L’educació a Catalunya

Més de 200 famílies es rebel·len contra Educació per la falta de places públiques de P-3

  • Estimen que 800 nens es quedaran sense entrar en una escola pública de proximitat a Barcelona

  • Reclamen mantenir la ràtio en 25 alumnes per aula i obrir noves línies per atendre la demanda

Més de 200 famílies es rebel·len contra Educació per la falta de places públiques de P-3

Manu Mitru

5
Es llegeix en minuts
Montse Baraza
Montse Baraza

Periodista

ver +

El 9 de maig es va fer el sorteig de desempat de la preinscripció escolar per al curs 22-23. El número que va sortir marcarà les famílies que podran accedir a l’escola sol·licitada. A Barcelona, un grup de més de 200 famílies temen quedar-se sense places per a Infantil 3 (P-3) en els centres públics pròxims als seus domicilis que van sol·licitar en la preinscripció. S’han organitzat i reclamen al Consorci d’Educació de Barelona que prenguin mesures per solucionar el problema.

Les famílies han fet càlculs i estimen que aquest curs, excloent les places reservades per a alumnes amb necessitats educatives especials, faltaran 800 places de P-3 a les escoles públiques. D’aquestes, 212 corresponen al districte de l’Eixample, 176 a Sant Martí, 119 a Horta-Guinardó, 110 a Sants, 74 a Gràcia i 109 a Sant Andreu.

Una d’aquestes famílies és la d’Aurora Redon. Va fer la preinscripció a l’escola L’Univers de Gràcia. Era la seva primera opció i s’ha quedat sense entrar. Però això no és el pitjor: «Vaig posar vuit opcions d’escoles públiques. La meva filla no ha entrat a cap. Totes s’han omplert en primera opció. La que vaig posar en segona, Les Aigües, que normalment hi havia places per a segona i tercera opció, aquest any s’ha omplert ja», explica desesperada.

L’escola L’Univers ofereix 40 places d’I-3 i ha rebut 69 sol·licituds en primera opció, per la qual cosa 29 d’aquestes queden fora. Aquesta situació es repeteix en altres centres públics de la zona. L’escola Fructuós Gelabert ha rebut 72 sol·licituds en primera opció per a 35 places ordinàries. I la Josep Maria Juliol ha rebut 65 sol·licituds per a 40 places. 

En la mateixa situació està Nacho Cecilia. Va fer la preinscripció per a l’escola Nou Graons i va posar cinc opcions més. No ha entrat a cap de les sis. Tem, i com ell totes les famílies afectades, que el Consorci els assigni una escola pública fora del barri o una de concertada al barri. Rebutgen les dues opcions. «Volem una escola pública, laica i de proximitat», reclama Cecilia. Explica que les famílies estan «molt enfadades» i no descarten organitzar mobilitzacions aquesta mateixa setmana.

El 27 de maig, el Consorci farà pública una llista d’escoles amb vacants a què podrien acollir-se aquestes famílies. I el 10 de juny, totes elles sabran quina escola els ha tocat. «Això no és dret a escollir escola ni res. Això és una loteria», lamenta desil·lusionada Redon.

El descens de ràtios

El dèficit de places públiques no és una novetat malgrat el descens de la natalitat . Però aquest curs, apunten les famílies afectades, ha entrat en joc el factor ‘descens de ràtios’. I és que Educació ha previst que a Infantil 3 el màxim d’alumnes per aula sigui de 20, en lloc de 25 com fins ara.

Aquesta xarxa de famílies opina que la decisió de reduir ràtios –-una de les reclamacions històriques de la comunitat educativa-– explica la falta de places. Denuncien que aquesta reducció de ràtios, que entenen que millora la qualitat de l’educació, no ha anat acompanyada de l’obertura de noves línies en centres públics. «Això suposa una mala planificació de l’oferta de places i afavoreix les escoles concertades, que sí que poden mantenir les ràtios».

Consideren que «la prioritat» ha de ser garantir l’accés a una escola pública de proximitat al màxim nombre de famílies possibles, per la qual cosa han reclamat al conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i al tinent d’alcaldia d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí Grau, president i vicepresident respectivament del Consorci, que reconsiderin la decisió de reduir ràtios el curs 22-23 i mantinguin la xifra de 25 alumnes per aula. Així mateix, els demanen que obrin noves línies en centres públics que puguin tenir espai i recursos.

Remarquen que per a moltes famílies quedar-se sense plaça en una escola pública de proximitat els pot suposar dificultats per conciliar i un cost econòmic si acaben veient-se obligades a matricular els seus fills en una de concertada propera al domicili.

En el seu intent de trobar solucions a la falta de places, aquestes famílies plantegen al Consorci que revisi el calendari de conversió en ordinàries de les places reservades a alumnes amb necessitats educatives especials que no hagin sigut sol·licitades. Aquest curs, com a novetat i en aplicació del decret d’admissions, aquestes places es mantindran, no fins al dia anterior a la publicació de la llista d’admesos en la preinscripció, sinó fins al 2 de setembre, tres dies abans de l’inici de curs, previst per al 5 de setembre a infantil i primària. Aquestes famílies demanen al Consorci que, si veu que les places reservades no es cobreixen, les destinin ja a sol·licituds ordinàries. «Genera molta angoixa a les famílies no poder saber fins al setembre a quina escola aniran els seus fills», assenyalen.

Notícies relacionades

 Aquestes famílies també demanen «més transparència» en el procés d’assignació de places. «No pot ser que famílies que no han entrat en la seva primera opció d’escola, però que sí que han entrat en segona o successives opcions, hagin d’esperar gairebé un mes per saber a quin centre ha sigut assignat el seu fill», critiquen. «Això només contribueix a augmentar la incertesa d’aquestes famílies, que ja estan immerses en un procés molt angoixant». És per això que demanen que el 27 de maig es publiqui la llista provisional de tots els nens amb plaça assignada i que s’especifiqui el nom del centre.

Fonts del Consorci han cridat a la calma i han explicat que encara estan analitzant les dades i que estudiaran com donar resposta a les demandes de les famílies.