Chanel contra els infarts: així s’ensenya el protocol RCP amb ‘SloMo’

«Va arribar el desastre. Allò que a mi mai m’havia de passar. Que algú davant meu es desmaiés, que no respirés, que no agafés aire. No es confonguin, senyores i senyors. Si no respira és que aquests cors estan aturats. Només hi ha una opció. Trucar al 112 i començar ràpid amb la reanimació. Has de ser tu el seu cor. Pum, pum, pum, pum, pum. Comprimeix el seu pit com un boig. Pum, pum, pum, pum, pum».

Aquesta és la lletra de ‘No pares la reanimación’, cançó que adapta el tema ‘SloMo’, amb el qual la cantant i ballarina Chanel va fer història a l’últim festival d’Eurovisió. El seu ritme frenètic i enganxós no serveix tant per «trencar cors» –com diu la lletra original– sinó per salvar-los. Tot gràcies a la RCP (reanimació cardiopulmonar) una maniobra de ressucitació que consisteix a comprimir contínuament el pit d’una persona que ha patit una parada cardíaca sobtada.

La iniciativa per adaptar ‘SloMo’ és d’RCP des del meu col·le, un projecte personal i professional de Marta Nonide Robles, metge del SAMU d’Astúries que fa 10 anys va decidir portar els primers auxilis a les escoles i conscienciar tant els docents com l’alumnat (a partir dels 5 anys) de la importància de saber actuar en un cas d’emergència sanitària. La lletra i la tornada de la cançó són l’exemple perfecte per explicar què cal fer quan una persona es desmaia al teu costat i deixa de respirar. Primer, trucar al 112. I després ‘pum, pum, pum, pum’ al pit. Sense parar. 

Una parada cardíaca és l’absència brusca de respiració i circulació. En la majoria dels casos és a causa d’un infart, tot i que també pot produir-se per un ofegament o per una hemorràgia. Som davant d’un problema de salut pública de primera magnitud. Si s’augmentés el percentatge de persones que aprenen maniobres d’RCP i les realitzessin en cas d’emergència podrien salvar-se a tot Europa més de 100.000 vides a l’any, segons un informe del Ministeri de Sanitat.

Una RCP practicada en els dos primers minuts triplica les possibilitats de supervivència de la víctima. I més tenint en compte que, a grans ciutats, les ambulàncies poden trigar una mitjana de 10 minuts. La comunitat mèdica, però, estima que només el 10% dels adults (sent optimistes) sabria reaccionar davant d’una parada cardíaca.

«Busquem conscienciar, però no des de l’angoixa sinó des de coses cridaneres i les emocions positives», explica la doctora Nonide. Quan els seus fills eren petits, les cançons d’RCP des del meu col·le eren més infantils. Ara, els seus fills s’han fet grans i ha d’adaptar-se als temps. «Van ser ells els que em van suggerir SloMo, així que vaig escriure la lletra perquè encaixés amb la melodia», afegeix Nonide.

Notícies relacionades

L’‘efecte Eriksen’ salva vides: per què s’ha d’ensenyar la RCP des del col·le

Gràcies per salvar la vida del meu marit

La metge explica que ‘La Macarena’, de Los del Río, és una altra cançó que s’ha utilitzat a molts tallers de primers auxilis per explicar el ritme que han de tenir les compressions toràciques. Però als adolescents no els sona ni de lluny. En canvi, ¿qui no coneix a la carismàtica i contundent Chanel, que va aconseguir una legió de fans gràcies a la perfecta i frenètica coreografia d’Eurovisió?

El vídeo d’RCP des del meu col·le és casolà. Nonide va gravar ‘les escenes’ amb el seu mòbil i va demanar als seus fills i amics dels seus fills que el protagonitzessin. Va trigar quatre mesos a tenir-lo llest. L’objectiu de la metge és que ‘No pares la reanimación’ tingui la màxima difusió i que, per què no, arribi a la mateixa Chanel. «Seria meravellós que ella, que és professional, cantés la nostra lletra». «Els cantants, com els esportistes, són model de nens i adolescents. I el seu missatge arriba i cala millor que el de cap expert», reconeix. Perquè, més enllà de la música, l’objectiu real és que des de petits siguem capaços de salvar la vida d’una persona només amb les nostres mans. Almenys, intentar-ho.