Consensos para el uso de la lengua
La situació del català: parlem-ne avui per parlar-lo demà
El Govern ha iniciat el procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua
Perquè el Pacte Nacional tingui el màxim consens i suport, el Departament de Cultura organitza taules rodones temàtiques i territorials sobre la situació de la llengua i convida persones i entitats a participar-hi.
Set experts acadèmics han fet l'informe 'Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana' amb l’objectiu que serveixi com a punt de partida dels debats

La situació del català es resumeix en un seguit de paradoxes que dificulten tant el cofoisme com el derrotisme, i alhora requereixen lucidesa per decidir les accions que poden portar la llengua al seu ús normalitzat en tots els àmbits. Anem a pams i observem algunes d’aquestes paradoxes.
Mentre el català està fixat com la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament, la normativa reguladora de l’Administració de justícia impedeix l’exigència del coneixement de la llengua catalana al personal judicial per ocupar una plaça a Catalunya, i conseqüentment les sentències dictades en català no arriben al 10%.
Mentre al teatre, la ràdio i la premsa, el català hi és majoritari, a la televisió, el vídeo a demanda, els videojocs i les xarxes socials la llengua ocupa una posició entre minoritària i marginal.
Mentre en diverses comarques el català és la llengua habitual en tots els sectors, hi ha municipis on el català té un ús completament sectorial.
Mentre augmenta el nombre de famílies que parlen en català als fills (tot i no ser la llengua inicial dels pares), el seu ús percentual és decreixent a causa de l’arribada de població no catalanoparlant.
I mentre la diversitat de llengües inicials dels catalans redueix dràsticament el nombre de parlants que interactuen sempre en una única llengua (sigui el català o el castellà), la voluntat d’aprendre el català i el desig que en el futur es pugui parlar arreu en català estan molt estesos fins i tot entre els qui no identifiquen el català com a llengua pròpia.
L’escenari, per tant, és complex, i requereix urgentment la presa de decisions i l’aplicació de mesures que tinguin en compte les necessitats tant dels parlants actuals del català com d’aquells que la llengua necessita incorporar per assegurar el seu ple ús en tots els àmbits.
En aquest sentit, hem de confiar en el Pacte Nacional per la Llengua i tot el procés participatiu que suposa. Les necessitats del català són molt diverses i les seves casuístiques també, per això escoltar totes les veus possibles pot ajudar a millorar la situació de la llengua. Posem-nos-hi. Aquest Pacte pot ser una bona oportunitat per apuntalar entre tots el català i superar els condicionants i les paradoxes que avui impedeixen el seu desenvolupament real com a llengua comuna. Sobre el català, parlem-ne avui, per parlar-lo demà.
- Tractament de residus Espanya retarda el retorn d’envasos per la complexitat de la gestió
- Festival de cine de Venècia Julia Roberts revifa el debat sobre el feminisme a la Mostra
- Nou curs polític El Govern reduirà la massa forestal de Catalunya per prevenir incendis
- Xarxa ferroviària El replegament de Renfe a Avlo, nou revés per a la credibilitat de Talgo
- L’agenda cultural de tardor (2) La temporada expositiva a BCN es rendeix a Miró, Armengol i Rodoreda
- El consell d’un conegut empresari per triomfar en els negocis: "No hi ha res que generi més rebuig que algú sense personalitat"
- Tambors de guerra El pols entre els Estats Units de Trump i la Veneçuela de Maduro dispara la tensió al Carib sud
- Sector clau a Ciutat Vella Tallers, el carrer comercial del Raval que ja gairebé cotitza a preus del Gòtic a Barcelona
- Israel Sancions comercials, científiques o una flota internacional contra el bloqueig: propostes europees per salvar Gaza
- RAYO-BARÇA (DIUMENGE, 31; 21.30 H) Flick insisteix: «He parlat amb Fermín, estic convençut que es quedarà, el seu cor és del Barça»