A la cuina de la innovació sanitària

La idea de la vacuna espanyola de la covid-19, que aviat hauria d’arribar al mercat va néixer a l’empresa Hipra a Girona. «Però al cap de poques setmanes ja treballàvem amb grups d’investigació i empreses a tot Espanya», afirma Elia Torroella, directora de R+D i registres de la farmacèutica catalana. Torroella ha participat en una jornada de presentació dels fons de recuperació dedicats a la salut (PERTE Salut d’Avantguarda), organitzada per EL PERIÓDICO i el Ministeri de Ciència i Innovació a la seu del diari aquest 22 de setembre passat.

«Tenim professionals impressionants tant en el sector públic com en el privat. Ens falta conèixer-nos una miqueta més», observa Torroella. Casos d’èxit de col·laboració publicoprivada com el d’Hipra van ser objecte d’una taula rodona, en la qual van participar tres empreses i un grup d’investigació, tots beneficiaris d’ajudes del PERTE. 

Un projecte d’hospital intel·ligent a l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) va ser el cas destacat per Daniel Macarrilla, estrateg de tecnologia en l’organització global de prevenda de Hewlett Packard Enterprise (HPE). El projecte inclou un sistema de gestió que redueix els temps d’espera i una aplicació per al guiat del pacient a les enormes instal·lacions de l’hospital. El projecte pretén gestionar també carros de medicaments i cadires de rodes per mitjà de la Internet de les Coses. 

«El PERTE és un accelerador de projectes que pot posar la sanitat espanyola en el nivell dels sistemes més avançats», afirma Macarrilla. La col·laboració de l’empresa amb centres de computació i analítica de dades és un dels beneficis de la interacció publicoprivada, segons el representant d’HPE. Un altre aspecte és un suport legislatiu més gran en l’accés a les dades.

María José Parellada, professora de la Universitat Complutense i psiquiatre a l’Hospital Gregorio Marañón, va presentar un projecte que pretén integrar dades genètiques i fenotípiques per identificar millor les causes biològiques del Trastorn de l’Espectre Autista. «Això és un pas previ a qualsevol medicina personalitzada», observa la investigadora. L’enorme avenç del coneixement dels últims 15 anys amb prou feines s’ha traduït a la pràctica clínica en aquest àmbit. Parellada va dir que això serà impossible sense convocatòries que obliguin a col·laborar entre diferents comunitats, centres i empreses. 

El suport públic en el sector privat és essencial per al sector farmacèutic espanyol, dominat per empreses familiars. Per mitjà d’aquesta col·laboració, es poden arribar a resultats que la indústria no aconseguiria sola, per raons de dimensions. Així opina Lucas Sigma, CEO d’Insud Pharma, la planta de Lleó del qual genera inversions, salaris i impostos molt superiors a l’ajuda inicial rebudes per fons Feder. 

Notícies relacionades

El ‘bullying’ creix a Espanya a causa del mal ús de la intel·ligència artificial

On tot comença: converteix la teva cuina al cor de la llar

Insud Pharma dona feina a 1.000 persones en aquest centre, destinat a la producció de genètics, però disposa també d’una altra planta, amb 500 treballadors, dedicada a la producció de biosimilars, versions genèriques dels complexos i cars fàrmacs biològics. L’empresa també desenvolupa un anticonceptiu més segur per no tenir estrògens i va ser de les que van produir centenars de milers de dosis de vacuna de la covid-19. «Això només es pot fer en un país amb la història farmacèutica d’Espanya», observa Sigman. 

Torroella va concloure la taula glossant l’experiència d’un projecte Missions del Centre de Desenvolupament Tecnològic i Industrial (CDTI), que implica tres empreses més i nou grups d’investigació. «Més enllà de la vacuna, podem conèixer-nos, saber on som forts cada un i convertir-se en referents per desenvolupar medicaments des d’un inici fins al final», va concloure.