Vall d’Hebron desenvolupa un nou fàrmac contra l’obesitat: l’Orforglipron, una alternativa «més còmoda» que Ozempic i Wegovy

«Aquest fàrmac és un anàleg de GLP-1 com els que ja coneixem [medicaments que imiten l’acció de l’hormona natural GLP-1]. La semaglutida injectable, com el Wegovy i l’Ozempic, i el Rybelsus, que és semaglutida oral», explica a EL PERIÓDICO l’endocrina Andreea Ciudin, coordinadora de la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat de Vall d’Hebron i investigadora principal del grup de Diabetis i Metabolisme del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Ciudin, una de les especialistes més rellevants d’Espanya, és l’única autora europea de la publicació. Calcula que el fàrmac estarà aprovat per la FDA (l’agència regulatòria dels EUA) a principis de l’any que ve.

Només per a obesitat

Igual com el Wegoby, l’Orforglipron (de la farmacèutica Lilly) està indicat només per a l’obesitat. L’Ozempic i el Rybelsus, a més de mostrar-se eficaços per al control de pes, estan indicats per a la diabetis tipus 2. Però, com explica la doctora Ciudin, els fàrmacs fins ara existents i aprovats presenten «limitacions». En alguns casos, són injectables (com Wegovy i Ozempic). Els que tenen una versió oral necessiten estrictes normes d'administració, com prendre’ls en dejú i esperar després mitja hora abans de dinar. «Molts pacients s’han de llevar hores abans», precisa aquesta endocrina.

No obstant això, l’estructura química de l’Orforglipron és diferent, la qual cosa permet una administració oral i més còmoda. «I, a més, és molt efectiu», assenyala Ciudin, que destaca que el fet que apareguin «alternatives» als medicaments ja existents i amb «fórmules químiques diferents» és «bastant esperançador». «Això situa l’obesitat en el mateix lloc que altres malalties cròniques, les quals disposen d’un munt de fàrmacs amb mecanismes d’acció diferents que ens permeten ajustar el tractament a l’estil de vida de la persona. Això és, personalitzar-lo una mica més», destaca aquesta endocrina. Així, aquest nou ventall de fàrmacs ofereix una major «flexibilitat» als metges, sobretot a l’hora de tractar pacients «plurimedicats».

Una altra novetat de l’Orforglipron és que és un anàleg de GLP-1 «no peptídic». «Fins ara tots els tractaments desenvolupats eren peptídics, és a dir, còpies de l’hormona natural que fabriquem. Però aquest és no peptídic, és a dir, és capaç d’estimular el receptor i utilitzar resultats similars. A més, al basar-se en una molècula més petita, ofereix una flexibilitat més gran i adaptar-nos als horaris de cada persona», diu l’endocrina Ciudin.

72 setmanes de seguiment

Notícies relacionades

Descoberta la «caixa negra del càncer», la regió de l’ADN que conté la història evolutiva del tumor

Iñaki Martín-Subero, epigenetista: "Ja podem reconstruir l'evolució del càncer des que era una cèl·lula que es va corrompre"

L’estudi en què va participar Vall d’Hebron va fer seguiment durant 72 setmanes de 3.100 persones de nou països amb obesitat peròsensediabetis. En tots els casos eren adults amb un índex de massa corporal superior a 30 kg/m², o entre 27 i 30 kg/m² amb alguna complicació associada a l’obesitat, com hipertensió, malalties cardiovasculars o apnea del son. A més es va combinar amb consells de dieta saludable i activitat física.

Els resultats mostren que el tractament amb la dosi més alta d’Orforglipron va aconseguir una disminució de l’11,2% del pes corporal de mitjana. Més de la meitat dels pacients van perdre almenys un 10% del seu pes i aproximadament el 18% va arribar a reduir-lo en més del 20%. A més, es van registrar millores significatives en la pressió arterial, perímetre de cintura, nivells de triglicèrids i colesterol, tots ells factors de risc per a malalties cardiovasculars. Els efectes adversos més freqüents van ser digestius, generalment lleus o moderats i autolimitats, similars a altres fàrmacs per a l’obesitat.