Les noves vides de la Khalida i la Neel

De la remota província de Badakhshān –ubicada al nord-est del país, entre l’Hindu Kush i l’Amu Daria– a Vigo, la història d’aquesta noia de tan sols 24 anys va començar quan el seu pare li va obrir la porta a marxar: una mica a l’abast de molt poques. Va contactar primer amb Afghan Women on the Run, que va traslladar el seu cas a Yaran (les dues organitzacions que intenten ajudar les nombroses víctimes del fanatisme intransigent que s’instal·la al continent asiàtic). Favorablement, va acabar arribant una resposta positiva.

Atemorida pel gihadisme més radical, primer va viatjar a Islamabad (capital del Pakistan), on va estar residint fins a la seva arribada a la ciutat olívica. Aquí cursarà ara un màster de la branca econòmica a la Universidade de Vigo, i s’allotjarà a casa d’una dona de Vigo que des de dimarts passat li dona el seu suport en tot i com pot. Fonamentalment oferint-li un llit sobre el qual dormir, però també una persona amb qui parlar. Un vincle elemental per a aquesta noia, que aviat afrontarà la seva nova etapa formativa.

«Aquí puc estudiar i soc en un lloc segur», diu en declaracions a FAR, indicant que per a ella és un «honor» poder ser a Espanya perquè a l’Afganistan «les nenes no tenen dret a estudiar ni a treballar»: «Soc molt feliç. Puc continuar vivint lliurement, respectant les dones, i tenint una vida en un ambient segur».

El lloc en el qual es troba és ben diferent del de la seva família, encara en un territori que no fa més que augmentar la seva hostilitat i intolerància així que passa el temps. Allà, la seva mare –que era professora– ja no treballa perquè no la deixen i l’únic que porta un sou a casa actualment és el seu pare –metge de carrera–, que ha d’alimentar la resta dels seus germans (quatre en total, un a Egipte).

«La situació empitjora diàriament [...] La vida de tots està en perill, especialment la de les dones i nenes afganeses», assenyala Khalida sobre l’estat de la seva nació, admetent que si bé «és una mica difícil» adaptar-se a la nova cultura, ja està estudiant espanyol i coneixent la gent de la ciutat. És la primera vegada que viatja i viu fora de l’Afganistan, però això no l’intimida i es mostra «agraïda amb el poble d’Espanya» per l’oportunitat.

La jove es troba a la casa de la Patricia, que va decidir acollir-la després de conèixer la seva història de la mà d’una amiga seva que està col·laborant amb Yaran fent classes a refugiats. El 2 d’agost passat va anar a recollir-la a l’estació de tren i des d’aquell moment i fins al final del curs que ve estarà al seu càrrec. Es pot destacar que la Khalida compta a més amb el suport d’un espònsorque l’ajuda amb diverses despeses com el material escolar o el menjar... Una padrina amb la qual la Patri està «en contacte directe».

«Són noies que necessiten molt suport», comenta la dona. Parla en plural perquè abans d’acollir aquesta noia ja havia passat per la seva llar una altra jove afganesa. Nelofar Shinwari, per als seus amics Neel, va estar amb ella durant el mes de juliol, ja que venia a una residència d’estudiants que no obria aquell mes i necessitava una llar. En el seu cas, la noia (també de 24 anys) es forma a l’Escola Tècnica de Joieria de l’Atlàntic. En paral·lel, igual com fa la seva compatriota, està aprenent a parlar espanyol.

«Quan els talibans van arribar al país, tots ens vam deprimir. No és fàcil començar a estudiar i treballar amb una depressió, però encara soc forta. Cada dia practico amb mi mateixa per acceptar totes les coses que vaig perdre i així començar una nova vida des de zero», comenta la Nelofar per la seva banda. Amb sentiments trobats, destaca que aquí se sent segura però encara recorda el que es va quedar a l’Afganistan.

A ulls de la Patricia, tant amb una com amb l’altra l’experiència ha sigut i està sent «molt bona». «Et fa valorar el teu dia a dia. També la teva societat, tot i que tingui molt a canviar», apunta, asseverant que «es nota molt el seu agraïment». «Són joves molt educades que intenten ajudar sempre en tot el que poden. Et repeteixen molt que ets molt important per a elles, que els estàs canviant la vida», remarca aquesta dona de Vigo.

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

Segons la seva opinió, acollir-les és un petit gest que al principi pot fer una mica de vertigen «perquè és una experiència que fins que no estàs amb elles i no vius el que jo estic vivint ara sembla complicat». «Però no ho és», afegeix. De la mateixa manera, ressalta les «moltes ganes d’aprendre» que tenen totes dues. Gràcies a Yaran s’aconsegueix precisament això, donar una «nova oportunitat a gent jove» i afavorir el seu accés a una educació de qualitat en un país segur. L’entitat, que compta amb un itinerari alternatiu i es fonamenta sobre recursos propis, reivindica l’«important» paper que juga l’acollida. «Necessitem més famílies», remarquen.

Des de l’arribada al poder dels talibans a mitjans d’agost del 2021, les dones afganeses han vist com els seus drets s’han reduït considerablement, amb restriccions que passen de la prohibició a les adolescents d’assistir a les escoles, o la segregació per sexe i l’ús obligatori del burca en zones públiques. Un present molt llunyà del futur que la Khalida i la Neel busquen ara a Vigo, on viuen les seves noves vides amb total llibertat.