«En hotels m’han dit que el meu fill amb paràlisi cerebral podia utilitzar el muntacàrregues»

Sempre se’n van a la platja de la Pobla de Farnals, una de les 87 adaptades a tot el litoral valencià. Allà el Miguel sí que pot disfrutar del mar i la seva mare estar tranquil·la. «Les famílies que tenim una persona amb mobilitat reduïda no tenim cap seguretat a l’hora d’anar-nos-en de vacances, quan et poses a buscar descobreixes que el ventall és superestret», explica la Isabel. Li fa autèntic pànic anar-se’n fora d’Espanya, on s’ha trobat de tot i s’ha d’assegurar prèviament que els hotels compleixin les condicions. 

En el seu viatge a Eurodisney, fa quatre anys, explica que va haver d’agafar el seu fill a coll perquè no el van deixar pujar amb el seu carro a l’avió. Al seu apartament de la Pobla de Farnals es van trobar recentment que per arribar a la piscina hi havia unes escales, amb la qual cosa el seu fill no podia utilitzar-la. Obstacles a cada cantonada.

Tot i que els hotels han de complir les seves obligacions d’accessibilitat, Isabel no se’n refia pel que li ha passat més d’una vegada. «A l’arribar a un lloc ens van dir que la cabana adaptada ja estava agafada ¡L’hi havien donat a una família que no la necessitava!», denuncia. Al final l’hotel els va proporcionar una de més categoria i sense escales, però no és el mateix, incideix. 

Ni parcs aquàtics ni clubs

No és la primera vegada que el Miguel es queda a les portes d’un parc aquàtic o del tobogan d’un hotel perquè no està adaptat. O que li diuen a la seva mare que no pot participar, com un nen més, en les activitats infantils d’un hotel. «Diuen que no es fan càrrec del meu fill, així que al final les vacances són canviar de casa, perquè no em puc relaxar», denuncia la Isabel.

Remarca que els hotels haurien de tenir personal per a les persones amb mobilitat reduïda o discapacitat i critica que hagi de pagar el mateix quan al seu fill no l’atenen. «Moltes vegades pago més per una habitació, perquè les adaptades són mes cares ¿Per què he de pagar més pel meu fill? No ho entenc, en tot cas hauria de ser al contrari», critica. 

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

Reinventar el periodisme

De moment, explica la mare del Miguel, només ha trobat entitats com la Confederació de persones amb discapacitat física o orgànica (Cocemfe) que les ajudin amb les necessitats del seu fill per vacances. Aquesta organització ha publicat a la seva web 13 itineraris per tot el País Valencià que poden disfrutar persones amb mobilitat reduïda. 

Marisa Vázquez de Agredos també viatja amb el seu fill Mario, d’11 anys, igualment amb paràlisi cerebral. També ha tingut problemes amb els avions... i amb algunes ciutats. «L’espai públic sol estar adaptat i ser accessible, però en el turisme moltes vegades no. Berlín és genial per moure’s en cadira de rodes, París també està molt bé, però la Toscana i Venècia són inaccessibles», explica.