La simulació clínica millora la seguretat dels pacients

Els professionals de la salut tenen una preparació llarga i profunda per exercir la seva professió, però no estan lliures de cometre errors de manera involuntària. Actualment, els dispositius de salut són complexos. La tecnologia és cada vegada més sofisticada i es troba en un estat d’evolució permanent, i en la majoria de casos es requereix l’actuació d’un gran nombre de persones en el transcurs d’un mateix procés clínic. Per exemple, s’ha calculat que en un pacient que se sotmet a una operació quirúrgica intervenen, en algun moment del seu procés, més de 23 persones. Tot i que si es tracta d’una operació o malaltia complexa, aquest nombre pot multiplicar-se fins a més de quatre vegades. I, finalment, el resultat sobre el pacient serà el fruit de la coordinació i qualitat de totes aquestes persones dins dels equips.

‘Learning by doing’

Les actuacions dels professionals sanitaris, especialment les dels metges, es recolzen en evidències demostrades científicament i en consensos d’experts, cosa que contribueix a augmentar la seguretat i la millora dels resultats. Aquestes evidències i consensos ajuden a saber què fer en cada situació, però aquest coneixement ha d’adquirir-se a través de la pràctica. Clàssicament, aquest aprenentatge de l’acció s’ha realitzat en el context clínic sobre la mateixa actuació del pacient, tutelada per professionals ja experimentats i, posteriorment, a l’exercici professional per l’anàlisi de les mateixes accions, inclosa l’equivocació. Aquest és un procés llarg en el temps, a diferència de la provisió de seguretat de cada pacient, que ha de ser immediata i en qualsevol procés. 

Seguretat del pacient

Una pedra angular d’aquesta disciplina és la millora contínua de l’actuació professional basada en l’aprenentatge a partir dels errors i esdeveniments adversos. L’anàlisi dels errors i les seves causes –hagi produït o no dany al pacient– és la clau, però per a això han de conèixer-se els esmentats errors i això depèn que els professionals ho comuniquin, sense por de les conseqüències legals i laborals. Neix així la cultura de seguretat en les institucions sanitàries, basada en una estratègia de detecció i comunicació tant voluntària com anònima de l’error interpretada sense culpar el professional, reconeixent els factors del sistema que l’han facilitat i aplicant les mesures de prevenció adequades.

L’organització d’una estratègia que procuri la seguretat del pacient necessita formació específica i, per tant, les institucions han de comptar amb personal expert en aquesta disciplina i en la seva aplicació. Actualment, existeixen alguns programes de capacitació d’experts en seguretat del pacient, com màsters universitaris, alguns amb contingut pràctic, que proporcionen les competències necessàries. Un bon exemple és el Màster en Seguretat del Pacient i Gestió del Risc Sanitari d’UManresa (UVic-UCC) i ISDE, dissenyat per cobrir la necessitat creixent de capacitació d’experts en seguretat del pacient i per donar resposta a les progressives demandes del col·lectiu sanitari al si de les institucions de salut. Potser en el futur aquesta disciplina s’instaura com una especialitat sanitària. 

Aprendre de l’error

Notícies relacionades

Shôko Barcelona, reconegut internacionalment com a local sostenible

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

La formació dels professionals és també imprescindible, no només dels que estan en actiu, sinó també dels futurs professionals. La seguretat del pacient ha d’estar implicada en tots els procediments que s’ensenyen a l’estudiant de Ciències de la Salut i als especialistes en formació. I és que, per aconseguir una educació efectiva, a més del concepte, cal donar-los hàbit en l’acció. La simulació clínica –la disruptiva metodologia de la qual s’utilitza en el Màster en Seguretat del Pacient i Gestió del Risc Sanitari– permet que el participant actuï en un entorn simulat com si ho estigués fent sobre un pacient, però sense que comporti riscos per al pacient, una cosa que ha evidenciat que és la metodologia més potent i eficaç per aconseguir-ho. La simulació permet l’error i la seva anàlisi individual i grupal per prevenir-lo, de fet, es considera un aprenentatge a través de l’error. Els experts han d’incloure aquesta metodologia formativa per avançar en seguretat del pacient. 

En aquesta mateixa línia, dos conceptes nous sobre seguretat del pacient s’estan implantant en els últims anys gràcies al continu treball de millora i investigació dels especialistes en aquest sector. Un d’aquests és que, ja que l’error és molt menys freqüent que les actuacions correctes en medicina, i en la vida en general, no només hem d’aprendre d’aquest, sinó també de l’anàlisi dels factors que determinen que un procés sigui exitós. El segon concepte és que s’ha d’implicar els pacients en l’estratègia de seguretat perquè poden ajudar comunicant errors que han patit, tot i que siguin de conseqüències lleus.