Un perillós salt enrere: la criminalitat viària es dispara i torna a nivells de fa una dècada

Hi ha una cosa que va malament en la seguretat viària. Els indicadors dels últims temps no són bons. La delinqüència al volant es va disparar el 2021, últim període de què es disposen dades, i la sinistralitat també ha augmentat en el primer semestre d’aquest any. La fiscalia, de moment, crida a la «prudència», sobretot en aquestes dates de desplaçaments habituals, i evita especular sobre si aquest repunt és conjuntural o representa els primers símptomes d’un perillós canvi de cultura a la carretera. El més probable, indiquen al ministeri públic, és que obeeixi a l’anomenat «efecte rebot» després del final de les restriccions més dures contra el coronavirus. 

Cal remuntar-se una dècada enrere per trobar tanta comissió d’aquest tipus de delictes (conduir sota els efectes de l’alcohol o les drogues, sense permís o per sobre dels límits de velocitat, entre d’altres) com els de l’any passat. El 2021 es van incoar a Espanya 125.939 procediments. Es tracta d’un augment del 23% davant el 2020, però això és una cosa fins a cert punt lògica, a causa de les limitacions a la mobilitat que van marcar l’esclat de la pandèmia. El que no és tan normal és que l’increment sigui del 9,8% respecte al 2019, abans de l’arribada de la covid-19. El mateix passa amb les acusacions i les condemnes, que van augmentar un 10% i un 17%. En aquest últim apartat, Catalunya lidera la classificació, amb 19.407 sentències condemnatòries l’any passat, davant les 17.313 dictades a Andalusia i les 11.059 del País Valencià. 

La fiscalia insisteix a interpretar aquestes xifres amb «cautela», ja que algunes de les acusacions i condemnes poden referir-se a procediments en anys anteriors, però tot i així assenyala que aquest possible «romanent» del 2020 suposaria en tot cas una «insuficient justificació de l’espectacular increment produït en tots els indicadors». 

L’«efervescència» de tornar a la normalitat

«Podria deure’s a l’anomenat efecte rebot després del període estricte de pandèmia, derivat de l’efervescència produïda en els nostres hàbits circulatoris, en un mal entès sentiment de recuperació de llibertat després de la restriccions i confinaments perimetrals soferts, en detriment i pèrdua de part de la consciència viària adquirida per la ciutadania abans de la pandèmia», ha assenyalat aquest dimarts, durant la presentació de les dades, el nou fiscal de Seguretat Viària, Luis del Río.

Però el 2021 tampoc va ser un any normal per a la mobilitat: l’estat d’alarma es va mantenir en vigor fins al 9 de maig, i durant el primer trimestre els moviments de llarg recorregut van descendir un 28% en relació amb el mateix període del 2019. Aquests factors no van provocar un descens de la delinqüència viària. 

Notícies relacionades

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Les últimes roses de Sant Jordi catalanes

Al contrari. Malgrat que el 2021 va ser el millor any de la sèrie històrica en termes de sinistralitat, amb un descens del 9% en morts i del 16% en lesions greus respecte al 2019, amb la criminalitat va passar al revés. Els procediments per delicte de negativa a realitzar-se les proves d’alcohol i drogues van augmentar un 28%, els de conducció sense permís un 26% i els d’alcohol o drogues al volant un 23%. Hi ha, segons la fiscalia, «unes xifres latents de delinqüència viària que són subjacents o estan desconnectades de les dades de mobilitat i sinistralitat viària». 

Però hi ha més dades preocupants. Segons el balanç provisional, durant el primer semestre del 2022 van morir a les carreteres espanyoles 533 persones, 40 més que en el mateix tram del 2019, un augment del 8%. El repunt va afectar especialment les autovies i autopistes, amb un 33% més de víctimes mortals que el 2019 i un 29% més que el 2021. «Esperem que sigui una cosa conjuntural», ha conclòs Del Río.