Litúrgies amb mascareta i distància

I al tercer any, va ressuscitar: torna una anhelada Setmana Santa a tot Espanya

Aquestes són les restriccions i les mesures que les germandats han d’acatar en les processons

I al tercer any, va ressuscitar: torna una anhelada Setmana Santa a tot Espanya

EFE / RAÚL CARO

7
Es llegeix en minuts
EFE

Tornen les processons als carrers espanyols en una Setmana Santa anhelada i que marca l’inici de la tornada a la normalitat, tot i que les comunitats autònomes han dissenyat plans específics per a les celebracions litúrgiques que comencen demà, Divendres de Dolors.

La cautela ha obligat les germandats a plantejar estratègies que cobreixin qualsevol tipus d’eventualitat a fi d’evitar que la covid resti protagonisme dels passos processionals, que fa dos anys que no poden sortir al carrer, i la tornada de la qual provoca nervis i un desig especial per què tot surti a la perfecció.

Notícies relacionades

A més dels ecos de tambors i cornetes, les tradicionals imatges religioses o la desfilada dels natzarens, la mascareta també serà protagonista en aquests vuit dies, ja que acompanyarà la majoria dels confrares durant les seves desfilades i aquells que vulguin disfrutar com a espectadors.

Aquestes són les restriccions i les mesures que han d’acatar les germandats durant la Setmana Santa del 2022:

Múrcia

La primera processó d’Espanya sortirà la pròxima matinada des de Cartagena. El viacrucis del Crist del Socors recorrerà els carrers del centre històric amb les primeres llums del divendres 8 d’abril en una processó que es posa en marxa a les quatre de la matinada.

Per a les setmanes santes reconegudes d’Interès Turístic Internacional a la Regió de Múrcia (la de Lorca, Cartagena, Jumilla i Múrcia) el cabildo superior de Confraries ha dictat l’obligatorietat de les mascaretes; la quirúrgica, si es procesiona amb la cara tapada, o FFP2, si es fa amb el rostre descobert.

Andalusia

Les germandats andaluses es preparen per acatar les recomanacions donades per la Junta d’Andalusia, entre les quals, que els portants i homes i dones de tron es facin un test d’autodiagnòstic de coronavirus de forma prèvia a l’inici de l’estació de penitència i que durant la processó utilitzin mascaretes.

A Sevilla, fan la processó unes 70 germandats amb més de 70.000 natzarens; algunes coincideixen que l’ús de la mascareta pot ser especialment difícil de complir per als portants durant l’estació de penitència, ja que l’esforç físic que suposa portar el pes d’un pas d’un Crist o d’una Verge.

Mesures que també afecten el públic

Tot i que el Consell General de Germandats i Confraries de Sevilla ha informat que cada germandat decidirà si acata o no les recomanacions de la Junta, aconsellen a les persones que facin penitència en les processons que mantinguin la distància més gran possible i utilitzin mascareta, almenys higiènica.

En aquest sentit, a Màlaga les confraries demanaran als seus homes o dones de tron que aportin algun document acreditatiu d’haver-se sotmès a una prova de covid o se’ls efectuarà un test d’autodiagnòstic abans d’iniciar-se la processó.

En el cas de les mascaretes, cada germandat malaguenya les proporcionarà per així formar part de la uniformitat particular de cada una i, tot i que impera el color negre, algunes optaran per la seva tonalitat identificativa.

Castella i Lleó

Les autoritats sanitàries també han obligat a l’ús de mascaretes en exteriors a Castella i Lleó sempre que no es pugui guardar la distància de seguretat, una mesura que afecta tant la gent que assisteixi als actes programats com els confrares que els protagonitzin.

A Lleó, els ‘papones’ tornaran a sortir als carrers l’any que se celebra el 75 aniversari de la Junta Major, amb proves d’antígens per als confrares que així ho desitgin.

‘In memoriam’

Aquest mateix Divendres de Dolors, a Valladolid, se celebrarà la primera processó de la Setmana Santa (Perdó i Esperança), que conclou al Monument al Cofrade, on es realitzarà una ofrena en memòria de tots els confrares morts, principalment per la pandèmia.

Si bé és cert que hi ha moltes ganes de sortir al carrer després de dos anys d’absència, no tots els confrares s’atreveixen a assumir riscos. El temor del coronavirus persisteix, per exemple, a Ciudad Rodrigo (Salamanca), on la Confraria de Nostra Senyora de la Soletat no compta amb prou confrares per treure el seu pas més emblemàtic.

