La ‘llei Zerolo’ que tipifica com a delicte l’antigitanisme s’obre pas definitivament

Gairebé 15 anys després que el Partit Socialista proposés per primera vegada aprovar a Espanya una llei antidiscriminació, el Congrés donarà definitivament llum verda aquest dijous a la llei d’igualtat de tracte, més coneguda com a ‘llei Zerolo’, amb referència al difunt diputat socialista, que va ser un dels seus impulsors. Han sigut necessaris quatre intents legislatius frustrats i més d’un any de negociacions entre partits i de tramitació parlamentària perquè la proposició de llei socialista registrada a la Cambra baixa el gener del 2021 vegi la llum.

La llei va arribar al Congrés enmig de la polèmica ja que Unides Podem es va queixar que el PSOE presentés pel seu compte, com una proposició de llei que va esquivar al Consell de Ministres, una norma que forma part de l’acord de coalició i que els morats aspiraven a negociar conjuntament. Tot i així, és previsible que aquest dijous tots els grups recolzin la norma llevat de Vox i el PP, que ja van votar en contra en la Comissió d’Igualtat del Congrés i en el Senat.

La llei pretén actuar com a paraigua normatiu comú en contra de qualsevol discriminació, combinant un enfocament preventiu amb un altre reparador, i inclou els motius recollits en l’article 14 de la Constitució i en les lleis comunitàries, és a dir, discriminació per sexe, origen racial o ètnic, discapacitat, edat, religió o creences i orientació sexual, als quals s’afegeixen malaltia, identitat sexual i situació socioeconòmica. I els principals àmbits que regula són el laboral, l’educatiu, el sanitari i el de la vivenda.

Codi Penal

En un inici la norma contemplava exclusivament sancions administratives –d’entre 300 euros a un milió– davant els diversos tipus de discriminacions, però en el Congrés es va acordar incloure una disposició per reformar també el Codi Penal a fi de tipificar com a delicte l’antigitanisme i l’aporofòbia, l’odi contra el pobre. Quan la llei entri en vigor, l’endemà de la seva publicació en el BOE, «els que promoguin o incitin l’odi, discriminació o la violència contra els gitanos i gitanes; els que elaborin o tinguin, amb la finalitat de distribuir terceres persones, escrits o qualsevol altra classe de material que pel seu contingut inciti o fomenti l’odi, seran castigats amb una pena de presó d’un a quatre anys».

Així mateix, en el Senat es va incloure un article que obliga pàgines web i aplicacions informàtiques a ser accessibles per a persones amb discapacitat i gent gran. I d’altra banda es va aprovar incloure una esmena transaccional que reforça la lluita contra la segregació escolar, ja sigui per motius socioeconòmics, de sexe, raça o malaltia.

Càrrega de la prova

Notícies relacionades

Últimes notícies de Catalunya, en directe: l’incendi de les Gavarres, estabilitzat

Aquestes són les deu millors universitats d’Espanya

A més, una de les principals novetats de la ‘llei Zerolo’ és que inverteix la càrrega de la prova, de manera que ha de ser l’acusat el que acrediti que no ha discriminat. I crea l’Autoritat Independent per a la Igualtat de Tracte, que donarà assistència a les víctimes, podrà iniciar d’ofici o a instàncies de tercers investigacions i reobrir causes judicials arxivades.

En definitiva, la portaveu socialista en la matèria, Beatriz Carrillo, considera que la llei «marcarà un horitzó» i un canvi de paradigma similar «al de la llei d’igualtat, la llei contra la violència de gènere o el matrimoni gai», al ser integral i contemplar «estratègies i campanyes» per prevenir qualsevol tipus d’acte discriminatori, a més de les accions de càstig i reparadores.