El model d’acollida català fa aigües davant els refugiats ucraïnesos

«He après a no encaterinar-me gaire dels refugiats, perquè després et truquen desesperats i et diuen que els envien a Segòvia, i et demanen que facis que es quedin aquí... I et fa mal l’ànima, però no pots fer-hi res. Ara s’estan en un poble aïllats, però és clar, jo no puc acollir-los a casa meva», se sincera amb El Periódico una traductora ucraïnesa que ha estat treballant com a voluntària al Centre de Recepció, Acollida i Derivació de la Fira de Barcelona. Una explicació, i una pena, que repeteixen també moltes de les seves col·legues que col·laboren amb la Policia Nacional. «Ja no es queden aquí, agafen autocars i els envien a Vigo, Segòvia, Granada, Astúries... Fa ja unes quantes setmanes que els refugiats d’Ucraïna no es poden quedar a Catalunya, no hi ha on allotjar-los», expliquen.

Competència estatal

Per Setmana Santa, el sector hoteler a Catalunya va dir que ja no podia continuar oferint el seu equipament. Des d’aleshores, prop de 3.000 persones que fugen de la guerra han arribat a Barcelona, però han acabat a altres localitats d’Espanya. «Als que no tenen família aquí, ni tenen necessitats mèdiques, els hem estat traslladant a altres llocs. El tema és que els hotels ja no poden estar buits, els arriben les reserves i ens demanen que marxem», afegeixen des de l’oenagé. Una situació que també confirma Mireia Mata, secretària general d’Igualtat del Govern.

Era una circumstància esperada. La Creu Roja sabia que els hotels a Catalunya, que es van utilitzar en el primer moment d’emergència, no podien durar per sempre. I encara més en el primer estiu sense restriccions per la pandèmia. «Els hotels són una solució a curt termini, però la recuperació de les famílies és millor en vivendes, no en una habitació d’hotel», diuen des de l’entitat.

Com que les competències per a l’acollida de refugiats són estatals, és el Ministeri d’Inclusió Social i Migracions qui decideix la ubicació d’on aniran a viure els ucraïnesos, i molts passen per pobles i províncies de l’Espanya buidada, amb un cost de la vivenda més baix que les grans ciutats.

Al Maresme i Salou

En realitat, les 6.000 persones que encara segueixen allotjades als hotels catalans, majoritàriament mares amb fills, estan vivint en dos emplaçaments altament turístics: municipis de la costa del Maresme fins a Blanes i la zona de la Pineda i Salou, a la Costa Daurada. Aquestes són les famílies que la Creu Roja haurà de canviar d’ubicació en les pròximes setmanes. «Estem intentant aguantar fins a finals de juny perquè almenys els nens puguin acabar el curs escolar, però quan acabi l’escola haurem de buscar una altra ubicació que ens digui el Ministeri, i segurament no serà Catalunya», avisen des de la Creu Roja.

Això és el que la Generalitat vol evitar. «Volem ser terra d’acollida, tenim ja 7.000 targetes sanitàries gestionades i 4.000 nens que van a l’escola catalana», prossegueix Mata. Però adverteix que les estades dels exiliats han de ser a costa dels fons europeus promesos. «Nosaltres no podem deixar de finançar altres serveis, altres recursos. El que necessitem és que el Ministeri, a través d’una resolució d’emergència, ens transfereixi part dels 1.200 milions d’euros que arriben des d’Europa per a la guerra d’Ucraïna perquè nosaltres puguem buscar equipaments aquí i oferir-los a les entitats perquè aquestes famílies no hagin d’anar-se’n de Catalunya», explica Mata.

Mentre aquests diners no arriben, la Generalitat està intentant aconseguir més de 100 vivendes per a l’acollida dels ucraïnesos. «Estem revisant les persones que es van oferir per allotjar refugiats al març i només valorem persones amb capacitat econòmica que puguin garantir una acollida de com a mínim sis mesos», diu Mata. Molts, per exemple, van oferir les segones residències, però a l’estiu volen disfrutar-ne. A més, el Govern ha demanat als municipis que si tenen pisos o espais buits els hi cedeixin a l’Agència Catalana de l’Habitatge per poder disposar-ne i per donar-los-hi a les entitats especialitzades quan els derivin famílies eslaves.

Sense ajudes per a les famílies

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Paral·lelament, el gruix dels 20.000 ucraïnesos que han arribat a Catalunya estan en famílies d’acollida. Ja siguin paisans o familiars residents aquí, com ara associacions que acollien nens durant l’estiu o particulars que es van oferir a través de les xarxes socials. Es calcula que més de 13.000 refugiats estan en aquesta situació. El problema és que no reben cap ajuda econòmica per sufragar les despeses de l’acollida. «Estic indignat perquè els Serveis Socials em diuen que no poden ajudar-los, però la Generalitat també se’ns treu de sobre», es queixa Xavier Almirall, veí de Cabrils (el Maresme) que ha acollit cinc refugiats a casa. «No podem fer front a això sols, les administracions no ens estan ajudant en res. A Barcelona, l’espai d’emergència que va obrir l’ajuntament m’ha donat cita per a final de mes, però necessitem coses bàsiques: roba, menjar, les factures que se’ns han duplicat, les targetes del telèfon...», insisteix Laia Morales, secretària de l’associació És Per Tu, que té acollits a casa dos menors sols i una dona amb la seva filla.

Mata assumeix que han de resoldre aquesta situació i, almenys, brindar ajudes econòmiques a les famílies de Catalunya que estan fent aquest esforç. «Volem ser terra d’acollida, però no ens podem permetre empobrir la gent que està acollint», reconeix Mata. No obstant, avisa que el Govern no donarà aquestes ajudes fins que no arribin els fons del Govern central. «No podem deixar caure ningú ni res per ajudar en l’acollida dels ucraïnesos», conclou.