Israel centra les seves operacions a Gaza sense un alto el foc a la vista

Tan sols unes hores després que Israel i l’Iran acceptessin el final de la "guerra dels 12 dies", tal com la va batejar el president nord-americà, Donald Trump, la societat israeliana va rebre un nou sotrac. Set joves soldats, d’entre 19 i 21 anys, perdien la vida a la Franja de Gaza en una explosió d’un vehicle blindat al sud de l’enclavament. La notícia suposa un recordatori de la guerra oberta que manté l’Exèrcit israelià al territori palestí, i a la qual no se li albira final a l’horitzó. Després d’"acabar" amb l’Iran, els líders israelians prometen centrar tota la seva atenció a continuar la guerra contra Hamàs a Gaza.

Amb l’anunci de l’alto el foc entre Israel i l’Iran, les famílies dels 50 ostatges que encara queden a l’enclavament –la majoria, morts– es van dirigir a Trump per exigir que l’acord inclogués una treva amb Hamàs. Però ni el president nord-americà ni els responsables israelians es mostren disposats a treballar per cap pacte amb el grup palestí.

Al llarg d’aquests 12 dies, els israelians han experimentat una realitat que s’assembla a la viscuda a Gaza durant les últimes 628 jornades. "Fins fa poc, declaracions com ‘atrapats sota la runa, intentant localitzar persones desaparegudes’ i ‘destrucció generalitzada a la zona’ gairebé no apareixien en els mitjans israelians", escriu Sheren Falah Saab en el mitjà israelià Haaretz. "No obstant, els míssils iranians han escurçat la distància entre Israel i Gaza de manera brutal", constata. Malgrat això, una enquesta publicada per la Universitat Hebrea de Jerusalem demostrava que el 70% dels israelians recolzaven l’operació contra l’Iran.

En canvi, el posicionament és diferent respecte a la guerra contra Gaza. Ja a finals de maig, un 61% d’israelians estaven a favor del final de la guerra i el retorn dels ostatges, i només un 25% recolzaven l’expansió i l’ocupació de l’enclavament palestí. Però el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, segueix en la seva fugida cap endavant, encadenant guerres per garantir la seva supervivència política. No obstant, ja no compta amb l’ampli suport polític per continuar bombardejant l’enclavament.

"¿Què intentem aconseguir?"

Després de la mort dels set soldats dimarts, el president del Comitè de Finances de la Knéset, el Parlament israelià, i aliat clau de Netanyahu, Moshe Gafni, del partit Judaisme Unit de la Torà, va criticar la continuació de la guerra a Gaza, i en va demanar la conclusió. "Fins aquest moment, no entenc per què lluitem ni amb quin propòsit; ¿què intentem aconseguir allà, quan els soldats moren constantment?", va dir ahir. Almenys 878 soldats han mort a Gaza des del 7 d’octubre del 2023.

Notícies relacionades

Triomf d’un demòcrata de l’ala progressista en les primàries de Nova York

El líder nord-americà anuncia una reunió amb l’Iran la setmana que ve

Al seu torn, les famílies dels ostatges han apel·lat a Trump perquè, igual que va fer al gener, negociï una treva per treure els seus éssers estimats. "Aquesta és l’oportunitat: ¡tornin-los a casa ja!", van exigir en un comunicat ahir després d’haver-se reunit amb manilles de membres del gabinet i alts funcionaris nord-americans a Washington. Des de la Haia, en la seva intervenció en la cimera de l’OTAN, Trump va declarar, sense donar més detalls, que s’han produït "grans avanços" per arribar a un acord d’alto el foc a Gaza.

Allà, a Gaza, ja no poden més. Ahir, de moment, l’Exèrcit israelià va matar 41 gazaians a tot l’enclavament, segons fonts mèdiques. Catorze d’ells van perdre la vida a prop dels punts de distribució d’ajuda humanitària. El dia anterior van ser 80 a tota la Franja, 56 d’ells sol·licitants d’ajuda. Des de l’inici de les operacions de la Fundació Humanitària de Gaza, l’opaca organització avalada per Israel i els Estats Units, al maig, més de 400 palestins han mort.