Les dones participen per primera vegada a Zamora

No obstant, com a novetat a Zamora, per primera vegada en 97 anys d’història les dones participaran en una de les seves processons més emblemàtiques: la del Silenci Dimecres Sant, fruit d’un canvi estatutari aprovat el 2018 que per fi s’ha pogut fer efectiu.

Castella-La Manxa

La recomanació principal, a Castella-la Manxa, és que es continuï portant la mascareta, tant en interiors com a l’aire lliure.

El seu ús és el principal suggeriment a Toledo i Conca (les setmanes santes de les quals estan declarades d’Interès Turístic Internacional), tant a l’aire lliure com a l’interior dels temples, però també han insistit a evitar aglomeracions a les esglésies.

Tamborades reconegudes per la UNESCO

A més, Hellín reprendrà les seves tamborades, declarades patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO, que se celebraran amb la normalitat d’abans de la pandèmia, a excepció de l’ús de la mascareta, recomanada també en exteriors.

Uns 20.000 són els tambors que acudiran a aquesta cita, tot i que comptant amb portants i natzarens la xifra de participants pot incrementar-se en 2.000 més.

Madrid

Les processons més importants a la ciutat de Madrid es desenvoluparan durant el Diumenge de Rams, Dijous i Divendres Sant (amb les del Jesús del Gran Poder i l’Esperança, Jesús de Medinaceli o el Silenci, entre d’altres) i Diumenge de Resurrecció, jornada en què tindrà lloc la cèlebre tamborada que parteix des de la plaça Mayor de la capital.

País Valencià

Al País Valencià, es reduirà l’ús de faldons o elements que dificultin la ventilació dins dels passos o els trons i es proposa que una persona s’encarregui de controlar que no es produeixin aglomeracions de confrares i espectadors.

La Rioja

A La Rioja, la Germandat de Confraries de la Passió de la Ciutat de Logronyo ha transmès a les 11 confraries de Logronyo la potestat per establir les seves normes, sempre que prevalgui l’establert per les autoritats sanitàries i la diòcesi.

A la vila de La Rioja de San Vicente de la Sonsierra, els veïns esperen amb ganes la sortida dels «picaos», que tornaran aquest any als carrers en les processons de Dijous Sant i Divendres Sant després d’haver sigut suspeses per primera vegada, des dels inicis del ritu al segle XVI, per la pandèmia.

Galícia

A Ferrol s’espera que unes 300.000 persones omplin la ciutat des del Diumenge de Rams. El president de la Junta General de Confraries, César Carreño, explica a EFE que les peticions d’informació sobre l’esdeveniment, són més que abans de la pandèmia i demana responsabilitat: «Les processons són llargues, s’han d’evitar aglomeracions excessives», aconsella.

Illes Balears

A Palma de Mallorca, les processons tindran un aforament il·limitat i canvis en el seu recorregut habitual perquè es portin a terme per les artèries més amples, a part que no hi haurà cadires de lloguer per contemplar els passos.

Els espectadors hauran de portar mascareta malgrat que es tracti d’un esdeveniment a l’aire lliure, tot i que els confrares aniran amb la cara destapada. Als portadors de passos, que no podran mantenir una distància prudencial, se’ls demanarà que estiguin vacunats, portin mascaretes i s’hagin fet un test d’antígens.

Aragó

A Saragossa, es tornarà a celebrar l’acte més multitudinari, la processó del Sant Enterrament el Divendres Sant, la més llarga d’Espanya i que reuneix, com en un gran viacrucis cronològic de la Passió de Crist, totes les confraries de la ciutat.

País Basc

Al País Basc destaca la tornada de la tradicional Passió Vivent de Balmaseda, que involucra 650 veïns d’aquesta localitat biscaïna i atrau milers de persones a presenciar el Judici de Pilat, el viacrucis i la crucifixió de Jesús.

Cantàbria

Castro Urdiales tornarà a rebre visitants de tot arreu per presenciar la Passió Vivent, una celebració l’espera de la qual «consumia per dins» els organitzadors d’aquesta festa d’interès turístic nacional, en la qual més de 700 actors i figurants representen des del 1984 aquest viacrucis.