¿Quant temps es tarda a eliminar la covid de l’organisme?

Fa unes setmanes es va descobrir que el temps d’incubació d’òmicron era més curt que el d’altres variants anteriors de la covid. Més tard, un estudi recent que han dut a terme investigadors d’hospitals de Cambridge, Boston i Massachusetts ha revelat quin és el temps que tarda l’organisme a eliminar el virus cultivable.

La recerca, que s’ha publicat a ‘The New England Journal Of Medicine’, conclou que el temps que tarda a desaparèixer òmicron és similar al de delta. De la mateixa manera, no s’han apreciat diferències evidents entre pacients vacunats i no vacunats en aquest aspecte. Així mateix, l’informe també reconeix certes limitacions per la mida de la mostra utilitzada.

Resultats similars

Per esbrinar la durada del virus a l’organisme, en l’estudi s’ha utilitzat una mostra longitudinal de pacients ambulatoris per coronavirus acabats de diagnosticar. Així doncs, des del juliol del 2021 fins al gener del 2022, s’hi van inscriure un total de 66 participants: 32 amb la variant delta i 34 amb òmicron. De tots aquests pacients, només un no presentava infecció simptomàtica. Cal destacar, també, que la proporció de vacunats amb la dosi de reforç era 32 punts superior en el cas d’òmicron.

La descomposició viral en les dues variants va ser similar, tal com van reflectir els resultats. La mitjana de temps des de l’assaig del PCR positiu inicial fins a la conversió del cultiu va ser de quatre dies en el grup delta i de cinc dies en el grup òmicron. Així mateix, la mitjana de temps des de l’inici dels símptomes fins a la conversió del cultiu va ser de sis dies i vuit dies, respectivament.

Estats de vacunació i limitacions

Notícies relacionades

covid-22: aquests són els principals símptomes

Un diputat hongkonguès dona positiu després de reunir-se amb Xi Jinping

Tal com van reconèixer els investigadors, no hi va haver diferències apreciables entre els diferents estats de vacunació dels participants: «Tot i que s’ha demostrat que la vacunació redueix la incidència d’infecció i la gravetat de la malaltia, no es van trobar grans diferències en la durada mitjana de la disseminació viral entre els participants», expliquen.

No obstant, els autors de l’estudi també reconeixen certes limitacions que presenta, les quals provoquen que aquesta conclusió no sigui definitiva: «Els nostres resultats s’han d’interpretar en el context d’una mida de mostra petita, que limita la precisió i la possibilitat de confusió residual en les comparacions segons la variant, l’estat de vacunació i el període de temps d’infecció», han exposat.