Transport públic

Trens a punt del col·lapse en hora punta a Rodalies després de la posada en marxa de l’abonament gratuït

La bonificació del 100% a viatgers freqüents ha incrementat el passatge un 8% i genera algunes aglomeracions, però la xarxa encara no ha arribat a les xifres de passatgers prèvies a la covid

Trens a punt del col·lapse en hora punta a Rodalies després de la posada en marxa de l’abonament gratuït

ZOWY VOETEN

3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, política municipal, educació, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El vestíbul de l’estació de Rodalies de plaça de Catalunya és un lloc frenètic. Hipnòtic, segons es miri, perquè l’anar i venir de gent, el repartiment de persones per les diferents sortides, genera una curiosa i cíclica coreografia. A primera hora del matí, el ritme d’aquest ‘ball’ és més àgil que a la resta del dia. Hi ha pressa per arribar a la universitat o a la feina. ¿Però com ha anat el trajecte? ¿Hi ha més aglomeració als trens des que l’1 de setembre s’aplica labonificació del 100% als viatgers freqüents? Molts dels interessats diuen que sí, però els continua important una cosa molt més important per a les seves vides: la puntualitat i la fiabilitat del servei. Renfe, en canvi, assegura que en aquest aspecte, el de l’aforament, s’ha funcionat amb «bastanta normalitat», entre altres coses, perquè encara hi ha menys passatgers que abans de la covid.

L’Alex arriba a les 8.10 hores amb un tren de l’R1. Ha pujat a Canet de Mar, on resideix des de fa 10 anys. «Vam canviar la segona residència per la primera i ens vam vendre el pis de Barcelona». El que no va poder emportar-se va anar l’ocupació, tot i que li permeten treballar un parell de dies des de casa. «No serveix de res que el tren sigui gratis si no es resolen abans els problemes de retards. Sí, hi ha dies en què anem més justos que abans, però crec que tots preferim arribar a l’hora que tenir seient», resumeix. Arriba l’Andrea en la mateixa línia i explica que dimarts passejava pel vagó una treballadora de Renfe informant sobre els títols gratuïts. «Li vaig preguntar si pensaven fer-hi alguna cosa, com posar trens més llargs, i em va dir que si anaven més plens és perquè ara no s’ha de pagar». La resposta no li va agradar, però no hi va haver xoc. Tampoc hi havia espai al vagó per passar a més.

Trens més llargs

Això, allò dels trens més llargs, no passarà fins que s’acabin l’ampliació d’andana a Arc de Triomf, un projecte llargament reclamat i esperat que per fi ha sortit del calaix dels assumptes pendents. Si tot va com està previst, les obres començaran en el primer trimestre del 2023 i estaran acabades, sempre segons la previsió d’Adif, 10 mesos després. Serà llavors quan els trens de 200 metres de longitud per fi podran a la fi circular per l’R1 (i també l’R3 i l’R4), cosa que incrementarà la capacitat de passatgers un 30%.

L’Amador arriba acalorat perdut. Es queixa de la «calor terrible a l’andana» i després de pensar-ho una mica, afirma que amb prou feines ha notat canvis en la seva línia, l’R4. «Potser dilluns anàvem una mica més justos, però no va ser per a tant. Però apunta allò de la calor, sisplau.» Un portaveu de Renfe explica que la demanda ha incrementat un 8% des del dia 1 de setembre, però recorda que fins aleshores, les validacions estaven 20 punts percentuals per sota dels registres previs a la covid. Així les coses, ni amb la gratuïtat del bitllet s’ha aconseguit arribar al 90% dels valors anteriors a la pandèmia. Per això aquesta veu conclou que hi ha «prou capacitat per absorbir la nova demanda», que l’aplicació de la mesura «s’està aplicant amb total normalitat» i que potser en hora punta «es produeixi alguna situació d’aglomeració puntual que en cap cas és preocupant».

Notícies relacionades

L’estiu passat sí que es van produir aglomeracions importants en la línia del Maresme. Bolquets de barcelonins agafaven el tren per passar el dia a la platja. Se n’anaven a la mateixa hora i tornaven al fer-se fosc. Tots a patolls. I molts, com continua passant a la resta del transport públic, sense la mascareta, encara obligatòria, com en els hospitals i les farmàcies. La Sindicatura de Greuges va obrir fins i tot una investigació per aclarir-ne les causes. Renfe va al·legar que el servei ja funcionava al 100% i que per raons tècniques no es podia anar més enllà.

A plaça de Catalunya també arriben el Gabriel i l’Eva, procedents de Vic. Preguntats sobre les aglomeracions, consideren que es produeixen més per les fallades a la xarxa ferroviària que per excés de demanda. «El problema és que moltes vegades no te’n pots fiar. Al fallar la freqüència tan sovint. A l’haver-hi tanta avaria, s’ajunten molts viatgers que en principi havien d’anar a dos trens diferents. O tres. El problema principal és el no saber...».