Les incògnites que Sánchez no esvaeix

Pedro Sánchez ha portat a terme múltiples consultes des que va esclatar el cas Santos Cerdán. Però el cap de l’Executiu, expliquen en el seu entorn més pròxim, gairebé no dona pistes sobre els plans que té d’ara endavant. Si abans ja era un dirigent "desconfiat", ara, després de la implicació del fins fa dues setmanes secretari d’Organització del partit en un escàndol de presumpta corrupció, encara ho és "molt més".

El partit, mentrestant, es manté en suspens. El principal dubte és l’extensió del cas que ha col·locat Sánchez al caire del precipici. Si més enllà de José Luis Ábalos, Koldo García i Cerdán hi ha més socialistes que hi estan implicats i si apareixen indicis de finançament irregular del PSOE, les dues hipòtesis farien pràcticament insostenible la tercera legislatura de Sánchez, que ahir va insistir que té la intenció de tornar a presentar-se a les pròximes eleccions generals. Hi ha, malgrat això, unes altres quatre incògnites importants la resolució de les quals està en mans del president.

Tot just dimitir Cerdán com a número tres del PSOE, nombrosos dirigents socialistes, inclosos diversos ministres, van defensar la necessitat de fer canvis en l’Executiu per intentar agafar aire i recuperar la iniciativa. Així que passen els dies, aquesta possible maniobra ha anat perdent força, amb el Govern i el PSOE esforçant-se a transmetre que l’escàndol només esquitxa l’anomenat triangle tòxic, format per Cerdán, Ábalos i García, i que no hi ha motius per prendre decisions més enllà del partit. Però l’interrogant continua sense aclarir-se i encara hi ha un corrent important del PSOE que creu que Sánchez haurà de canviar alguns dels seus ministres.

Tampoc se sap si la "reestructuració" de l’Executiva socialista se cenyirà a l’àrea d’Organització, dirigida per Cerdán fins que va dimitir, o si el secretari general aprofitarà per aprovar més relleus com el de l’actual portaveu, Esther Peña, desapareguda durant aquests dies de por i depressió dins el partit. La impressió en l’entorn del president del Govern no és unànime. N’hi ha que pensen que tot començarà i s’acabarà en Organització, per reforçar la tesi que les pràctiques corruptes no van impregnar la resta d’àrees del partit. I n’hi ha que creuen que Sánchez anirà més enllà.

Notícies relacionades

La majoria progressista del TC veu l’amnistia constitucional

Junts demana a Illa retirar el decret que declara prioritàries les renovables

El president del Govern va nomenar dilluns de la setmana passada un equip interí format per Cristina Narbona, Montse Mínguez, Borja Cabezón i Ana María Fuentes. Tots exerceixen de moment les tasques de Cerdán, però qui substituirà definitivament l’exdirigent navarrès continua sent una incògnita. Hi ha sectors del partit que pressionen perquè l’escollida sigui una dona. Sobretot arran dels àudios tan infames d’Ábalos i García en què parlen de dones en situació de prostitució com si fossin objectes. Els noms que més sonen són Pilar Bernabé, delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, i la ja esmentada Mínguez, secretària general del grup parlamentari socialista.

Grossa o petita la reestructuració serà oficial en el Comitè Federal que el partit celebrarà el 5 de juliol a Madrid. En qualsevol cas, és molt probable que el relleu de Cerdán se sàpiga abans, tot i que ara per ara no és clar.