Testimoni en exclusiva

Una antiga víctima del pederasta de Sant Vicenç: «Sabia que tornaria a fer-ho»

  • Un exjugador del CD Terrassa Hockey acompanya EL PERIÓDICO per les instal·lacions on va patir els abusos sexuals del reincident Carles Sallés, quan ell i els seus companys d’equip tenien entre 8 i 10 anys.

4
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La notícia que Carles Sallés, un home condemnat per pederàstia el 2016, ha tornat a reincidir mentre estava en llibertat condicional ha indignat les famílies de les sis nenes de qui ha abusat sexualment aquest estiu a la piscina municipal de Sant Vicenç de Castellet (Bages) i ha inquietat psicòlegs i responsables dels serveis penitenciaris de la Generalitat. Però no ha sigut cap sorpresa per als que el van patir fa una dècada a Terrassa. Com el Roger –nom fals per protegir la seva identitat–, un jove que ara té 20 anys i que ha contactat amb EL PERIÓDICO per revelar què va passar al Club Deportiu Terrassa Hockey

«Sabia que Sallés ho tornaria a fer», lamenta el Roger, mentre torna junt amb aquest diari a les instal·lacions del club on van ocórrer uns fets que van marcar la seva infància, i la d’altres companys d’equip, quan tenien entre 8 i 10 anys. Uns abusos dels quals el Roger creu que gairebé no s’ha parlat a la ciutat. A la instal·lació del CD Terrassa Hockey, el més antic d’Espanya, s’hi accedeix amb cotxe des de la carretera de Talamanca. Als dos costats queden els terrenys de joc. I de cara, la cafeteria, els vestidors i la piscina. Sallés va abusar del Roger als tres llocs. 

La piscina era el lloc més freqüent, recorda, i indica que una part de la superfície es reservava amb una surada per als més petits i que era en aquest espai on els esperava Sallés. «A l’aigua, venia, t’agafava i et tirava. Després et feia pessigolles i t’acabava posant la mà per dins –del banyador–», relata el Roger, descrivint uns abusos que Sallés ha repetit exactament de la mateixa manera a Sant Vicenç de Castellet aquestes últimes setmanes. Segons han relatat a aquest diari els pares de les sis nenes, d’entre 7 i 9 anys, atacades en aquesta segona etapa, Sallés acudia cada dia a la piscina municipal de Sant Vicenç, s’asseia al costat de la seva motxilla i, sense desplegar la tovallola, esperava en un racó. Quan els pares es despistaven, es llançava a l’aigua i assetjava les menors: les manipulava per abusar-ne mentre fingia que jugava o les amenaçava assegurant-los que les ofegaria si demanaven ajuda. 

Les gravacions

Als vestidors del CD Terrassa Hockey, a més dels tocaments que feia simulant que ajudava els nois a ensabonar-se o a esbandir-se, Sallés també els gravava, tal com recull la sentència de l’Audiència de Barcelona, utilitzant una aplicació espia que li permetia captar imatges discretament. «Es col·locava el telèfon a la butxaca de la camisa o del polo», detalla el Roger. En l’anàlisi que els Mossos d’Esquadra van acabar fent del seu ordinador personal van aparèixer més de 5.000 fotografies i 60 vídeos que el pederasta havia obtingut d’aquesta manera abans del 2015. 

Sallés va acabar sent condemnat a 7,5 anys de presó per abusar sexualment de quatre menors del club d’hoquei. Però les seves víctimes en van ser moltes més. «Entre aquelles imatges trobades pels Mossos apareixien més nens, però les seves famílies no el van voler denunciar», lamenta el Roger, que afegeix que també el club els va girar l’esquena quan els seus pares, i els dels altres nois denunciants, van donar la veu d’alarma. «Sallés era una persona molt coneguda al club, el seu oncle fins i tot havia presidit l’entitat», remarca. «Sí que hi va haver algunes famílies que ens van ajudar, però la gent de l’entorn del club ens va deixar sols, desprotegits».  

El Roger descriu Sallés com un home de caràcter molt sec, i agressiu, a qui de petits tenien una mica de por. També com un personatge de dues cares. «Podia passar d’esbroncar-te a asseure’t a la seva falda i fer-te pessigolles per acabar ficant la mà per dins de la roba interior».

Un cas no tan tancat

Al final de la visita pel CD Deportiu Terrassa, aquest diari té oportunitat de preguntar a l’actual presidenta de l’entitat si en aquell episodi de Sallés el club va actuar correctament. Respon que per a la junta es tracta d’un cas que està «tancat». No vol fer més declaracions, tot i que admet que alguna cosa ha fallat si Sallés ha tornat a fer el mateix al sortir de la presó.

Notícies relacionades

No està del tot «tancat» per a víctimes com el Roger, que, una dècada després, continua sentint «ràbia i impotència» al saber que Sallés ha tornat a fer amb les nenes de Sant Vicenç de Castellet el mateix que va fer amb ell i els seus companys d’equip d’hoquei. «Hi ha hagut una negligència molt gran per part dels Mossos o dels Serveis Penitenciaris», considera. «Haurien d’haver-lo seguit i prohibir-li entrar en recintes d’oci amb menors. Ha sigut un gran error no tenir un control sobre el que feia quan ni tan sols havia acabat la condemna». 

Carles Sallés Ballbé (Terrassa, 1967) va ingressar a la presó el 2015 després de ser detingut pels Mossos d’Esquadra pels delictes comesos al CD Terrassa Hockey. Va obtenir la llibertat condicional a la primavera i va ser catalogat pels psicòlegs de presons com un intern de risc de reincidència baix-moderat. Després de les noves denúncies per tocaments a les nenes de Sant Vicenç de Castellet, ha tornat a la presó.