Càritas alerta que la pobresa segueix a l’alça a Barcelona

Fa dues setmanes que dormen al carrer, al centre Barcelona. Una parella que ha sigut expulsada del pis on vivien: no podien pagar-lo. Ahir van participar en el cens que organitza la Fundació Arrels i que es dedica a enquestar les persones del carrer que accepten formar part d’aquest recompte. Van arribar fins a 350 ànimes a través de 500 voluntaris. Les seves històries demostren que l’espiral de la pobresa pot ser tremendament endimoniada. Ho han recordat aquest dijous els responsable de Càritas a la diòcesi de Barcelona, que han vist com aquest any les persones necessitades han crescut un 8%, i les ajudes econòmiques ja pugen un 22%, especialment per pagar les factures de llum.

El 2021 Càritas va atendre 27.540 persones que vivien en 12.560 de la diòcesi de Barcelona, això és la capital catalana, però també Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet i altres municipis del Maresme i el Baix Llobregat. Les dades són inferiors a les xifres del 2020 i del 2019, però continuen sent superiors als pitjors anys de la crisi financera. Aquest any, el panorama pinta malament. La pujada de la inflació, l’encariment del cost de la vida i la falta d’ajudes públiques per mitigar-ho està provocant un augment a les cues de les esglésies per demanar ajuda, segons ha alertat el director Salvador Busquets.

Fronteres invisibles

Notícies relacionades

Un de cada sis avis pateix maltractaments: «Visc amb por, el meu fill l’emprèn contra mi quan pateix una crisi»

Fer regals (o no) al professorat

Les persones que s’acosten a Càritas són principalment famílies amb fills (el 43% del total) , especialment greu és la situació de les mares que crien soles els seus fills (18%), i estrangers sense documentació de residència ni permís de treball (el 41%). «Existeixen fronteres invisibles que aboquen les persones a viure al marge de la societat», ha lamentat la cap d’anàlisi social i incidència de l’entitat, Miriam Feu. També ha lamentat les «traves burocràtiques» que provoquen que el 88% de les persones ateses no hagin pogut accedir a l’ingrés mínim vital (IMV).

Per les ajudes prestades, l’entitat ha destinat 2,2 milions d’euros, dos terços per cobrir despeses de la vivenda, que afecta el 61% de persones. Les despeses per pagar subministraments han crescut un 24%. Vista aquesta situació, Busquets ha insistit en la necessitat d’ampliar el parc de vivenda pública (actualment del 2%) i aprovar una llei contra el sensellarisme. Unes ajudes que fa anys que esperen les 350 persones que ahir van oferir el seu testimoni a la Fundació Arrels. Segons les últimes dades de l’entitat, només a Barcelona, més de mil persones viuen al ras. A tot Catalunya, es calcula que hi ha més d’un milió de persones sense una vivenda digna.