¿Durant quant de temps ens haurem de vacunar contra el coronavirus?

El mateix dia que el Consell de Ministres ha aprovat el reial decret pel qual es posa fi a l’obligatorietat de portar mascaretes en tots els espais tancats, en el que cosa significa un abans i un després en la pandèmia de coronavirus, Luis Jodar, vicepresident sènior i director mèdic mundial de vacunes de la farmacèutica Pfizer, ha entrevist un escenari en què, segons l’evolució de la variant òmicron, podria ser necessari rebre una dosi anual de la vacuna contra el coronavirus.

Així ho va exposar el directiu de la farmacèutica en el marc del V Seminari per a periodistes organitzat per Pfizer en col·laboració amb l’Associació Nacional d’Informadors de la Salut (ANIS) quan s’està a punt de celebrar la Setmana Mundial de la Immunització, una iniciativa de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que aquest any es commemora del 24 al 30 d’aquest mes d’abril.

En la trobada, Jodar va establir un suposat escenari de la pandèmia «entre endèmica i epidèmica» en el qual la variant òmicron, la que més contagis ha causat arreu del món, segueixi evolucionant i sigui faci necessari donar una dosi de reforç a tots els grups d’edat almenys una vegada a l’any. Serien, va apuntar, dosis que s’adaptarien a la variant fins que s’aconsegueixi «el sant greal», una vacuna universal segura i eficaç que serveixi per a totes les mutacions.

Vacunes en nens de 5 a 11

Aquesta mateixa setmana, la farmacèutica i la seva sòcia BioNTech han anunciat la presentació d’una sol·licitud d’autorització d’ús d’emergència d’una dosi de reforç de la vacuna contra el coronavirus per a nens de 5 a 11 anys, després de demostrar-se en un estudi que augmenta significativament els anticossos contra la variant òmicron. El directiu de Pfizer va considerar que aquesta tercera dosi en menors podria ser necessària, ja que «a partir de cert temps la protecció decreix. No tant contra la malaltia severa com amb la simptomàtica».

Així mateix, va avançar que Pfizer anunciarà a l’abril o al maig les dades d’efectivitat de la seva vacuna en menors d’entre 6 mesos i 4 anys. A continuació, va afegir Luis Jodar, la companyia demanarà la seva autorització a l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA, per les seves sigles en anglès) i, posteriorment, a l’Agència Europea del Medicament (EMA per les seves sigles en anglès).

Quant a la quarta dosi de la vacuna contra la covid, el directiu va admetre que «hi ha més controvèrsia». Va recordar que ha sigut aprovada als Estats Units. El 6 d’abril, l’EMA i el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC) van obrir la porta a administrar aquesta punxada extra també als més grans de 80 anys després de comprovar que hi havia més risc de malaltia greu en aquest grup d’edat. Es va descartar, no obstant, que per ara s’estengui aquesta vacuna a tota la població a l’espera d’analitzar nous informes sobre els seus beneficis.

Luis Jodar va reconèixer que, fins i tot després de la tercera dosi hi ha una reducció de l’eficàcia de la vacuna, «però no és tan clar en les manifestacions més severes. S’ha vist a Israel, sobretot, que la quarta dosi augmenta la protecció contra la malaltia severa i la mort».

Calendaris vacunals homogenis

En la trobada també hi van participar el doctor Federico Martinón-Torres, cap del Servei de Pediatria de l’Hospital Clínic Universitari de Santiago de Compostel·la i Ángel Gil, professor de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Rei Joan Carles de Madrid. Tots dos van posar en relleu la importància de la vacunació al llarg de la vida. És a dir, que la immunització no només s’associï a l’edat infantil, sinó que també els adults rebin les dosis que necessiten de determinades vacunes, una cosa que, van exposar, en ocasions no passa, o perquè no els informen els seus metges o pel mateix desconeixement de la població. Martinón-Torres va apostar per l’«homogeneïtzació» dels calendaris vacunals perquè «el codi postal no afecti les vacunes que rebem».

Per la seva banda, el professor Ángel Gil, expert en salut pública, va remarcar la necessitat d’invertir en la vigilància epidemiològica amb més recursos econòmics i el reforç dels equips de les diferents comunitats perquè, va ressenyar, que «en el moment en què apareix una vacuna l’impacte sobre la malaltia és tremendament gran».

Notícies relacionades

¿No t’has contagiat de covid en dos anys? Aquesta podria ser la raó

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

I, sobre la taula, va posar algunes dades contundents: el cost anual de les infeccions prevenibles per vacunació en adults més grans de 45 anys s’estima en 134,1 milions d’euros a causa de costos directes i indirectes, sent el 44% a causa de la malaltia neumocòcica, el 39,5% a la grip; el 16%, a l’herpes zòster, i el 0,1%, a la tos ferina

El professor va afegir que les despeses derivades de l’hospitalització en representen més de la meitat (58,1%), amb 77,9 milions d’euros, mentre que els d’atenció primària ascendeixen 35,1 milions d’euros i les visites a l’especialista suposen 21,1 milions d’euros. La càrrega econòmica directa de patologies com la malaltia neumocòcica, la grip, l’herpes zòster i la tos ferina en adults de 45 anys o més és alta a Espanya, així que l’augment de les taxes de vacunació en podria reduir l’impacte econòmic, va concloure el professor.