Els opositors amb més de 50 anys augmenten «per falta d’estabilitat laboral»

La Virginia atén el telèfon amb la veu cansada. Acaba d’arribar a casa després d’un altre llarg dia de feina, tot i que per a ella la jornada va començar molt abans. A les 4.30 del matí, exactament. En vigílies de la seva primera oposició pública, aquesta dona de 50 anys reconeix que ha hagut de lidiar amb moltes dificultats per reprendre l’hàbit d’estudiar, però que també hi ha avantatges, «com una força de voluntat més ferma o un bagatge intel·lectual més ampli». La Virginia és una dels molts valencians de més de 50 anys que ha decidit presentar-se a una oposició. Uns ho fan perquè no tenen feina; d’altres en tenen, però prefereixen obrir-se una porta més segura davant la inestabilitat del seu lloc laboral. No se’n refien i els queden anys per cotitzar. Se’ls coneix com els opositors ‘silver’. 

El nombre d’aspirants a una plaça fixa de funcionari públic que han superat la cinquantena s’ha incrementat en els darrers anys. Ja representen el 13,3%, el doble que abans de la pandèmia, segons un informe d’OpositaTest. «Entre els més grans de 50 anys el percentatge ha augmentat, però no és res descomunal. Sí que es nota un augment del nombre de més grans de 40 anys, sobretot si ho comparem amb els menors de 40, que disminueixen en tots els grups d’edat», explica Patricia Polo, de MasterD, empresa líder de València en preparació d’oposicions. 

Testimoni

«La gent gran que decideix fer oposicions ho solen fer a Correus, Auxiliar Administratiu o Personal de Serveis», afirma Polo. També hi ha casos de personal sanitari que fa molts anys que encadena contractes temporals, però en són els que menys. La Virginia fa oposicions a Administratiu C1. Prefereix donar un nom simulat i no donar-ne més detalls, perquè no vol que a la seva empresa ho sàpiguen. «Faig de comptable en una empresa de reformes, però amb la inestabilitat del meu sector no estic tranquil·la. Si m’acomiadessin, a la meva edat seria molt difícil que em contractés una altra empresa. No em puc permetre quedar-me a l’atur. Tinc dos fills estudiant i el meu marit està aturat. Busco estabilitat», explica abans de dutxar-se, sopar i anar-se’n a dormir. Ha de matinar, perquè abans que surti el sol l’espera un altre llarg repàs abans de començar amb els números a la feina. El mateix de cada dia. 

La Virginia fa dos anys i mig que estudia per a aquesta prova. «M'havia d’examinar fa un any, però amb la pandèmia no van sortir convocatòries. En el fons m’ha anat bé, perquè així he tingut més temps», afirma. El 2 de juliol va ser el gran dia. «Ara estic arribant al pic de cansament. Fa temps que em preparo i estic nerviosa. Sé que m’hi estic jugant molt, tot i que si no ho aconsegueixo en poden sortir més», afegeix. 

Jubilacions

El que vol dir la Virginia és que és una bona època per presentar-se a les oposicions, gràcies a l’envelliment de la població. Persones grans estudiant per substituir persones (més) grans, aquesta és la història. «Molta gent es jubilarà i hi haurà moltes oposicions en els anys vinents. Però és dur estar estudiant a aquesta edat, i mira que a mi m’encanta llegir, però a aquest nivell és molt pesat fer-ho mentre treballes. Afortunadament, el meu marit i els meus fills m’ajuden molt a casa. Si fossin petits, no podria», explica.

Notícies relacionades

L’estiu del Papa per Espanya a bord d’una furgoneta: així va recórrer Prevost Espanya amb una tenda de campanya

Enxampen a la C-55 un home de 73 anys que conduïa drogat, sense carnet i amb haixix al cotxe

El temari d’Administratiu C1 al qual es presenta és per entrar a la Universitat Politècnica. «No és que sigui molt difícil, però hi ha moltes lleis, estatuts de les universitats, i canviant només una paraula en els exàmens tipus test et deixen feta un embolic. Cal estar molt concentrat», explica. «Puc veure les classes en diferit, anar enrere, revisar-les», afegeix la Virginia. 

La franja d’edat més nombrosa d’estudiants d’oposició és, lògicament, de 18 a 25 anys. Representen un 41%, segons dades de MasterD. El grup següent ja no és el de persones de 25 a 30 anys (20%), sinó el de 30 a 40, amb gairebé un 21%. Els opositors de 40 a 50 anys ja representen el 14%.