El ‘bullying’ creix a Espanya a causa del mal ús de la intel·ligència artificial

Realitzat amb enquestes a 8.781 menors de fins a 16 anys de diverses comunitats (Madrid, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, les Balears i el País Valencià), l’informe revela que el ‘bullying’ es produeix, sobretot, en darrer curs de primària i primer d’ESO (11 i 12 anys). Afecta per igual nois i noies, tot i que aquestes pateixen més assetjament per via digital. De fet, el fenomen de l’assetjament escolar de caràcter sexual s’ha enquistat als centres escolars i s’acarnissa especialment amb elles. Divulgadores i sexòlogues ho atribueixen a la falta d’educació sexual i la facilitat d’accés a un porno ‘online’ humiliant i sàdic amb les dones.

«El ‘bullying’ s’ha inundat de violència sexual. L’assetjament escolar cap a les dones és gairebé íntegrament ‘sexbullying’. Ja no s’insulta cap noia directament anomenant-la porca. Ara el que es fa és agafar la seva foto, manipular-la amb IA perquè aparegui nua i passar-la a tot l’institut. O enganyar-la per fer-li creure que està vivint una relació sentimental, demanar-li fotos íntimes i compartir-les amb els companys per riure’s d’ella», denunciava recentment a EL PERIÓDICO l’educadora social Marina Marroquí, activista que va encunyar el terme ‘sexbullying’.

Els ‘deepfakes’, falsificacions de contingut sexual manipulades per IA, seran considerades delicte en la futura llei de protecció digital als menors que prepara el Govern. És el que va passar el 2023 amb unes fotos manipulades de nus de nenes en un xat de nois de 13 anys a Almendralejo (Badajoz). «Quan vaig destapar el cas, ningú sabia què era un ‘deepfake’. Fins i tot la policia ens va dir que no podíem fer res contra els nanos perquè eren imatges falses», recorda la doctora Miriam Al Adib Mendiri, mare d’una de les afectades d’Almendralejo que va arribar a anar al Congrés dels Diputats i al Parlament Europeu per denunciar el cas i que, finalment, va ser sentenciat judicialment com a pornografia infantil i delicte contra la integritat moral.

Malgrat l’augment del ‘ciberbullying’, l’informe d’ANAR i Mutua Madrileña remarca que els tipus d’agressió més freqüent continuen sent insults, malnoms i burles (84%), seguits de l’aïllament (44%), una actitud que provoca un enorme impacte psicològic en la víctima. La violència física també creix. Els cops i les puntades de peu augmenten 8,7 punts percentuals respecte al curs anterior i suposen gairebé el 31% dels casos.

La llei del silenci

El perfil de l’assetjador no varia: nois més que noies i que assetgen en grup. Entre els motius per ficar-se amb la víctima, hi ha les «coses que diu o fa», el seu aspecte físic, i el fet de patir algun problema personal, ja sigui psicològic o de discapacitat. Tot i que més de la meitat de l’alumnat pensa que sí que fa alguna cosa pel company que pateix assetjament escolar, continua cridant l’atenció l’alta proporció d’estudiants (gairebé 48%) que afirmen que no actuen malgrat conèixer un cas d’assetjament.

«En vista dels resultats, es desprèn que l’assetjament escolar a través de xarxes socials i l’àmbit digital està incrementant la incidència del ‘bullying’ a Espanya», ha remarcat el director general de la Fundació Mutua Madrileña, Lorenzo Cooklin, durant la presentació de l’informe, que va ja per la seva setena edició anual i es titula ‘L’opinió dels estudiants’.

El ‘ciberbullying’ és més gran entre els que tenen 11 i 12 anys i més habitual a l’ESO que a primària. Les situacions d’assetjament digital se centren sobretot en una sola persona, ja sigui una noia (75%) o un noi (64%). Gairebé el 16% de l’alumnat afirma que les situacions de ‘ciberbullying’ de les quals són conscients es prolonguen durant més d’un any, cosa que suposa un augment de gairebé sis punts percentuals respecte al curs anterior.

Notícies relacionades

La lluita ‘antibullying’ posa el focus en l’agressor i la seva família: «Jo no sabia que feia el mal»

On tot comença: converteix la teva cuina al cor de la llar

Quant als mitjans a través dels quals es produeix, l’alumnat cita WhatsApp (66%), Instagram (50%) i TikTok (49%). A primària, l’assetjament s’exerceix sobretot a través de videojocs (56%) i TikTok (50%). A secundària, prioritzen WhatsApp (66%), Instagram (61%) i Facebook (24%).

Els docents

La situació resulta igual d’alarmant si es pregunta als docents, l’opinió del qual també està recollida a l’informe. D’aquests, un 15% reconeix tenir coneixement d’algun episodi d’assetjament, un percentatge que baixa gairebé sis punts percentuals respecte al 2024. Els professors detecten, sobretot, l’assetjament presencial i en tenen constància perquè els ho expliquen companys o testimonis o perquè se n’adonen ells mateixos. La pressió del grup d’amics, l’ús indegut de les noves tecnologies i les xarxes socials, la falta de respecte a les diferències i la normalització de la violència són, segons els mestres, les causes principals del ‘bullying’. Segons la seva opinió, els agressors tenen tres característiques: sentiment de superioritat, problemes familiars i falta d’habilitats socials.