Estudi de ‘Nature’

Els dinosaures es van extingir a la primavera

Els dinosaures es van extingir a la primavera

Créditos: Joschua Knüppe

  • Un estudi de la revista ‘Nature’ aconsegueix identificar en quina estació es va produir l’impacte de l’asteroide que va posar fi a l’era dels dinosaures

  • El treball aporta informació inèdita sobre un dels moments clau en l’evolució de la vida a la Terra

5
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Imaginin l’escena. Era una tarda tranquil·la al món cretàcic, els dinosaures campaven al seu aire pel planeta i semblava que es vivia el moment d’esplendor de l’era mesozoica. Però de cop, fa uns 66 milions d’anys, un asteroide gegant de més de 10 quilòmetres de diàmetre va xocar contra el que ara coneixem com la península de Yucatán, a Mèxic, i va desencadenar l’extinció massiva que va acabar amb tres quartes parts de totes les espècies del planeta. Inclosos els majestuosos i icònics dinosaures. Fins aquí, la història que tots més o menys sabem. Però aquest dimecres, un nou estudi publicat a la revista ‘Nature’ aporta una dada més per acabar d’enquadrar el moment. L’extinció dels dinosaures va començar a la primavera de l’hemisferi nord. O a la tardor de l’hemisferi sud, segons es miri. 

La investigació, liderada per un equip de la Universitat d’Uppsala, a Suècia, dona llum sobre un moment crucial en la història de la vida a la Terra. Fins ara, la gran extinció dels dinosaures s’havia analitzat a una escala de temps mil·lenària. És a dir, que els rius de tinta que han corregut sobre aquest episodi clau en la història de la vida al planeta expliquen el que va passar en els milers d’anys posteriors a l’impacte. Aquest estudi acabat de presentar, en canvi, aconsegueix fer ‘zoom’ en la línia temporal i per primera vegada s’assenyala amb precisió l’estació exacta en la qual es va produir la col·lisió de l’asteroide que va posar punt final a l’era dels dinosaures. 

Per resoldre aquesta incògnita prehistòrica, l’estudi analitza un conjunt de restes fòssils d’esturions i peixos espàtula trobats en un jaciment de Dakota del Nord (Estats Units) que, com si fossin una màquina del temps, mostren una fotografia de com era el món durant el cretaci superior. Segons explica l’equip d’investigadors que ha liderat aquest treball, l’escrutini d’aquests fòssils va revelar, en primer lloc, que els peixos van morir gairebé instantàniament després de l’impacte de l’asteroide. Els animals presentaven restes de l’impacte a les brànquies, per això tot apunta que van morir «immediatament» a causa del sobtat onatge que l’asteroide va causar a les aigües continentals

La segona gran conclusió, que és la que acapara titulars en tot el món, és la «prova definitiva» que l’asteroide que va extingir els dinosaures va xocar contra la Terra durant la primavera de l’hemisferi nord. Els registres fòssils analitzats en aquest estudi, de fet, mostren una gran presència de peixos al jaciment. Molts d’ells estaven en diferents etapes del cicle vital. Això, segons argumenten els experts que han liderat aquest treball, suggereix que el gran impacte va coincidir amb l’època reproductiva d’aquestes espècies, que té lloc a la primavera. 

La primavera juràssica

Saber que l’inici del final dels dinosaures va començar a la primavera va molt més enllà d’una simple anècdota. «No només és una dada curiosa, sinó que és informació inèdita per entendre com es va produir l’extinció massiva d’espècies, una de les més grans que ha viscut el planeta», comenta el paleontòleg i divulgador científic Francesc Gascó, autor d’‘Esto no estaba en mi libro de historia de los dinosaurios’ (Gualdamazán, 2021). «Descobrir en quina estació es va produir el gran impacte a partir de l’estudi d’un registre fòssil és especialment interessant. Sobretot perquè obre la porta a aplicar aquesta tècnica a l’estudi d’altres moments històrics per afinar encara més la seva datació», afegeix l’expert, independent de l’estudi de ‘Nature’ d’aquest dimecres, en declaracions a EL PERIÓDICO.

Parlant de l’estació en la qual es van extingir els dinosaures, Gascó explica que la primavera de llavors i la d’ara no tenen gaire a veure. «La temperatura mitjana del planeta era més elevada que ara», matisa el paleontòleg, que també exerceix com a docent a la Universitat Isabel I i és membre de la Societat Espanyola de Paleontologia. «A nivell paisatgístic, el món començava a semblar-se al que tenim ara, però encara no era exactament igual», afegeix. En el planeta dels dinosaures, per exemple, el mapamundi era diferent de l’actual. Hi havia plantes i flors, sí. Però no tantes ni tan acolorides com les d’ara. Segons explica Gascó, de fet, l’expansió de les plantes amb flor es va produir durant el declivi dels dinosaures

El sud tardoral

Notícies relacionades

L’estudi de ‘Nature’ també esbossa què va passar a l’hemisferi sud després de la col·lisió de l’asteroide. Per començar, la investigació conclou que el declivi dels dinosaures al sud global va començar a la tardor. Tot apunta que, després de l’impacte de l’asteroide, els ecosistemes de l’hemisferi sud es van recuperar el doble de ràpid que els del nord. En part perquè la col·lisió va coincidir amb un període en què moltes espècies estaven hibernant. Així mateix, indica l’estudi, és possible que l’onada d’incendis que va fuetejar l’hemisferi sud en aquells temps ja hagués provocat que molts animals fugissin o es refugiessin en caus. 

En termes generals, segons apunten els autors d’aquesta nova investigació, la brutal col·lisió de l’asteroide va desencadenar «un col·lapse de les xarxes ecològiques de baix cap a dalt». Les primeres víctimes de l’impacte van ser els animals que van morir al moment. A continuació, el tsunami de pols, cendres i vapor que va inundar el planeta va matar les plantes. Amb una flora gairebé inexistent, les espècies dependents de la vegetació també van morir. I els seus depredadors també van patir la pèrdua d’aliment. Així va ser com un asteroide va canviar la vida a la Terra i va posar fi al regnat dels dinosaures. I ara, per completar la història, sabem que tot això va tenir lloc just quan les flors prehistòriques estaven en el seu moment d’esplendor.

El ressorgiment dels dinosaures