Causa per homicidi
«A la residència de Premià van tractar el meu pare pitjor que un animal»
Ramiro Berrocal va morir a mitjans d’abril a la residència Ca n’Amell de Premià de Mar. El seu fill denuncia que, quan es va infectar del coronavirus, el van lligar a una cadira sense alimentar-lo i va estar patint durant setmanes
Redactora
Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI
Ubicada/t a Barcelona
ver +
«El teu pare s’està ofegant, està patint. Tu decideixes, o continua patint o li injectem pal·liatius per alleujar-li el dolor». Aquesta va ser la primera notícia que Ramiro Berrocal va rebre el 17 d’abril del 2020, quan els professionals del CAP de Mataró van intervenir el geriàtric on vivia el seu pare. A partir dels informes posteriors dels sanitaris, Berrocal ha descobert que el seu pare va estar diverses setmanes patint, lligat a una cadira i amb evidents símptomes de deshidratació i desnutrició. «El van deixar patir durant setmanes i de manera cruel, això no se li fa ni a un animal», es queixa el fill. Ara celebra que la fiscalia denunciï els responsables del geriàtric Ca n’Amell de Premià de Mar, gestionat per l’empresa Domus Vi. «Sabem que som David contra Goliat però anem a totes, portarem aquesta empresa als jutjats per la memòria del meu pare i per què ningú torni a patir d’aquesta manera», sentencia el fill.
Pare i fill tenen el mateix nom i cognoms. El pare tenia 84 anys quan va entrar al geriàtric, tres mesos abans que esclatés la pandèmia del coronavirus. «Tenia Alzheimer avançat i ni la meva mare ni jo el podíem cuidar com mereixia», explica Berrocal. El pare estava en llista d’espera per accedir a una plaça en una residència de Barcelona, però mentrestant li van assignar una plaça subvencionada en aquest geriàtric del Maresme.
Quan va esclatar la pandèmia, diu el fill, el geriàtric va començar a mentir-los. «Deien que estava tot controlat, que anaven prenent la temperatura als nostres familiars i anaven aïllant-se. Després ens vam assabentar que no volien donar informació a l’alcalde, i que l’ajuntament es va oferir a deixar epis i vestits de protecció però ells s’hi van negar», afirma el fill. Més endavant, el telèfon de la residència es va desconnectar. «No ens l’agafaven, era impossible saber res», explica Berrocal.
Notícies relacionades
No va ser fins que la Conselleria de Salut va intervenir la residència, aquell 17 d’abril, quan Berrocal va descobrir que el seu pare havia contret la covid. «Ens va trucar una infermera de la nova gestora i em va dir que feia dies que el meu pare s’ofegava. Estava saturant gairebé el 50%. I em van dir que ja no hi podien fer res, que a tot estirar li estalviàvem el patiment injectant-li pal·liatius», assegura l’home. «No li vam poder dir res, no ens vam poder acomiadar ni acompanyar-lo en aquests moments...», afirma queixant-se. Mesos més tard, Berrocal va aconseguir el certificat de defunció del seu pare així com els informes dels tècnics de Salut que van intervenir el centre. «Allà posava que es van trobar el meu pare lligat a una cadira, amb signes de deshidratació i malnutrició: no li donaven ni menjar ni beure... Ni un trist sèrum. Va ser un maltractament i un abandonament absolut», diu.
El dolor que ha patit aquesta família, diu, és enorme. Qui pitjor ho ha portat, la seva mare i dona del difunt. «No es va poder acomiadar d’ell, no ha pogut fer el dol. Ha sigut terrible», assegura. Les cendres del pare ara descansen a Olivença (Extremadura). Però la lluita del fill per aconseguir justícia continua intacta. Com ell, una desena de familiars del geriàtric s’han unit en una plataforma, i esperaven conèixer la decisió de la fiscalia per personar-se en la causa. «Això que va passar aquí no es pot tornar a repetir. I aquestes empreses, per molt poderoses que siguin, han de pagar pel que han fet», insisteix.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
