Menjador escolar: les famílies s’enfronten a una pujada de preus amb poques beques

Gairebé un de cada tres nens i nenes a Espanya està en risc de pobresa i exclusió social. Tot i això, només l’11% compta amb una beca per al menjador escolar. Una situació delicada, sobretot quan diverses comunitats autònomes preveuen augmentar-ne el preu en el curs 2022-2023.

 

Educo assenyala que 370.000 menors al país no mengen ni carn ni peix cada dos dies. Per avaluar aquesta situació han publicat l’informe ‘Menjador escolar universal i gratuït: un objectiu assequible i urgent’, en què mostren les diferències que hi ha entre diferents comunitats autònomes. Per exemple, si a Astúries el preu del menjador escolar per dia als centres públics costa 3,5 euros, o 3,63 a les Canàries, a Catalunya ascendeix a 6,33, 6,5 a les Balears. 

I anirà a més en unes quantes, com a Catalunya o Andalusia. La patronal considera que és «una necessitat lògica» per diverses qüestions. Una és l’«encariment del transport i la manca de certs productes a causa de la guerra d’Ucraïna», tal com explica Beatriz Talaverón, gerent de l’Associació Andalusa d’Empreses Educatives, Culturals i Oci (AAEECO). «Hi ha crisi energètica i de distribució alimentària». També assenyala que la reforma laboral ha fet encarir el sistema de contractació del personal, per l’eliminació de la temporalitat, molt present al sector.

 

Durant 12 anys, el preu del menjador es va mantenir congelat a Andalusia. Costava 4,38 euros. L’any passat va passar a ser de 4,58, 20 cèntims més. Encara està pendent l’aprovació de la pujada d’aquest any, que arribaria als 4,78 euros.

 

Congelar preus, «insostenible»

També a Catalunya van mantenir intocable aquest cost durant 13 cursos escolars, com recorda Pep Montes, gerent de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure (Acellec). Costava 6,20 euros. «Hem reivindicat que era insostenible. Hi ha perill de solvència econòmica i havíem arribat al límit», assegura el portaveu, que recorda que moltes de les empreses que estan en aquest sector a la comunitat són petites i mitjanes.

Després de diversos contenciosos contra la resolució de màxims de la Generalitat, el Tribunal Superior de Justícia va assenyalar que no es podia fer un preu màxim sense càlcul de costos. Fa dos anys, Educació el va incrementar fins als 6,33 euros. Aquest curs vinent costarà 6,54 per als usuaris habituals i 7,19 euros de màxim per als que l’utilitzen només alguns dies. 

 

En aquests costos es té en compte la nova base salarial que estipula el nou conveni aconseguit amb els sindicats, així com la pujada de l’IPC. Per això Montes considera que aquesta pujada de 21 cèntims no és «gens exagerada». «No estem lucrant-nos. Els marges de l’activitat són escassíssims i cal tenir un mínim de qualitat», afirma.

 

Poques beques

Les pujades són imparables. El problema és que, en la majoria dels casos, recauran sobre les famílies. El sistema del gestió del menjador difereix segons la comunitat autònoma, però el que Educo té clar és que «no hi ha prou beques, ni tan sols per a la població més vulnerable i en risc d’exclusió». La seva directora general, Pilar Orenes, recorda que d’aquest 11% de la població escolar que rep algun tipus de beca, no sempre és del cent per cent.

«A l’hora de poder accedir almenys a un àpat saludable al dia, per a un nen no és el mateix néixer a Euskadi que a Múrcia o Ceuta», va assegurar Álvaro Ferrer, especialista d’educació a Save the Children, quan l’ONG va publicar un informe sobre l’accés a aquestes beques el mes de maig passat.

 

Segons aquest treball, només el 2% dels escolars de Múrcia i Melilla accedeixen a aquesta beca, un 9% a Madrid i el 25% a les Canàries. Euskadi és l’única comunitat que ofereix menjador escolar a tot l’alumnat en situació de pobresa. 

 

Quatre anys abans, el 2018, es va publicar un altre informe sobre menjadors gràcies a la investigació realitzada per Carro de Combate, Del Campo al Cole i SEO/BirdLife, amb la col·laboració de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnat (CEAPA). El treball mostrava que un 36,4% de l’alumnat d’educació infantil i el 29,4% de primària feien el principal àpat del dia al centre escolar.

És per això que tant Educo, com altres ONG i associacions, volen que el menjador escolar sigui universal i gratuït per a tots els nens i nenes. Només així, explica Orenes, es reconeixeria com a part del dret de l’educació, entesa en un context ampli. «És una manera per erradicar poblacions de pobresa i vulnerabilitat», afirma.

 

Més que un espai per menjar

«El menjador escolar, que és el que passa a l’espai de migdia en la vida d’un nen o una nena, és clau per a la seva educació i perquè aquesta sigui més equitativa. Assegura un àpat nutritiu i complet al dia, una cosa bàsica per al desenvolupament físic, mental i emocional del menor. Però també es produeixen relacions amb els companys i monitors, diferents de les de l’aula, cosa que els ajuda a desenvolupar habilitats», afirma.

 

La directora general d’Educo assegura a més que els nens s’hi senten protegits: «Allà també es redueixen problemes de salut, com l’obesitat o la malnutrició, i facilita la conciliació de les famílies».

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

 

Raons educatives, de joc, de protecció, salut i conciliació que els porten a reclamar molta més importància de la que ara té. «Cal fer una aposta decidida pel menjador com a part del projecte educatiu del centre», al·lega. I això passa per ser tan gratuït com les classes dels centres públics a Espanya.