Regulació del transport
La norma catalana que restringeix els VTC entra en vigor aquest dissabte
A partir d’avui tan sols poden operar vehicles de més de 4,9 metres, amb una autorització domiciliada a Catalunya i un cotxe adscrit des de fa més d’un any, entre altres restriccions

La norma autonòmica que restringeix l’activitat urbana dels VTC (vehicles de lloguer amb conductor) a Catalunya entra en vigor aquest dissabte amb l’aplaudiment majoritari del taxi i el rebuig de les empreses del sector, que amenacen amb una allau de reclamacions judicials per frenar-ne els efectes. El decret del Govern, acordat amb el PSC i avalat al Parlament també per la CUP i els comuns, només permet operar vehicles de més de 4,9 metres i amb una autorització domiciliada a Catalunya i un cotxe adscrit des de fa més d’un any, entre altres restriccions.
El text dificulta que plataformes com Cabify, Uber i Bolt ofereixin els seus serveis a Barcelona, ja que s’afegeix a limitacions ja vigents fins a la data per als VTC a Catalunya, com la prohibició d’aparcar a la via pública i de recollir clients directament del carrer, així com els 15 minuts d’espera obligatoris per als qui sol·licitin un d’aquests cotxes i la prohibició d’utilitzar geolocalització abans del servei. No té res a veure la norma catalana amb la que hi ha a Madrid, molt més permissiva amb els VTC i molt criticada de fet pel sector del taxi.
Aplaudiment del taxi
El portaveu de l’associació Élite Taxi, majoritària a Barcelona, Tito Álvarez, ha defensat que la validació del decret ha tancat «una etapa de conflicte molt forta» i «blinda» el sector del taxi. Per contra, des de les patronals Feneval i Unauto han denunciat que el nou decret «posa la soga al coll» a les empreses del sector i han augurat que es presentaran recursos judicials contra la norma. Són els propietaris de les llicències –i no les plataformes– els qui, si els són denegades les noves autoritzacions, podrien presentar recurs, assenyalen fonts del sector.
A més, estan legitimats per interposar un recurs d’inconstitucionalitat davant d’aquesta i de qualsevol altra llei autonòmica el president del Govern central, el Defensor del Poble, 50 diputats i 50 senadors.
Final del decret Ábalos
El decret autonòmic català substitueix el reial decret llei conegut com el «decret Ábalos» (per l’exministre de Foment, llavors en el càrrec), que tenia com a data de caducitat el 30 de setembre d’aquest any. En cas que no s’hagués aprovat la norma catalana, de fet, els VTC no podrien operar en cap cas en àmbit urbà.
Notícies relacionadesTé només dos anys de vigència, prorrogables durant dos més, perquè la Generalitat preveu que en aquest període de temps diverses resolucions judicials aclariran uns quants dubtes sobre les llicències dels VTC, en concret sobre si es poden establir ràtios i sobre si és legal obligar a precontractar aquests serveis.
La intenció és que una vegada que hagin aclarit tots els dubtes jurídics el Parlament aprovi una norma més àmplia que reguli aspectes que no poden fixar-se via decret, un tipus de norma pensada per a circumstàncies de certa urgència.
- Bizum Bizum canvia les regles: a partir d'ara aquests enviaments estaran prohibits
- Lleig comiat d’Ancelotti que esquitxa Florentino i el vestidor
- Tribunals Els Mossos que van ajudar a escapar Puigdemont van aparcar el cotxe de la fuga el dia anterior a Arc de Triomf
- NOU MODEL DE CIUTAT El Trambesòs, tallat més de mig any per la reurbanització de la Gran Via
- Informe d’Acció Catalunya és la segona regió del món que més inversió tecnològica atrau per al sector de la salut
- Article del conseller de Política Lingüística Un pacte per fer créixer el català, per Francesc Xavier Vila
- Rampes nocturnes: per què es produeixen, quines són les causes i què he de fer?
- Xarxa de pederàstia Els educadors que tractaven la menor tutelada violada pel 'Pelicot català' van descobrir al seu mòbil fotos i vídeos dels abusos
- Nou decret El Govern ajorna la pujada de la taxa turística pendent del suport dels Comuns
- De 7Cases Detinguda una administradora de finques per apropiar-se de 256.246 euros de 14 comunitats de veïns