Un ronyó híbrid d’humà i porc obre una nova via per als trasplantaments

Un equip internacional de científics liderat per l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (Ibec) acaba d’aconseguir una fita que, fins ara, semblava ciència-ficció. Segons anuncia la revista Nature Biomedical Engineering, per primer cop en la història s’ha aconseguit posar en marxa una fàbrica d’organoides humans creats a partir de cèl·lules mare, integrar aquestes estructures al ronyó d’un porc i crear així un òrgan híbrid funcional per a l’animal. Segons expliquen els experts, aquesta tècnica pionera ha funcionat amb èxit en les primeres proves de laboratori i, en cas de continuar així, en un futur es podria aplicar a la pràctica clínica per poder allargar la vida útil dels òrgans destinats a trasplantaments. "L’objectiu a llarg termini seria regenerar o bé reparar un òrgan abans del trasplantament. Això podria reduir el temps d’espera dels pacients crònics i augmentar el nombre d’òrgans viables per al trasplantament", apunten els autors del treball.

L’estudi ha sigut liderat per Núria Montserrat, l’actual consellera de Recerca i Universitats, que abans d’assumir aquest càrrec el 2024 ja havia rebut innombrables guardons pels seus treballs en medicina regenerativa i, justament, el disseny de ronyons artificials. Durant la pandèmia de covid-19, de fet, els seus models es van usar per provar fàrmacs contra el virus i per estudiar l’impacte d’aquesta malaltia en teixits humans. Ara, després de més d’una dècada de treball, el seu equip anuncia amb entusiasme que han aconseguit combinar per primer cop organoides renals humans amb ronyons porcins vius. Aquest és, per ara, un èxit tècnic. Però, atès l’èxit, els científics afirmen que estableix les bases per crear òrgans híbrids aptes per a trasplantament als quals, a més del teixit del donant, es puguin integrar cèl·lules del mateix pacient. Això, a la llarga, podria augmentar el nombre d’òrgans viables i reduir el risc de refús.

Notícies relacionades

La IA detecta un 30% més de càncers de mama i tumors més avançats

La mare del nadó víctima d’abusos és infermera

Proesa científica i tècnica

Però abans d’explorar les perspectives de futur, és essencial entendre què s’ha aconseguit i, sobretot, com. Perquè es tracta sens dubte d’una veritable proesa científica. Segons relaten els científics darrere d’aquest treball, l’experiment va començar amb la posada en marxa d’una fàbrica capaç de produir milers d’organoides renals humans mitjançant tècniques avançades d’enginyeria genètica. Una vegada aconseguit aquest procés, aquestes petites estructures tridimensionals derivades de cèl·lules mare es van inserir en ronyons de porc vius. Per fer-ho, es va aprofitar l’ús de màquines de perfusió normotèrmica, uns dispositius que s’usen als hospitals per mantenir els òrgans en funcionament abans del trasplantament. I va ser així com, mitjançant la combinació de totes aquestes tècniques, es va aconseguir crear un òrgan híbrid entre humà i porc. O més ben dit, entre el donant (porcí) i un altre individu (en aquest cas, representat per les cèl·lules humanes).