Estudi de ‘Nature’
Científics alerten d’una probable megaerupció volcànica
Consideren que hi ha una possibilitat entre sis que aquest segle es produeixi una gran erupció més letal que la de Tonga el gener passat

L’erupció del volcà submarí Hunga Tonga-Hunga Ha’apai, el 15 de gener, va ser un dels esdeveniments volcànics més explosius de l’era moderna, segons ha confirmat un nou estudi. ¿Podria tornar a passar? ¿Pot ser un volcà tan letal o fins i tot més? Un article publicat a ‘Nature’, basat en investigacions dels vulcanòlegs Michael Cassidy (Universitat de Birmingham) i Lara Maní (Universitat de Cambridge), calcula que hi ha una possibilitat entre sis que es produeixi una gran erupció volcànica aquest segle i, adverteixen: «El món no està preparat». Aquesta megaerupció podria canviar dràsticament el clima del món, un canvi climàtic accelerat i radical i, de passada, col·lapsar la civilització.
Després d’una sèrie d’esdeveniments més petits que van començar el desembre del 2021, Hunga Tonga va entrar en erupció el 15 de gener d’aquest any, i va causar una columna vertical que es va estendre a més de 50 km d’altura sobre la superfície. La calor alliberada per l’aigua i les cendres calentes del plomall van constituir la font d’ones de gravetat més gran a la Terra fins a 12 hores després de l’explosió. I és que l’erupció va produir ones de gravetat similars a onades que, segons mostren les observacions per satèl·lit, es van propagar per tota la conca del Pacífic.
Velocitats màximes
L’erupció també va provocar ones a la nostra atmosfera que van reverberar al voltant del planeta almenys sis vegades i van arribar a velocitats molt pròximes a les màximes teòriques, així que van ser les més ràpides mai vistes dins de la nostra atmosfera. Aquestes ones van avançar a la increïble velocitat de 320 metres per segon (1.152 quilòmetres per hora), segons s’ha comprovat.
Les cendres van caure al llarg de centenars de quilòmetres i van afectar la infraestructura, l’agricultura i la fauna marina, especialment en la població de peixos. El mal causat va ascendir al 18,5% del PIB de Tonga. De fet, els cables submarins es van veure afectats i es van tallar les comunicacions de Tonga amb el món exterior durant diversos dies. Més lluny d’allà, l’explosió va crear una ona de xoc mundial i tsunamis que van arribar a les costes japoneses i d’Amèrica del Nord i del Sud.
Afortunadament, l’erupció va durar només unes 11 hores. Si hagués durat més, hauria alliberat més cendres i gas o hauria afectat àrees més densament poblades del sud-est asiàtic, o prop d’una alta concentració de rutes de navegació vitals, xarxes elèctriques o una altra infraestructura global crucial. Hauria tingut repercussions en les cadenes de subministrament, el clima i els recursos alimentaris arreu del món.
Ara els científics consideren que hi ha una possibilitat entre sis que aquest segle es produeixi una gran erupció volcànica. I que podria ser de 10 a 100 vegades més gran que l’erupció ocorreguda a Tonga el gener passat.
- Ciència espacial Telescopis de tot el món observen l’arribada d’un gegantí objecte interestel·lar al nostre Sistema Solar
- Xarxes Molts turistes confonen Mallorca amb França i creuen que l'alemany és l'idioma oficial, segons una enquesta de carrer a Palma
- Sous públics Els funcionaris de l’Estat cobraran una paga per retards i la pujada del 0,5% en la nòmina de juliol
- Pakito i Akkaspace, dos ‘hackers’ adolescents
- La doble aposta catalana
- Turisme de masses Inventen platges falses per despistar els turistes a les Balears
- Finances personals ¿Pagar deutes o estalviar? Això és el que has de fer segons Pedro Becerro, expert en finances personals
- Medi ambient Els pops fugen d’Espanya i envaeixen les costes britàniques: aquest és el motiu
- FC Barcelona La impactant llista de convidats del 18è aniversari de Lamine Yamal: de Bad Gyal a Duki o Bizarrap
- Perfil Montse Mínguez, la nova portaveu del PSOE bregada en el nucli dur de Salvador Illa