Hipotensió ortostàtica: el nou símptoma de les variants BA.4 i BA.5 d’òmicron

Les troballes sobre la covid-19 continuen donant-se encara en la setena onada, més de dos anys després de l’inici de la pandèmia. L’última consisteix en un nou símptoma, associat a les subvariants B.4 i B.5 de l’òmicron. Es tracta de la hipotensió ortostàtica, també coneguda com a hipotensió postural, que genera marejos sobtats de curta durada.

La presència d’aquestes molèsties sobtades de pocs segons, causades per una disminució de la pressió arterial, entre les patologies dels contagiats per coronavirus és cada vegada més alta.

Caiguda de la pressió arterial

L’aparició d’aquests marejos inesperats es deu a una baixada de la pressió arterial, que pot ser tant sistòlica (quan es contrau el cor) com diastòlica (quan el cor es relaxa). Aquest símptoma se sol presentar, per exemple, quan una persona s’aixeca de manera sobtada després d'estar-se molta estona reclinada.

Cal destacar que no es tracta d’un nou indici d’òmicron, ja que s’havia diagnosticat en altres variants com la delta, però recentment sí que s’ha associat a aquesta variant amb més freqüència. Així mateix, també és important remarcar que la hipotensió ortostàtica és molt habitual en persones no contagiades per coronavirus, sobretot pacients amb altres virus com la grip Aque afecten el sistema nerviós.

Afectació al sistema nerviós

Notícies relacionades

Les mares espanyoles, al capdavant en ansietat i esgotament a la UE: el 78% estan sobrecarregades

‘La manada’ de Castelldefels pacta penes de fins a vuit anys

La relació entre covid-19 i aquest símptoma es basa en l’afectació provocada pel virus sobre el nervi vague, el principal del sistema nerviós autònom. Es tracta del parell cranial número deu, és a dir, el desè nervi que sorgeix de l’encèfal. Entre les funcions principals, hi destaquen la transmissió d’informació relacionada amb l’activitat sensorial i emocional, així com amb les funcions anatòmiques.

Quant a la pressió arterial, amb el nervi vague afectat es perd certa capacitat perquè la sang arribi al cervell correctament, un dèficit que es veu intensificat pels canvis bruscos de postura. Això pot provocar que, a l’aixecar-se després d’estar ajaguda, la persona afectada tingui una falta d’oxigen al cervell, fet que causa els marejos i, fins i tot, el desmai.