Ciència
Un cràter trobat a Guinea suggereix un segon impacte en l’extinció dels dinosaures

El descobriment del que sembla ser un segon cràter d’impacte d’un meteorit, davant les costes de Guinea, ha obert noves incògnites sobre com es van extingir els dinosaures. La troballa és d’una edat molt similar al cràter de Chicxulub, a Mèxic, on fins ara es pensava que havia caigut l’asteroide que va provocar la desaparició massiva de la Terra d’aquesta espècie. Batejat amb el nom de Nadir, la nova fossa es troba més de 300 metres per sota del llit marí, a uns 400 quilòmetres de la costa de Guinea, a l’Àfrica occidental, just a l’altra banda de l’oceà Atlàntic de l’estudiada fins ara.
Amb un diàmetre de 8,5 quilòmetres, és probable que l’asteroide que el va crear tingués poc menys de mig quilòmetre de diàmetre, ha explicat a la BBC Uisdean Nicholson, professor de la Universitat Heriot-Watt, a Edimburg, i un dels autors del descobriment. Nicholson estava analitzant dades d’estudis sísmics, buscant un lloc per perforar, per comprendre millor el canvi climàtic, quan va trobar el gran forat submarí.
«He passat 20 anys fent estudis d’ultrasò als fons marins, però mai havia vist res com això», va assenyalar el professor de la universitat escocesa a la BBC News. «La forma de Nadir és un clar efecte de l’impacte d’un asteroide. Té una vora elevada que envolta una àrea d’elevació central i després capes de runa que s’estenen cap enfora», va afegir.
Un impacte menor
Es calcula que l’asteroide que va crear el cràter Chicxulub al golf de Mèxic tenia uns 12 quilòmetres de diàmetre i va obrir una depressió de 200 quilòmetres d’ample i, en el procés, va provocar fortes tremolors de terra, tsunamis i una tempesta de foc global. L’impacte va llançar tant material al cel que la Terra es va enfonsar en una profunda fase de congelació. Els dinosaures no van poder sobreviure al xoc climàtic.
En comparació, els efectes de l’asteroide que va causar el cràter de Nadir haurien sigut molt menors. «Les nostres simulacions suggereixen que aquest cràter va ser causat per la col·lisió d’un asteroide de 400 metres d’ample en una àrea d’entre 500 i 800 metres quadrats d’aigua», va explicar Veronica Bray de la Universitat d’Arizona (EUA). «Això hauria generat un tsunami de més d’un quilòmetre d’altura, així com un terratrèmol de magnitud 6,5 més o menys», afegeix la investigadora.
«L’energia alliberada hauria sigut al voltant de 1.000 vegades més gran que la de l’erupció i el tsunami del gener del 2022 a Tonga», afegeix. En el cas del Chicxulub hauria sigut 10 milions de vegades més gran.
- Cuiner David Peregrina, el xef mallorquí assassinat al Brasil, va fugir a Sud-amèrica després de ser condemnat per estafa en una trama de falses hipoteques
- Salut pública Una associació demanda Sanitat pels casos de danys causats per Nolotil
- Pensionistes Això és el que cobraràs de jubilació amb una nòmina de 1.500 euros al mes
- Catinones, droga camuflada Catalunya, base de comercialització d’una nova coca dels pobres
- APOTEÒSIC DEBUT DEL CAMPIÓ «‘Jaja nooo! Ka pasaooo? #vargameseñor!’», va escriure Àlex Márquez al veure com corria Marc
- Migració Moren quatre migrants a Cadis al ser obligats a llançar-se al mar des d’una embarcació
- ¿Què té al cap Feijóo? Les claus dels canvis en el PP: la por de perdre el control del Congrés, la influència d’Arenas i l’empenta de Sémper
- Màxima tensió Desallotjament a la Bonanova: últimes notícies de la intervenció policial i les protestes a El Kubo i La Ruïna, a Barcelona, en directe
- Obituari Joan B. Culla, el rigor i la passió
- Novetat editorial El ‘Patinsky’ de Barcelona, la gentrificació com una de les belles arts