Ocupació i salut mental

Una jove amb trastorn bipolar denuncia la seva empresa per acomiadar-la al·legant baix rendiment

  • La treballadora denuncia que la cooperativa Consum l’ha discriminat per la seva malaltia quan va acumular algunes baixes per recaigudes

  • Els activistes contra l’estigma alerten que aquests acomiadaments provoquen que s’amaguin les patologies mentals

Anabel Romero denuncia discriminación por despido.

4
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

L’Anabel té 25 anys i lluita contra el trastorn bipolar des dels 12, quan va patir ‘bullying’ a l’escola. El seu somni era dedicar-se a l’art de la ceràmica. Somni aparcat, per ara. Mentrestant, va aconseguir feina com a reposadora i caixera i va poder anar a viure amb el seu nòvio de lloguer a Mollet del Vallès. La feina li donava estabilitat i rutina, factors clau per a la seva malaltia. Al súper mai va amagar el seu trastorn i el seu cap, l’Álex, la va respectar i ajudar. Fins que va arribar una nova directora i, després de diverses baixes per recaigudes, a l’Anabel la van fer fora sense miraments per una falta greu: «baix rendiment», van al·legar. L’Anabel ha decidit portar el cas a la justícia i denunciar un acomiadament que per a ella i el seu advocat només tenen un motiu. «M’han fet fora per la meva malaltia», assegura la jove. El cas és la punta de l’iceberg d’un problema tan comú com amagat: les dificultats de les persones amb problemes de salut mental per aconseguir feina.

L’acomiadament va ser categòric. Fulminant. L’Anabel va deixar de ser cooperativista a causa d’una «actitud apàtica» amb «falta d’implicació», malgrat els «apercebiments». Una actitud, afirma l’empresa Consum, «inadmissible». El cas és que l’Anabel no va rebre avisos previs de cap mena i la carta de final del contracte va arribar després d’una recaiguda al desembre que va fer que hagués d’estar ingressada a l’hospital gairebé tres setmanes. Després d’això van arribar les baixes d’un dia al febrer, al març i a l’abril. A la carta d’acomiadament, a més, s’assegura que hi ha un «conjunt d’informes» en l’expedient disciplinari. Ni els informes ni l’expedient han aparegut, malgrat que l’advocat els ha demanat formalment. Consum es basa sempre en la carta inicial, en l’apatia inadmissible i el baix rendiment.

«Ens vam quedar aturats», explica una companya de feina de l’Anabel, que prefereix mantenir l’anonimat, sobre la decisió de l’empresa. «Em sap greu com a persona i com a companya», afegeix, i detalla que Consum era perfectament conscient de l’estat de salut de la jove: «Ella ho explicava obertament». Quan algun dia arribava a la feina baixa d’ànim, l’ajudaven. «Sap greu veure una persona així», descriu aquesta empleada, que, tanmateix, eludeix valorar si l’Anabel va baixar el seu rendiment, com al·lega Consum. I a la pregunta de si declararia a favor d’ella, respon que té una hipoteca i que a casa li han dit que «no es fiqui en embolics». Afegeix que algunes companyes han respost a aquest cas amb una sentència: «Si no rendeixes, fora

Consum i les oenagés

Álex Mañé, que va ser cap de l’Anabel el primer any, no ha volgut fer comentaris a les preguntes d’EL PERIÓDICO: «Qui t’ha de donar explicacions no soc jo». I la nova cap de l’Anabel a Mollet, Yolanda, també ha evitat la qüestió. «Sempre se l’ha tractat molt bé. Són coses de l’empresa, no del supermercat ni meves, són decisions [que venen] de dalt», ha afirmat per telèfon, derivant la resposta a la direcció de l’empresa, que al seu torn l’ha delegat en la responsable de comunicació corporativa, Teresa Bayarri, que assegura que quan es va contractar l’Anabel es desconeixia el seu trastorn i insisteix en la idea del «baix rendiment», però també admet que es tracta de «baixes repetides i reincidència en les baixes laborals». D’aquesta manera, malgrat que a la carta d’expulsió l’empresa assegura que no la fan fora per la seva discapacitat («es tractaria de processos d’incapacitat temporal sense cap connexió amb els fets exposats» en l’expulsió), la versió oficial a EL PERIÓDICO per part de Bayarri sí que vincula aquest suposat baix rendiment amb les baixes de l’Anabel. Baixes degudes a la seva greu malaltia.

Bayarri al·lega que a l’Anabel la van fer sòcia de la cooperativa (l’empresa té 184.000 treballadors), que la firma reparteix beneficis i també per rendiment del treball i que es treballa en projectes de cooperació social amb persones discapacitades, amb síndrome de Down i que tenen convenis amb «totes les oenagés».

El trastorn bipolar i l’actitud denigrant

Notícies relacionades

El resultat de l’acomiadament ha sigut un procés de desmoralització de l’Anabel, que al·lega que s’esforçava molt i que sempre intentava tornar de les baixes al més aviat possible. Quan va rebre la notícia, en un despatx, va patir un atac d’ansietat. Ara ha decidit lluitar, de la mà de la seva família i de l’advocat Josep Maria Gasch, del Col·lectiu Ronda, que ha portat el cas a la justícia denunciant un acomiadament motivat únicament i exclusivament per la discriminació. La demanda contra l’empresa recorda què és un trastorn bipolar, detalla que l’Anabel rep teràpia electroconvulsiva (TEC) una vegada al mes, que tot això limita el seu rendiment esporàdicament i que Consum ho coneixia perfectament. Per això la conclusió és nítida: «La consideració de l’estat de salut com a incapacitant per a l’acompliment del treball a l’entitat li resultava molest sens dubte, de manera que finalment va decidir expulsar-la». Amb això incorre en una discriminació, ja que «no existeix cap causa per a l’acomiadament raonable i disciplinari». L’Anabel ha al·legat que complia al màxim el seu treball. «Resulta especialment denigrant i greu el tracte discriminatori d’una cooperativa que ha acceptat uns valors i principis», afegeix en el seu escrit davant el jutjat.

L’Anabel vol ser indemnitzada, però sobretot readmesa, perquè el seu cas serveixi d’exemple. La decisió legal la prendrà el jutge dels jutjats socials de Granollers. S’hauran de veure les conseqüències en termes d’autoestima i de futur. I un missatge final a la nova cap: «Està molt equivocada, tots som persones».

«No és un fet aïllat»