Govern i autonomies xoquen sobre el nou model de residències

El Govern i les comunitats autònomes han acordat posposar la votació sobre el nou model de residències. Aquest dimecres s’ha reunit el Consell Territorial de Serveis Socials, però en la reunió no s’ha arribat a votar formalment l’última proposta del Ministeri de Drets Socials, ja que algunes autonomies han mostrat la seva oposició a un pacte que aposta per centres residencials més petits, més semblants a cases particulars i amb més personal.

Les comunitats estan majoritàriament d’acord amb la filosofia del nou model, però algunes consideren que el Govern no posa prou diners sobre la taula mentre que d’altres demanen més temps per estudiar la proposta i arribar a un consens. Entre els presidents autonòmics més combatius se situa el castellano-manxec, Emiliano García-Page, que considera que és «bo» pensar en l’evolució dels serveis públics però cal fer-ho amb finançament, és a dir, «predicant i donant blat», perquè les altres coses són «fum i el conte de la lletera».

Al seu torn la consellera andalusa de Polítiques Socials, Rocío Ruiz, ha manifestat que la proposta governamental «no té seguretat jurídica, ni memòria tècnica i econòmica, és una carta als Reis Mags».

El Govern busca des de fa mesos un acord amb les comunitats, en què han participat experts, la patronal i els sindicats, ja que la pandèmia ha posat de manifest els dèficits dels geriàtrics i altres centres residencials. Fa anys que el sector i les famílies demanen més personal i mitjans, però les seves demandes no han sigut escoltades fins que el virus ha posat el problema a l’agenda de les administracions.

En aquest context, el Govern vol posar fi a les macroresidències i que es creïn ambients molt semblants a una «llar». Per això, l’última proposta de Drets Socials fixa que els centres de les zones rurals no superin les 75 places i les 120 a les ciutats. A més, la vida en les residències s’hauria d’organitzar en petites unitats de convivència formades per un màxim de 15 persones, en què hi hagi una sala d’estar, un menjador i una cuina.

Més personal

A més, l’Executiu preveu que el 65% de les habitacions siguin d’ús individual a les places públiques de nova construcció i que totes les habitacions tinguin accés a un lavabo adaptat. D’altra banda, un dels punts forts i més discutits del nou model és la millora de les ràtios de personal, respecte a les establertes el 2008. Així, per a l’atenció directa de primer nivell, l’Executiu vol passar de 0,28 treballadors per resident a 0,43 en els geriàtrics, i de 0,44 a 0,50 en les residències de persones amb discapacitat el 2029.

Notícies relacionades

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Mónica García critica ‘MasterChef’ per banalitzar la salut mental

Fonts de Drets Socials han assenyalat després de la reunió que segueixen «confiant a tenir un acord al llarg del pròxim mes en el qual la ràtio en els centres residencials disminueixi fins a un treballador per cada dos residents, s’ampliï el nombre d’habitacions individuals i s’estableixin nuclis de convivència de 15 persones com a màxim».

No obstant, també la patronal ha rebutjat una proposta que titlla d’«inviable sense que es realitzi primer una reestructuració del finançament». El nou model, assenyala, suposaria una minva significativa de l’oferta de places, «que ja està en un punt crític sense poder atendre la llista d’espera».