BA.4 i BA.5 d’òmicron, a la conquista: ¿Són les noves variants de covid més greus?

Un dels científics més pessimistes davant els nous subllinatges és el metge i divulgador nord-americà Eric Topol, que en el seu blog qualifica la BA.5 com «la pitjor versió del virus que hem vist». Explica que aquestes noves variants procedeixen de la BA.2, dominant a Espanya fins fa unes setmanes. La distància antigènica de BA.1 a BA.2 és molt més gran que la de la soca ancestral (de Wuhan) a delta, beta o gamma. Aquesta evolució biològica explica l’escapament immunitari de BA.5: la seva proteïna d’espícula (S), amb la qual el virus entra a les nostres cèl·lules, és tan diferent que el nostre sistema immunitari la reconeix i hi respon de forma deficient.

BA.5 has the most transmissibility and immune escape of any version of the virus since the pandemic began. Although its spike(S) sequence is nearly the same as BA.4, there are several mutations in other parts of the virus that may account for its⬆️fitness https://t.co/nKnmp5OBZK https://t.co/dUsPxu2LIL pic.twitter.com/9feAvwKAMY

— Eric Topol (@EricTopol) 26 de junio de 2022

Partint d’aquestes notables diferències alguns científics han reclamat que es designi amb noves lletres gregues aquests nous subllinatges. Aquesta evolució deixa en evidència alguns experts, que abans fins i tot que sorgís òmicron van suggerir que aquest coronavirus havia arribat a una espècie d’atzucac evolutiu, i que si la proteïna d’espícula evolucionés més, la «clau» del virus es deformaria tant que perdria la seva capacitat per entrar al «pany» de la cèl·lula.

Tanmateix, aquesta màquina biològica perfecta que és el SARS-CoV-2 ha canviat per recuperar una via d’entrada a la cèl·lula que les variants BA.1 i BA.2 d’òmicron no utilitzaven: la proteasa cel·lular TMPRSS2, que promou l’entrada cel·lular a través de la fusió de la membrana plasmàtica.

Una característica important d’una variant és la seva aptitud («fitness», en anglès), que és la combinació del creixement del llinatge, el número bàsic de reproducció (R0), el grau d’evasió immune i el temps de generació (el que transcorre entre dos contagis successius). Eric Topol cita una anàlisi de 6,4 milions de seqüències de SARS-CoV-2 per mostrar un gràfic d’aptitud en el qual BA.5 surt literalment de la taula d’aptitud màxima.

Per respondre a la pregunta de si BA.5 és més virulent o patogen, és a dir, capaç d’induir una malaltia més greu, només tenim, de moment, un estudi experimental que va demostrar que BA.4 i BA.5 van induir una malaltia més severa en un model de hàmster sirià i una velocitat més eficient en cultius de cèl·lules pulmonars. Això indicaria una capacitat més gran per produir malaltia als pulmons, com feia la delta i les variants anteriors. Tanmateix, no sempre els models animals i els experiments en laboratoris reflecteixen el que passa en éssers humans i en la vida real.

La durada dels símptomes amb BA.4 i BA.5 sembla també més gran, segons alguns estudis, amb aquests nous subllinatges, estenent-se a una setmana o 10 dies.

Respecte a l’eficàcia de les vacunes, Topol assegura que no el sorprendria en absolut veure una disminució més gran de la protecció contra hospitalitzacions i morts, donat l’abast de l’evasió immunitària de BA.5 i les tendències recents de menor efectivitat de la vacuna davant malaltia greu: del 95% davant la delta amb una dosi de reforç a aproximadament el 80% davant òmicron BA.1 o BA.2 amb un reforç. En qualsevol cas, sempre és molt millor estar vacunat contra aquestes i altres variants que puguin arribar en el futur.

Tot i que molts experts creuen que no s’ha demostrat la necessitat d’una quarta dosi, hi ha estudis dels CDC nord-americans i d’Israel que apunten a una reducció notable de la mortalitat amb aquest segon reforç: del 99% amb quatre injeccions davant el 86% amb tres. Amb tot, Topol i altres excientífics apressen a avançar en els projectes de vacunes pancoronavirus –que cobririen tots els coronavirus– i d’aplicació nasal –destinades a evitar els contagis–, per acabar amb els dubtes de les grans farmacèutiques per la contínua aparició de subvariants: s’ha passat de BA.1 a BA.5 tot just en mig any i ja es parla de la BA.6.

Novavax

Notícies relacionades

Itàlia dona la raó a Juana Rivas després de separar els seus fills

Una de cada sis dones té problemes per quedar-se embarassada

Una altra possibilitat és recórrer a la vacuna de Novavax. Segons els resultats presentats als Estats Units per la companyia, el seu prototip genera àmplia resposta immune contra òmicron i les seves subvariants, incloses BA.4 i BA.5. Estarà a punt aquesta tardor.

Sobre el que passa en la vida real amb BA.4 i BA.5, l’exemple més pròxim, per geografia, característiques demogràfiques i cobertura de vacunació, és Portugal. Tot i que les comparacions entre països sempre són relliscoses, l’experiència lusitana pot donar-nos pistes. Allà es va produir un pronunciat increment de casos i també d’hospitalitzacions, que van suposar, a finals de maig, més del 80% del pic d’òmicron registrat a finals de gener. Al marge del major nombre de malalts de covid, el nou pic d’hospitalitzacions pot provocar un greu impacte indirecte en la resta de pacients i en el sistema sanitari, ja saturat i amb escassos efectius per l’època vacacional. Per això no sembla mal consell celebrar les trobades socials a l’aire lliure i portar mascareta en interiors.

• 1. Cada vegada més contagiosesLes subvariants BA.4 i BA.5 són més contagioses que BA.2 i BA.1 d’òmicron, que va ser qualificada com el virus més contagiós de la història.

• 2. Dubtes sobre la gravetat més granExperiments en animals van mostrar una malaltia més severa i més afinitat amb les cèl·lules pulmonars amb BA.4 i BA.5.

• 3. Portugal, l’exemple més pròximAllà BA.4 i BA.5 van produir un pic d’hospitalitzacions que va suposar el 80% del màxim registrat a finals de gener amb òmicron BA.1.