Espanya encara el juliol amb els embassaments al 45%, 20 punts menys que la mitjana dels últims 10 anys

Espanya afronta el juliol, un dels períodes més calorosos de l’any, amb els embassaments al 45,3 per cent de la seva capacitat, és a dir, 20 punts percentuals per sota de la mitjana dels últims deu anys (66,1 per cent).

La reserva actual d’aigua amb 25.443 hectòmetres cúbics acumula uns 5.000 hectòmetres cúbics (hm3) menys que l’any passat (30.974 hm3) i al voltant d’11.000 (hm3) menys que fa 10 anys (36.875 hm3), segons dades del Ministeri per a la Transició Ecològica, que detallen que la capacitat en l’actualitat dels pantans dona la pitjor dada en els primers dies de juliol, des del 2004.

Aquesta situació es produeix, entre altres variables, després de deixar enrere el segon hivern més sec des del 1961, una primavera plujosa, però incapaç de pal·liar la situació de sequera meteorològica, i la primera quinzena de juny més càlida des que hi ha registres.

En el dia d’avui, de les 16 conques existents, les que donen nivells per sobre del 50 per cent són: Conques Internes del País Basc (90,5%), Cantàbric Oriental (82,2%), Tinto, Odiel i Piedras (74,2%), Ebre (65,8%), Galícia Costa (68,1%), Cantàbric occidental (64,9%) Xúquer(62,8%) Conques Internes de Catalunya (52,1%) Duero (51,5%) i Miño-Sil (53,2%).

Per sota del 50 per cent de la seva capacitat es troben la Conca Mediterrània Andalusa (48,8%), el Tajo (45,1%), la del Segura (42,8%), la de Guadalete-Barbate (31,7%), la del la Guadiana (28,6%) i la del Guadalquivir(28%), la que menys cabal de totes les conques acumula.

Aquesta última, amb una capacitat de 8.113 hm3, compta actualment amb tot just 2.269 hm3, gairebé 750 h3 menys que la mateixa setmana del 2021, i 2.500 hm3 menys que la mitjana de la dècada; en l’actualitat es troba en estat d’alerta davant la situació d’escassetat i sequera, tot i que moltes de les unitats de la seva conca ja estan en emergència.

Una altra conca d’especial rellevància és la del Tajo, que amb una capacitat d’11.506 hm3 es troba en el dia d’avui amb 4.991 hm3, gairebé 2.000 hm3 menys que la mitjana del decenni.

En un escenari d’escalfament global i d’acord amb les projeccions de canvi climàtic per a l’àrea del Mediterrani, les sequeres seran cada vegada més freqüents, més greus i inclouran més territori, segons l’Organització de les Nacions Unides (ONU) que apunta que aquesta tendència podria agreujar-se en les pròximes dècades.

Des de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), Rubén del Campo ha explicat que després de les pluges del juny, que han sigut escasses (al conjunt d’Espanya han estat entorn de la meitat del normal), l’actual any hidrològic és el tercer més sec del segle XXI i el quart més sec des del 1961.

En aquests nou primers mesos de l’any hidrològic (1 octubre-30 juny) les pluges han estat un 25% per sota del normal en el conjunt del territori, i només l’extrem sud-est ha tingut pluges clarament per sobre de la mitjana, per això la sequera meteorològica persisteix al conjunt del país, ha detallat el portaveu.

A més –ha continuat Del Campo– és molt probable que l’últim trimestre de l’any hidrològic sigui menys plujós de l’habitual a gairebé tot el país d’Espanya (40-50% de probabilitats davant del 20-25% que sigui més plujós).

Notícies relacionades

Rodalies pateix un altre cap de setmana d’interrupcions i retards a un mes d’iniciar les obres de l’R3

Catalunya detecta un augment d’homes víctimes de matrimonis forçats

Rubén del Campo ha posat èmfasi a «ocupar-se d’aquesta sequera meteorològica en què, des de finals de l’hivern, Espanya es troba immersa».

Les sequeres venen detallades per un cicle sec que evoluciona primer per falta de pluges (sequera meteorològica). Amb el temps aquesta falta de precipitació impacta en el medi ambient amb embassaments sota mínims (sequera hidrològica) i posteriorment en l’agricultura de secà i després a la de regadiu (sequera agrícola); finalment, si es manté el dèficit pluviomètric, les ciutats restringeixen l’aigua.