del Parlament, amb més del 80% de suport, i ha valorat molt positivament els debats generats a tot Catalunya, en un procés participatiu «molt exitós, el de més èxit fet pel Govern de la Generalitat en els últims anys».

Amb les propostes realitzades, ara es demana a un grup d’experts que facin recomanacions i, «amb calma, que analitzin i hi facin les seves aportacions complementàries» perquè «el més important per nosaltres és arribar a un text de consens en el qual tothom se senti confortable, perquè el que volem és assegurar el present i el futur del català», en paraules de Garriga.

Sobre el fet que les preocupacions principals siguin el foment del català en l’educació i la recerca, la consellera ha reconegut que durant aquest període, aquesta qüestió ha estat molt present per l’aplicació del 25% del castellà a les aules, però «el nou curs escolar s’ha iniciat amb èxit», sense obviar que «segur que no tot ho fem bé».

Pròxims passos

Notícies relacionades

El Govern vol docents amb «consciència lingüística»

La situació del català: parlem-ne avui per parlar-lo demà

Per la consellera, l’important és que en aquest temps «hem fet grans passos, perquè fa any i mig no parlàvem de llengua com ara». «Com més en parlem, més consciencia crearem en la gent, ara hi ha avanços importants, hem de continuar fent-los i creant aquesta consciència», ha destacat. En aquest punt, Francesc-Xavier Vila ha apuntat que la «sensibilització és un cercle virtuós, com més sensibilitat hi hagi, més fàcil serà que l’Administració actuï».

Al novembre, el Consell Social de la Llengua Catalana i les entitats valoraran els resultats obtinguts i faran les seves recomanacions amb l’objectiu que la redacció i aprovació definitiva del pacte sigui durant el primer semestre del 2023.