Festa del solstici d’estiu

La revetlla de Sant Joan sense restriccions pren la platja de Barcelona

  • La platja de la Barceloneta s’omple per complet per celebrar la primera revetlla sense restriccions per la pandèmia

5
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

No hi cabia ni una agulla. Festes improvisades amb discjòqueis, altaveus a tot drap, fogueres, balls i molt alcohol han omplert les platges catalanes per la revetlla de Sant Joan, especialment la costa de la capital catalana. Estudiants de vacances, turistes, joves i no tant han ocupat la sorra durant altes hores de la matinada. Un ambient que, des de l’esclat de la pandèmia del coronavirus, no s’havia tornat a veure. Els xiringuitos han tancat a l’hora prevista, les quatre de la matinada, de mala gana i després de diversos avisos de la Guàrdia Urbana. La cara menys amable de la festa la posen els robatoris, agressions, cremades de petards i possibles agressions sexuals.

Si el trànsit, el terrabastall dels petards i l’ocupació ciutadana de voreres, places i sobretot les platges poden valer com a indicador d’èxit, llavors no és arriscat afirmar que Catalunya va recuperar dijous a la nit la normalitat prepandèmica amb una celebració massiva de la revetlla de Sant Joan que va arrencar de manera relaxada. Hi va haver aglomeracions, però controlades i sense por de possibles contagis de covid, malgrat que el virus torna a estar a l’alça.

Cap al tard, al passeig de Colom de Barcelona desenes de persones es dirigien caminant cap a la platja de la Barceloneta. La massa de gent es tornava més espessa al Port Vell, on les terrasses dels restaurants eren plenes de clients. El tràfec de vianants pel passeig de Joan de Borbó cap a la platja discorria de forma fluida. «A partir de les 12 es complicarà tot», vaticinava, tanmateix, un taxista.

Entre la gentada, hi ha una dona i una nena amb cares de sorpresa. Són la Irina i la Carolina. Fa dos anys que la mare, originària d’Armènia, viu a Barcelona. La nena, explica la dona, va néixer a Ucraïna i només fa dues setmanes que viu a la capital catalana, on va arribar fugint de la guerra. «És la filla del meu germà», diu la Irina.

Entre molts turistes (ho eren la majoria dels que ocupaven les platges de la Barceloneta), la Lina cuina carn en una planxa elèctrica i el marit es refugia en una minibotiga. «La gent està tranquil·la en comparació amb altres anys i d’abans de la pandèmia, però és aviat. Hi ha menys gent, però molt turista», afirma la dona.

Cop de mànega contra les pixades

Passada la mitjanit, riuades de persones es mouen d’un costat a l’altre del passeig marítim: des del Port Vell fins al Port Olímpic és un anar i venir de gent, molts joves, camí de la festa de platja. Els estudiants Carolina i Marc parlen entre uns contenidors al carrer Sant Elm, just al costat del passeig marítim. Ell es posa a pixar, però just en aquell moment uns veïns del carrer Sant Elm els ruixen amb aigua que tiren des del terrat amb una mànega. És la seva manera de mostrar-se disconformes contra el soroll, la festa i l’incivisme.

Però són molt lluny de dissuadir la gresca. L’Isma, un jove barceloní de 31 anys, surt en direcció contrària. «No hi ha comparació amb l’any passat. El que passa és que és una porcada i hi hauria d’haver més controls. Hi havia unes persones tirant petards i un d’ells gairebé va a la cara d’un nen que estava dins l’aigua», es queixa mentre ell i la seva parella es renten els peus als sortidors d’aigua abans de posar-se les sandàlies. El Sami, en canvi, està encantat. Va venir de Luxemburg dilluns i aquesta tarda tanca les vacances. «Tant de bo m’hi pogués quedar més dies. Ja em van dir que Barcelona era súper i aquesta nit ho he pogut comprovar», explica des de la cua d’un xiringuito, amb una cervesa a la mà.

¿I la discoteca?

A prop de la sorra, centenars de persones s’acosten a la platja. Alguns ballen al so dels altaveus. D’altres fins i tot porten un discjòquei que punxa la música en una taula de so. Alimenten tot el sistema amb una màquina amb gasolina. «M’encanta poder ballar música llatina», agraeix el Fabio, veí de Barcelona, a les dues de la matinada. D’altres prefereixen l’ambient més relaxat. Com la Marta, la Claudia i la Judith, tres estudiants de comptabilitat que aquest any compliran 19 anys. «Som de Rubí, però preferim venir aquí per veure l’ambient», explica la Marta. Elles parlen mentre beuen vodka amb llimona. Un noi argentí s’ajup a parlar amb elles i els pregunta per alguna discoteca a prop. «Em pensava que ens convidaria a una cervesa... Era mono, just el teu tipus», fa broma la Claudia amb les seves amigues.

Compartir ubicació per anar al rescat

Notícies relacionades

«La veritat és que jo també hauria preferit anar a una discoteca... Hi ha massa gent i aquest ambient... no m’agrada», diu la Marta. La Claudia assenteix. «De fet, ens hem compartit les nostres ubicacions en temps real a través del mòbil per si ens passa alguna cosa, si algú s’allunya o si l’agafen, podem anar totes a buscar-la perquè així sabem on és», segueix l’Ester. Amb alguna cosa es refereixen a agressions sexuals o robatoris. Una realitat que també és present a la festa. Només n’hi ha prou amb acostar-se als vehicles de la Guàrdia Urbana. «Això és una merda», se sincera un agent. «No parem de detenir gent que roba i estem registrant moltes denúncies. També consum de drogues... I probablement es deuen estar produint també moltes agressions sexuals, tot i que de moment no ens n’ha arribat cap», afegeix poc abans de les tres de la matinada.

Tancament de mala gana

A aquella hora se suposa que els xiringuitos havien d’anar tancant. Però no ho fan. ¿Podem demanar alguna cosa?, ¿a quina hora tanqueu? «Seguim oberts fins a les quatre», comentaven tots els locals a peu de platja, amb cambrers que anaven servint copes sense parar. «Haurien de tancar ja», reconeixia un altre policia. A tres quarts de quatre, els agents van avisar els restauradors. A les quatre de la matinada, molts clients eren expulsats de les taules. La festa a la sorra continuava més viva que mai. «Al principi tanta gent se’m feia estrany, però ara estic tan contenta... Tornem a tenir vida, ¡a tenir nit!», exclamava la Rita, una jove de 26 anys que se servia de les garites de socorrisme com a podi de ball.