Conflicte educatiu a Catalunya

Educació trenca amb els sindicats i segueix endavant amb el seu pla i el seu calendari

  • Retira la seva última oferta sobre l’hora lectiva que hauria permès incorporar 1.400 mestres a primària al setembre i 2.009 a secundària el curs 23-24

  • El Departament assumeix que aquest últim trimestre i l’inici del curs vinent seran moguts quant a mobilitzacions

Educació trenca amb els sindicats i segueix endavant amb el seu pla i el seu calendari

FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
Montse Baraza
Montse Baraza

Periodista

ver +

El Departament d’Educació dona per trencades i finalitzades les negociacions amb els sindicats de professors i assumeix que aquest tercer trimestre i l’inici del curs 2022-2023 vinent seran moguts. La Conselleria s’ha plantat després que els representants sindicals rebutgessin la seva última oferta, que incloïa la recuperació de l’hora lectiva –una de les reivindicacions irrenunciables dels sindicats– a primària a partir del setembre que ve i a secundària a partir del curs 2023-2024.

Aquest ‘no’ a l’acord suposarà que al setembre no s’incorporaran al sistema educatiu català 1.463 mestres. És la xifra que sortiria si s’hagués acceptat la proposta de recuperació de l’hora lectiva a primària. El problema és que els sindicats reclamaven que aquesta mesura s’apliqués també a secundària en el curs 2022-2023. «Tot per al curs vinent no és viable, ni econòmicament ni tècnicament», insisteixen des de la conselleria que dirigeix Josep Gonzàlez-Cambray.

Recuperar l’hora lectiva a primària hauria suposat per al curs vinent una inversió extra de 67 milions d’euros. Educació deixava per al curs 2023-2024 la recuperació de l’hora lectiva a secundària i a l’educació postobligatòria (batxillerat i FP), que hauria suposat incorporar 2.009 professors amb un cost de 104,7 milions d’euros. Era un avenç respecte a la proposta anterior, en la qual l’hora lectiva a primària es recuperava el curs 2023-2024, i la de secundària, el 2024-2025.

Aquesta última proposta la va treballar el Departament durant les vacances de Setmana Santa després d’«intuir», arran de converses amb els sindicats, la possibilitat d’un acord si s’avançava en aquesta mesura. I la van traslladar als representants sindicals en una reunió el divendres 22 d’abril. Les parts es van emplaçar a la taula sectorial convocada per a aquest dilluns per tancar l’acord. Però el fet que els sindicats no acudissin a la taula i el posterior sabotatge a un acte de Cambray a la UB han deixat clar a la Conselleria que no hi haurà acord.

Publicat el decret de plantilles

¿Per què donen per acabades aquestes negociacions? Perquè el calendari administratiu pressiona. L’avanç de l’inici del curs, irrenunciable per al Govern, obliga a tenir les plantilles adjudicades al juny, perquè les direccions puguin començar a preparar el curs vinent. I això suposa avançar també el decret de plantilles, que s’ha publicat aquest dimarts. Amb la publicació del decret es fa impossible ja, assegura Educació, incorporar la mesura de la recuperació de l’hora lectiva que plantejava per a aquest curs si s’arribava a un acord. Un gest que suposava un «sacrifici» econòmic i tècnic, en detriment d’altres partides pressupostàries del Govern, però que el Departament estava disposat a fer per solucionar un conflicte que està tensant tota la comunitat educativa.

Al no haver-hi acord, la mesura s’ajorna per a pròxims exercicis. ¿I si els sindicats mouen fitxa? La decisió és «irreversible». La publicació del decret i tota la maquinària administrativa que això suposa ho impossibilita.

Notícies relacionades

Dolors Collell, directora general de centres públics de la Generalitat i la persona que ha liderat les negociacions per part del Departament, ha expressat la seva «decepció» per no haver aconseguit materialitzar un acord que a Setmana Santa semblava possible. «Vam fer un gest d’acostament amb aquesta última oferta, perquè confiàvem que hi hauria acord. Quan els sindicats no van venir dilluns a la reunió de la taula ja vam veure que no es podria tancar l’acord», ha explicat. Ha defensat la que era una «proposta in extremis per solucionar el conflicte i que no hi hagués més tensió en el sistema educatiu» i ha expressat la seva «preocupació» davant la perspectiva que el conflicte augmenti les tensions en el sistema. En aquest sentit, ha recordat als representants sindicals que «són docents» i els ha emplaçat a donar exemple de diàleg. «Si projectem tensió, crits o intimidació, aquesta no és manera d’avançar. Tots som abans que res mestres i professors i som referent de l’alumnat», ha dit. «Els demano que reconsiderin com plantegen les seves reivindicacions. El lloc on negociar és a la taula sectorial».

¿I a partir d’ara què? Educació dona per fet que aquest tercer trimestre i l’inici del curs vinent seran moguts quant a mobilitzacions sindicals, però pensa afrontar-ho amb «fermesa». «Hem tancat una pantalla, però en vindran d’altres». Collell ha assegurat que el Departament continuarà treballant per anar revertint les retallades en educació. El curs vinent s’inicia el camí de reducció de ràtios a infantil 3 (P3) i s’eliminen les jornades de terços per substituir-les per mitges jornades. De cara al curs 2023-2024, s’analitzarà de nou la recuperació de les hores lectives del professorat. Aleshores, hi haurà també un nou escenari sindical sorgit de les eleccions sindicals de març del 2023 que podria permetre obrir una nova etapa.