Una Barcelona per a totes les edats, el nou repte de la ciutat

Posar Barcelona al servei de totes les edats és un dels reptes que ha d’afrontar la capital catalana en els pròxims anys, segons van concloure els participants en el debat ‘Barcelona, una ciutat per a totes les edats’, coorganitzat per EL PERIÓDICO i Barcelona Futur i que tenia com a objectiu reflexionar sobre les relacions intergeneracionals a la ciutat. L’orografia complexa del municipi, molt diferent del d’altres urbs europees, com Londres o Amsterdam, fa que l’aspiració de la capital catalana per arribar a ser un lloc sostenible i amigable amb tots els habitants necessiti una planificació prèvia molt escrupolosa, van coincidir Beth Galí, arquitecta, dissenyadora i paisatgista; Maria Molins, actriu i membre de la junta de l’Acadèmia del Cinema Català; i Jordi Williams, president del Centre Tecnològic Leitat, al fòrum de debat, que va moderar el periodista Carles Planas Bou.

«El fet que les ciutats siguin denses no és el problema. El que està mal gestionat és la convivència entre els diferents vehicles que hi circulen. Hem de desenvolupar una cultura del respecte en la mobilitat i aplicar-lo com una cosa estructural de les ciutats», va sentenciar Galí. La transició de Barcelona, de moment, va ben encaminada però necessita una visió més àmplia per poder acollir tots els veïns. Les necessitats de les persones grans o dels nens no són les mateixes que les dels joves i és aquí on s’ha de posar el focus, va afegir l’arquitecta.

Notícies relacionades

D’Horta de Sant Joan a l’Empordà i Montserrat: els grans incendis que han castigat Catalunya les últimes dècades

¿Què és el peix escorpí present a les platges d’Espanya i què s’ha de fer si et pica?

«La nova mobilitat de la ciutat està pensada per a gent atlètica, una persona gran no pot pujar amb bicicleta. Necessitem començar a treballar en la cultura del respecte a aquesta generació per poder treballar en un model de ciutat millor per a tothom», va comentar Williams. En la mateixa línia, Molins va explicar com Barcelona va ben encaminada malgrat les dificultats socials i urbanístiques que presenta. «La transició de Barcelona va en el camí de les ciutats nòrdiques, on els diferents tipus de mobilitat es respecten», va dir.

El problema amb la vivenda

El problema amb la vivendaL’accés a la vivenda és un dels problemes més grans dels joves de la ciutat. No obstant, són moltes les persones grans que malgrat tenir una llar es troben soles o tenen dificultats per fer totes les tasques de casa sense ajuda. Els ponents del debat coincideixen en el fet que la vivenda és un punt d’unió entre generacions i no s’han de separar com a problemes únics d’una generació o una altra. «Els problemes entre aquestes generacions quant a la vivenda són molt similars, per tant en lloc de separar hem de començar a unir experiències», va explicar Galí. A Barcelona hi ha moltes persones grans soles i molta gent jove que no es pot permetre un pis. Molins va assenyalar com en altres ciutats europees molts joves comparteixen pis amb persones grans, fet que aquí és pràcticament impensable. «Hem de tallar amb els prejudicis. En la nostra societat les generacions estan molt separades i la convivència entre les persones de les diferents edats és molt enriquidora», va comentar l’actriu. «A més amb aquest model hi guanyem tots. Les persones grans no se senten soles i els més joves tenen més oportunitats», va acabar.