L’Iran i els EUA entren en una fase de ‘guerra freda’ després de dos mesos

No hi ha ni pau ni guerra; ni resolució ni conflicte. La contesa iniciada fa just dos mesos aquest dimarts està atrapada en un interregne del qual les negociacions, fins al moment fallides, no han aconseguit arrencar-la. Des de l’alto el foc del 7 d’abril –i, sobretot, des que Trump va anunciar la setmana passada que el cessament de les hostilitats passava a ser indefinit però condicional a l’avenç de les negociacions–, la guerra a l’Orient Mitjà ha quedat suspesa en uns llimbs indefinida, sense guerra perquè els avions israelians i dels EUA no estan constantment sobrevolant i atacant l’Iran, ni els míssils balístics i drons perses no es dirigeixen a tota hora tant en contra de l’Estat hebreu com els països del Golf.

Però tampoc hi ha pau: L’Iran segueix assetjada econòmicament, i ara no és ni capaç d’exportar el seu propi cru a través de l’estret d’Ormuz, doblement bloquejat per Washington, que ofega així la República Islàmica. L’Iran, durant la guerra, sí que podia exportar a través de la via, tancada per a "tots els països enemics" des del 28 de febrer. "L’alto el foc va parar les hostilitats, però no ha produït un marc polític estable. Al contrari, ha portat a una fase indeterminada i inestable, en què les xerrades continuen alhora que la coerció econòmica, les tensions marítimes i, per descomptat, la persistent possibilitat que la guerra comenci de nou", escriu l’analista iranià, Hamidreza Azizi.

Aquesta situació, segons el consens dels experts, afavoreix els EUA, que té a priori menys pressa que l’Iran per arribar a un final definitiu de la guerra. En aquest conflicte, el sistema de la República Islàmica ha aconseguit sobreviure, sí, i ha descobert el tancament d’Ormuz com una eina amb què amenaçar econòmicament el món, però s’ha vist enormement vulnerable als assassinats constants d’Israel. I, més important, emergeix d’ella en una situació econòmica extrema, amb una inflació desbocada a la qual s’afegirà la reconstrucció després de la guerra.

"Conflicte en suspensió"

"El govern iranià entén la situació cada vegada més com un conflicte en suspensió. La por més gran no és només que les negociacions fallin, sinó que segueixin però que no resolguin el conflicte, cosa que deixa l’Iran vulnerable a més pressió en el futur i sense que tingui l’habilitat de defensar-se", assegura Azizi, i que per això, durant els dos últims dies, el ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi, ha estat de visita a Oman i Rússia, per incloure aquests dos països en una possible solució a l’aturada de les negociacions.

L’Iran comparteix amb Oman les aigües de l’estret d’Ormuz. Rússia, aliada tradicional de Teheran, s’ha mostrat disposada a quedar-se amb els 440 kg d’urani altament enriquit, actualment sota possessió de l’Iran. Aquest urani, a nivells de puresa superiors al 60%, és a prop del 90% necessari per desenvolupar la bomba atòmica. "Esperem que la pau prevalgui en aquests temps difícils. Rússia està preparada per fer-ho tot en l’interès de l’Iran i d’altres països de la regió", ha dit el president rus, Vladímir Putin, a Araghchi, segons l’agència de notícies estatal russa, RIA Novosti.

Costos i beneficis

Notícies relacionades

Cop a Mali de dos grups rebels

Comença el judici de Musk contra el director executiu d’OpenAI

El Pakistan, país que ha liderat la mediació entre Washington i Teheran, assegura que l’intercanvi de comunicacions entre les dues capitals continua. No hi ha, això sí, data ni previsió perquè ocorri una altra reunió, més de dues setmanes després de la primera ronda de negociacions, catalogada de "fracàs" per part del vicepresident nord-americà, J.D. Vance. No només l’Iran, no obstant, paga el preu d’aquesta guerra en els llimbs. Mentre Ormuz continuï tancat, els mercats internacionals de cru i gas es veuen limitats d’una cinquena part del seu producte anterior a la guerra.

Malgrat que l’alto el foc és indefinit, en paraules del mateix Trump, l’economia mundial no pot permetre’s aguantar gaire més temps amb la via tancada. L’Iran, de fet, tampoc, i amenaça de colpejar també el pas de Bab el Mandeb, que connecta el mar Roig i l’oceà Índic, si els EUA no aixequen el tancament d’Ormuz a barcos iranians. "Estem en un moment de fràgil equilibri –diu Azizi–. No hi ha un camí clar al final del conflicte. Ara ho tenim tot alhora: diplomàcia, coerció i, sobretot, molta incertesa".