El depredador del Poble-sec va burlar la policia el 2008 i va continuar violant durant una dècada

Productora infernal

Jean Luc Aschbacher (Selestat, França, 1955), un ciutadà discret i afable que residia al carrer de Tapioles, al Poble-sec de Barcelona, va fer un gir el 2001 a la seva empresa Productos Aschom SL. Fins aleshores la productora, ubicada dins del seu domicili, havia fet pel·lícules eròtiques per a un públic gai però l’eclosió d’internet va provocar que el porno convencional deixés de donar diners. Aquell any Aschbacher i el seu soci Christian Arson, que ja eren pederastes, van utilitzar la infraestructura per rodar pornografia infantil. 

La productora va créixer estrenyent les col·laboracions amb altres pederastes espanyols –José Cardona Serrat, Fernando Aguilera Garrido, Miguel Avilés Fernández i Martín Rafael Chanza Almudéver– i viatjant per països en vies de desenvolupament aprofitant-se de la pobresa de menors que accedien al que demanessin per un grapat d’euros. Consten gravacions fetes en zones d’extraradi de Sri Lanka, Tailàndia, Laos, Cambodja, Tunísia, Singapur, Bali, Java, Turquia, la República Txeca, Kenya o França. Però el gruix de les seves produccions les van portar a terme captant menors en situació de desarrelament, molts d’ells de raça àrab, entre els quals es trobava Youness a Naciry, que va començar sent una víctima i va acabar sent victimari, treballant per a Aschbacher i Arson, atraient altres de menors fins a les seves urpes.

2008, la gran oportunitat perduda

«Vèiem que entraven i sortien constantment nois molt joves d’aquell pis» recorda un dels pocs inquilins que van coincidir amb Aschbacher i continuen residint a la finca de Tapioles. «Però jo no sabia si eren o no menors d’edat», afegeix a continuació. Del que no hi havia cap dubte era sobre el que feien dins del pis d’Aschbacher. «En aquesta escala vivien diversos matrimonis molt grans i estaven escandalitzats perquè des de les finestres interiors de vegades l’havien vist mantenint relacions sexuals amb ells», aclareix. 

El 2006, un d’aquells veïns va denunciar Aschbacher a la Policia Nacional. Ho va fer explicant una història estranya. Segons l’atestat que va redactar la Unitat d’Investigació Tecnològica, aquest veí va declarar que Aschbacher li havia entregat el 2005 una caixa plena de pel·lícules pornogràfiques i li havia demanat que les guardés perquè durant un temps acolliria familiars a qui desitjava ocultar aquest material. Complert aquest encàrrec, el veí va tornar la caixa a Aschbacher. Però mesos després, al lloc en el qual hi havia hagut la caixa, el veí va afirmar haver trobat alguns discos que va optar per reproduir al no tenir clar d’on procedien. Era pornografia infantil. El denunciant, a més de la seva declaració, va aportar a la Policia Nacional aquestes pel·lícules. 

La Policia Nacional va arrencar una investigació contra Aschbacher el 2006 i va esbrinar que el sospitós tenia un apartat de correus. Per motius que no ha aclarit aquest diari, ja que el cos estatal ha declinat participar en aquest reportatge, Aschbacher no va ser arrestat fins al juliol del 2008. Els agents el van sorprendre recollint una entrega en aquest apartat de correus. «Però el contingut d’aquelles pel·lícules va resultar ser porno gai per a adults», explica l’advocat Diego González Blesa, que el va defensar des del torn d’ofici. Aschbacher va ser interrogat a la comissaria de la Via Laietana però va negar que les imatges que li va mostrar la Policia Nacional, les que havia entregat el seu veí, fossin de la seva propietat.

L’endemà, la Policia Nacional va irrompre a la seu de Productos Aschom SL del carrer de Tapioles, que també era el domicili d’Aschbacher, amb una ordre judicial que es limitava a l’espai de la productora. «Estaven convençuts que ja el tenien però en aquella entrada només van trobar, de nou, pel·lícules de pornografia per a adults», explica el lletrat. «Al final, l’investigador a càrrec d’aquell registre, va demanar a Aschbacher permís per consultar el seu ordinador personal. Aschbacher podia haver-s’hi negat però, creient que no trobarien res perquè ja ho havia esborrat tot, va donar el seu consentiment», remarca. 

La Policia Nacional va buscar als discos de l’ordinador personal i va aconseguir descobrir el rastre d’arxius que havia esborrat. Eren arxius de nomenclatura pedòfila que havia compartit pel desaparegut Emule. 

Condemna i fugida

Aschbacher, malgrat la denúncia que aportava pel·lícules de pornografia infantil, dels testimonis de veïns com els obtinguts per EL PERIÓDICO que sostenen 15 anys després que les anades i vingudes de joves eren constants a l’escala o dels arxius que va poder rescatar la Policia Nacional del seu ordinador personal, va ser únicament condemnat el 2010 pel Jutjat penal número 11 de Barcelona a deu mesos de multa per un delicte de distribució de pornografia infantil. 

Els veïns de l’immoble recorden també que, més o menys llavors, algú va entrar a casa d’Aschbacher, el va emmordassar i va lligar amb cinta americana a una cadira i el va llançar per la finestra. D’aquell ‘accident’ que no consta als Mossos, Aschbacher arrossega una lleugera coixesa. 

Notícies relacionades

¿Quan és el Dia de la Mare 2020? Dates de tots els països

El paper de l'artteràpia en cures pal·liatives: “Per a ell era una manera d'expressar les seves emocions”

El 2011 Aschbacher, condemnat i lesionat, va abandonar el seu domicili del Poble-sec i es va instal·lar amb el seu ‘soci’ Christian Arson a Tortosa. En aquest municipi va continuar fent el mateix que a Barcelona: captar menors vulnerables i aprofitar-se del seu desarrelament per violar-los davant de les càmeres. Fins que va ser arrestat el 2015 pels Mossos després d’un avís de l’actual directora general de la DGAIA. En total, entre les indagacions de la Policia Nacional el 2008 i la detenció dels Mossos, que després de desplegar-se per Catalunya mai van saber res d’Aschbacher, el pederasta va liderar la xarxa d’explotació durant set anys més sense entrar mai en el radar de les autoritats.

En la sentència de l’Audiència de Tarragona contra Aschbacher i Arson es recullen els testimonis d’alguns nens corromputs. Molts d’ells van ser manipulats, humiliats, violats i gravats per Aschbacher després del 2008.