Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens

L’estudi, titulat ‘Millorar els entorns escolars - Metodologia d’anàlisi i estat actual en l’àmbit metropolità de Barcelona, ha analitzat 916 centres dels 36 municipis que integren l'AMB –497 de públics, 332 de concertats i 87 de privats–. Així, proposa un «índex sintètic de valoració» –de 0 a 28 punts– que combina indicadors de mobilitat, medi ambient, seguretat viària, vulnerabilitat climàtica i característiques dels centres. Com més alta és la puntuació, pitjors són les condicions de l’entorn escolar. L’informe s’ha presentat públicament aquest dijous 18 de setembre en la jornada ‘¿Com millorem els entorns escolars?’, on s’han debatut estratègies i propostes per revertir aquesta situació.

D’aquesta manera, l’informe exposa que el 57% dels centres analitzats –cosa que suposa un total 528 escoles estudiades– es troben a la franja amb pitjors condicions –més de 15 punts–. Però, a més, un «preocupant 13% » –118 escoles– assoleixen el pitjor rang possible –entre 21 i 25 punts–. La majoria dels centres amb pitjors índexs s’ubiquen en zones amb alta densitat de població, poc verd urbà, poc espai públic, vulnerabilitat social i alts índexs de contaminació. Així, les principals àrees afectades són ‘sospitoses habituals’ com el nord de l’Hospitalet de Llobregat, Ciutat Vella o els barris limítrofs entre Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Són precisament els barris amb més densitat de població de tota la UE, segons les últimes dades de l’Eurostat, i, al seu torn, les àrees amb més índexs de vulnerabilitat de Barcelona i la seva conurbació.

L’estudi, com bé diu el nom, més enllà de la radiografia de la dramàtica situació actual, aspira a ser un motor de canvi per als entorns escolars més perjudicats. Xavier Matilla, arquitecte urbanista i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en què l’informe no és un «document finalista», sinó que aspira a ser una eina perquè els diferents ajuntaments de la metròpolis de Barcelona puguin desenvolupar plans de millora, amb el suport tècnic de l’AMB i el PEMB. «De vegades, projectes com les pacificacions, les superilles... sembla que només els poden fer les grans ciutats. L’objectiu és que vagi més enllà; trencar amb la idea que només Barcelona es pot permetre aquests projectes de transformació urbana», destaca Janet Sanz, que diu que és conscient que moltes urbs, malgrat comptar amb un pressupost molt inferior al de la capital catalana, ja intenten tirar endavant iniciatives en aquesta mateixa línia.

Tant Sanz com Matilla són conscients de les reticències que poden aixecar en alguns sectors de la societat grans canvis urbanístics a favor de la sostenibilitat i en contra d’elements contaminants, com, per exemple, el cotxe. Per això, l’objectiu de l’AMB és que les transformacions en els entorns escolars, que aconsegueixen un consens més gran entre la població, funcionin com un trampolí i s’acompanyin d’altres actuacions urbanes per, més enllà de les escoles, millorar els índexs de contaminació o verd urbà a la metròpolis de Barcelona. «Començar per les escoles és la manera més directa i justa de guanyar aire net, seguretat i convivència als barris, i no podem permetre’ns retrocedir», reitera la vicepresidenta de l’AMB.

Crisi climàtica i Pla de Barris

Sanz incideix també en el fet que, si no es compleixen els índexs marcats per la UE, Barcelona tornarà a estar «en el punt de mira» i podria activar-se un nou procés sancionador per l’«incompliment dels indicadors». «Quan vam entrar a l’ajuntament [de Barcelona] ja arrossegàvem anys d’amenaces de sanció», afegeix. Amb tot, més enllà de les possibles sancions administratives, Sanz sosté el risc que suposa l’actual emergència climàtica i que «quan actues contra la contaminació, actues contra la crisi climàtica». De manera que, «no només evitem les conseqüències administratives, sinó també les conseqüències de no oferir que els nostres infants i veïns visquin bé a Barcelona».

En la mateixa línia, aquesta mateixa setmana es publicava un estudi dirigit per investigadors de l’Imperial College de Londres i la London School of Hygiene and Tropical Medicine sobre els efectes de la calor extrema a les ciutats on Barcelona figura entre les urbs europees més afectades. Una anàlisi que estima 786 morts vinculades a la calor extrema a la capital catalana i de les quals 630 estan directament associades a l’escalfament global, cosa que suposa un 80% del total.

La vicepresidenta de l’AMB, a més, explica que des de l’administració metropolitana han presentat l’informe a les conselleries de Salut i Educació i que els han respost que la reforma dels entorns escolars «forma part de les seves prioritats». A més, assevera també que han acordat amb el Govern de la Generalitat que les futures convocatòries del nou Pla de Barris incloguin una línia de subvenció específica per a la millora dels voltants de les escoles, aprofitant que moltes s’ubiquen també als barris més vulnerables.

Patis escolars

Notícies relacionades

"Representen l’amor per la ciutat"

Petons, nervis i la cita més críptica de Julio Camba

Un altre dels elements que ha estudiat l’informe és la situació dels patis escolars i l’espai que tenen disponible per als alumnes. Les conclusions en aquest àmbit, com en les altres, no són tampoc precisament positives. Així, l’estudi constata que un de cada tres centres educatius de l’àrea metropolitana compta amb patis insuficients segons la normativa vigent –és a dir, amb menys de 1.056 metres quadrats–. Tot i que en els altres camps analitzats les diferències entre centres públics i privats/concertats són mínimes, en aquest apartat sí que queda reflectit que la situació és «especialment greu» en escoles concertades i privades, on gairebé la meitat no arriben als estàndards mínims.

De nou, municipis com Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet són els que concentren els dèficits més grans d’espais de joc i esbarjo per a l’alumnat. A més, la falta de zones verdes també és una constant al llarg del continu urbà de Barcelona. En 12 municipis, més del 80% de les escoles són en zones amb menys de 15 metres quadrats de verd per habitant en un radi de 700 metres –una distància que suposa uns 15 minuts de desplaçament a peu–, un «indicador clau de confort tèrmic i ombra».