Centres d’atenció a dones violades: «Entren víctimes, en surten supervivents»

A Espanya ja existeixen multitud de recursos per a les víctimes de la violència de gènere però segons va apuntar l’informe del Grevio, el Grup d’Experts en la Lluita contra la Violència contra la Dona creat per analitzar l’aplicació del Conveni d’Istanbul, el primer tractat vinculant a la UE per lluitar contra aquesta xacra, existeix un deute amb les víctimes d’altres violències masclistes.

El Grevio va proposar «prendre mesures per promoure serveis de recolzament especialitzats en casos de violació, assetjament sexual, matrimoni forçós, mutilació genital i avortament o esterilització forçosa a fi de reparar les llacunes» existents.

Fons europeus

Atenent aquesta petició, el Ministeri d’Igualtat va impulsar la llei integral de la llibertat sexual, coneguda com a llei ‘del només sí és sí’ per portar a la legislació els crits corejats als carrers en contra de la primera sentència de ‘La manada’. La legislació s’està tramitant al Congrés i crea els anomenats centres de crisi. Però per accelerar la seva posada en marxa, el seu finançament s’ha inclòs ja en el Pla Espanya Et Protegeix, a càrrec dels fons europeus del Pla de Recuperació.

Per a això, es destinaran 66 milions d’euros. Els primers 19,8 milions (el 30%) es van transferir a les comunitats l’abril del 2021 i el 70% restant es repartirà el 26 de maig vinent amb la vista posada que abans del 31 de desembre del 2023 hi hagi un recurs per província, així com a Ceuta i Melilla.

Com que l’obertura és complexa, el Ministeri d’Igualtat va convidar totes les comunitats dijous passat a una jornada tècnica, on els responsables de l’execució del projecte van poder conèixer de primera mà el funcionament dels dos primers centres creats a Espanya, a Astúries i a Madrid, així com les experiències internacionals d’Escòcia (Regne Unit), Toronto (Canadà) i Santa Barbara (EUA), on hi ha recursos que funcionen des de fa més de 40 anys.

L’experiència internacional

A Escòcia, per exemple, hi ha 17 espais i tot i que s’ofereixen sis sessions d’assessorament i recolzament quan les víctimes hi contacten, hi ha una llista d’espera de nou mesos per completar les 16 sessions restants. «Tot i que algunes víctimes necessiten més temps», segons va explicar Mridul Wadhwa, directora del centre d’Edimburg.

En la jornada va quedar clara la necessitat d’assessorament i recolzament psicològic que requereixen les víctimes de violacions, a causa que «en cap altre àmbit afecten tant els estereotips» a l’hora de jutjar un delicte i oferir reparació, segons va sentenciar la jurista Adilia de les Mercedes. I és que en l’imaginari col·lectiu una víctima de violació ha d’haver-se defensat amb dents i ungles, anar immediatament a l’hospital, tenir un informe de lesions i mostrar un trauma evident. Si no és així, és freqüent que les forces de seguretat i la justícia qüestionin el seu testimoni i els sotmetin a preguntes inadequades, que els provoquin una revictimització. Per això, la majoria de les víctimes no s’atreveixen a denunciar. En concret, el 84%, segons la macroenquesta de Violència sobre la Dona del 2019.

I d’altres ni tan sols tenen clar si han patit una agressió sexual. Per això, s’ha impulsat l’existència d’uns espais on professionals multidisciplinaris els expliquen i posen «nom» al delicte que han patit; els demostren que «no estan soles»; miren d’evitar el seu sentiment de culpa i que «entenguin que no podien haver fet res per evitar-lo i que elles no en són les responsables, sinó que l’únic responsable és l’agressor». En definitiva, es tracta que «entrin com a víctimes i en surtin com a supervivents», en paraules de Virginia Gil, la directora de la Fundació Aspacia, que dirigeix el centre creat per l’Ajuntament de Madrid el desembre del 2019.

Violències presents i passades

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

En aquest espai, on ni tan sols hi ha taules per evitar la distància entre víctimes i professionals, i a través d’un telèfon gratuït s’han atès 1.450 dones des de la seva obertura, un «gran volum, tenint en compte els dos anys de pandèmia». El 50% han patit la violència en els últims sis mesos però un altre 50% la van patir en el passat. I també s’atén els familiars que ho necessitin.

El d’Astúries, situat a Oviedo, és més recent, va néixer el novembre del 2020 i ha atès gairebé 200 dones, 36 d’elles menors. La majoria són víctimes d’agressions sexuals, però també hi ha d’abús i assetjament sexual, en persona o a través d’internet. Per rebre atenció, no és necessari que denunciïn ni s’identifiquin. De fet, «com que a vegades hi ha a més contres que pros, decideixen no denunciar», segons la directora del centre de Madrid.