Estudi europeu
Les mares espanyoles, al capdavant en ansietat i esgotament a la UE: el 78% estan sobrecarregades
Una enquesta europea revela que a Espanya les mares pateixen més cansament i càrrega mental que les progenitores d’altres països, per l’escassetat de mesures que facilitin la conciliació
Nous permisos parentals a Espanya: Com demanar-lo, des de quan i a qui beneficia
Una enquesta europea, realitzada per l’oenagé Make Mothers Matter (MMMM), posa de manifest els problemes de salut mental que afronten moltes mares, sobretot a Espanya. Per exemple, el 78% de les mares espanyoles admeten estar sobrecarregades, 11 punts més que la mitjana europea (situada en el 67%). El 57% manifesten problemes de salut mental (davant un 50% de les europees), amb alts nivells d’ansietat –el 42% de les enquestades, davant el 32% de la mitjana europea– i esgotament mental (el 21% davant el 18% de les europees).
L’estudi denuncia, a més, que són especialment vulnerables i tenen més patologies mentals les mares amb diversos fills, solteres o amb ingressos més baixos. Les causes que provoquen el malestar emocional són múltiples. Les autores de l’informe destaquen, per exemple, que les mares a Espanya assumeixen el 64% de les tasques domèstiques, independentment de la seva situació laboral, cosa que té conseqüències en «el seu benestar i la seva estabilitat econòmica».
Així mateix, l’estudi destaca que només la meitat de les mares espanyoles (el 53%) sent que el seu rol com a mare és reconegut per la societat, per sota del 59% de les europees, que tampoc és un percentatge gaire alt. «Quan les mares queden excloses dels nostres sistemes, quan la seva tasca de cures és ignorada, no es recolza ni es comparteix, tota la societat en paga el preu», denuncia Afaf Abounouadar, directora executiva d’MMM.
A causa de l’escassetat de mesures per recolzar la conciliació familiar i laboral, després del naixement del primer fill, la proporció de mares a Espanya que treballa a temps complet descendeix del 79% al 52%. A més, tot i que només el 6% abandona per complet el mercat laboral, les que continuen treballant, segons remarquen les autores de l’estudi, «s’enfronten a un moment complex per l’absència de mesures i polítiques adequades que tinguin en compte els ajustos emocionals i físics, així com per la responsabilitat addicional» que comporta la maternitat.
Absència de flexibilitat laboral
La necessitat més assenyalada per les mares en l’àmbit laboral és la flexibilitat, però moltes d’elles afirmen que tenen condicions i horaris rígids. De fet, el 3% de les que van canviar la seva situació laboral afirmen que ho van fer per poder passar més temps amb els seus fills, i el 37% no està satisfeta amb la durada del permís de maternitat, que amb prou feines ha sigut modificat en unes setmanes des de l’any 1989, quan es van establir les 16 setmanes. L’ampliació més gran del temps de permís ha sigut per als pares.
Sota el títol ‘L’estat de la maternitat a Europa 2024’, l’estudi s’ha realitzat mitjançant una enquesta a 9.600 mares de 12 països europeus. I les dades demostren que, malgrat els avenços aconseguits amb l’Estratègia d’Igualtat de Gènere 2020-2025, que va introduir mesures per millorar la conciliació de la vida laboral i familiar, la transparència salarial o l’estratègia entorn de les cures, «persisteixen importants bretxes a escala institucional, així com en els àmbits privat i social, que provoquen un patiment greu a les mares i problemes de salut».
La societat europea està fallant a les mares, no els ofereix ni el suport ni el reconeixement que necessiten per criar
Psiquiatre infantil
«Mares al límit»
Notícies relacionadesL’informe complet serà presentat al Parlament Europeu el 22 de setembre. Representant Espanya hi participarà la psiquiatra Ibone Olza, directora de l’Institut Europeu de Salut Mental Perinatal. Segons la seva opinió, aquesta feina «és molt important perquè reflecteix que les mares estan al límit: cansades, sobrecarregades, assumint gairebé tota la càrrega mental de les cures dels fills i filles, sentint-se poc valorades, assumint com un esforç personal la ‘conciliació’, que en realitat es resumeix en el seu sobreesforç». «La societat europea està fallant a les mares, no els ofereix ni el suport ni el reconeixement que necessiten per criar», denuncia.
Un dels punts forts de l’estudi, segons Olza, és que reflecteix una realitat invisible en altres estudis, ja que moltes afectades no demanen ajuda professional, ja sigui per vergonya o per falta de recursos, cosa que provoca no només un infradiagnòstic, sinó també prevalences diagnosticades molt per sota de l’afectació real. A més, remarca la psiquiatra, l’atenció sanitària en salut mental perinatal és pràcticament inexistent a Espanya, «cosa que afecta tant les mares com els seus nadons, la resta de la família i el seu entorn».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Desnonament massiu Els desallotjats del B9 acampen sota una sortida de la C-31 a Badalona i Albiol diu que farà desmuntar les tendes
- Accident mortal Mor atropellada una jove de 20 anys que circulava en patinet a Sant Cugat
- Anàlisi L’advocat Martín-Duarte
- Transport irregular de viatgers Una batuda inèdita multa taxistes pirata i detecta conductors explotats a l’aeroport del Prat
- Mobilitat Viatges il·limitats per 6,20 euros a l'any: així pots demanar la targeta social a Barcelona per a majors de 60 anys o discapacitats amb rendes baixes
- Previsió meteorològica L’episodi de pluges intenses «estàtic» s’acarnissa a Badalona, el Maresme i el Vallès a l’espera de més precipitacions
- Crisi ramadera L’últim senglar infectat canvia l’escenari: «Reforçarem la vigilància en l’entorn de Sant Cugat per detectar més casos»
- Professor i pedagog Mor als 87 anys Joaquim Arenas, un dels pares de la immersió lingüística
- Escàndol internacional Trump, Clinton i la trama Epstein d’abús sexual: les claus
- Accident mortal Mor atropellada una jove de 20 anys que circulava en patinet a Sant Cugat
