Cop a Mali de dos grups rebels

Un ministre assassinat junt amb la seva dona, una insurrecció coordinada que ja ha pres la ciutat de Kidal, i una dotzena de programadors musicals d’Espanya confinats a un hotel a Bamako. Aquest dissabte 25 d’abril, Mali es va tornar a convertir en l’escenari d’un aixecament protagonitzat per dues forces rebels: els separatistes tuaregs del Front d’Alliberament de l’Azawad (FLA) que reclamen la regió del nord, i el Grup gihadista de Suport a l’Islam i els Musulmans (JNIM, filial d’Al-Qaida al Sahel) que aquest dissabte van llançar una sèrie d’atacs coordinats a múltiples punts del país, entre ells, entre ells. així com Kati, Gao, Sévaré, Mopti i Kidal. Aquesta última presa per les forces secessionistes. Es tracta, doncs, d’una ofensiva considerada com la més àmplia en més d’una dècada, i que posa en evidència la fragilitat d’un govern dirigit per una junta militar sota un context de permanent inestabilitat i violència prolongades.

El principal motiu després de l’èxit d’aquesta nova insurrecció està sent la col·laboració entre els rebels tuaregs i els gihadistes del JNIM. Tots dos, en una maniobra poc habitual que enllaça les reivindicacions separatistes del FLA amb l’agenda islamista transnacional, s’estan coordinant obertament en una ofensiva que amplifica seriosament les probabilitats d’èxit. Un front comú interpretat com un gir polític i militar sense precedents que podria reconfigurar l’equilibri de poder al Sahel, però que es remunta a diversos mesos enrere, quan els dos grups van mirar d’asfixiar Bamako mitjançant atacs a diverses rutes de combustible.

De fet, el març d’aquest any, fonts de l’emissora internacional francesa Radio France Internationale (RFI) ja van donar compte de les converses entre els dos grups per protagonitzar ofensives conjuntes al país amb el recolzament dels seus principals aliats internacionals: mercenaris russos de l’Àfrica Corps, conegut anteriorment com a Grup Wagner.

Fins ara, la víctima més notòria en el marc d’aquesta ofensiva ha sigut el ministre de Defensa de Mali, Sadio Camara, que aquest dissabte va ser assassinat per les forces del JNIM amb la seva segona dona. Segons la informació recollida diumenge per AFP a través dels seus familiars i fonts governamentals i militars, la mort de Camara, una de les principals figures de poder des del cop del 2020, es va produir durant l’atac a la ciutat de Kati quan la residència del ministre va ser destruïda per l’explosió d’un cotxe bomba conduït per un suïcida. Un atac que va destruir també una mesquita pròxima en la qual, segons la junta militar, hi va haver víctimes civils.

La presa de Kidal

Notícies relacionades

L’Iran i els EUA entren en una fase de ‘guerra freda’ després de dos mesos

Comença el judici de Musk contra el director executiu d’OpenAI

Fins ara, un dels principals èxits per als separatistes tuaregs i la filial d’Al-Qaida al Sahel ha sigut la presa de Kidal. Una ciutat estratègica al nord del país que la FLA va dir haver conquerit després d’expulsar les tropes de l’Àfrica Corps. Es tracta d’un bastió històric per a la rebel·lió tuareg que va perdre aquesta ciutat el 2023 gràcies al recolzament rus a la junta militar de Mali.

Entre el grup de programadors musicals provinents d’Espanya que diumenge es van haver de confinar en un hotel, es troba la directora del Guitar BCN, Judith Llimós, que va confirmar a l’ACN que "estan tots bé" i que l’ambaixada espanyola del país els està prestant ajuda.