Exclusió

Més de 5.000 persones no tenen accés a atenció sanitària a Espanya

Són només la punta d’un iceberg la dimensió real del qual és «molt, molt més gran», segons es denuncia en un manifest firmat per més de 300 organitzacions

Més de 5.000 persones no tenen accés a atenció sanitària a Espanya
4
Es llegeix en minuts

Més de 5.000 persones s’han quedat sense accés a atenció sanitària a Espanya en els quatre anys de vigència de l’RDL 7/2018. Són només la punta d’un iceberg la dimensió real del qual és «molt, molt més gran», segons han denunciat avui, el Dia Mundial de la Salut, un grup d’organitzacions que s’ha concentrat a les portes del Ministeri de Sanitat per entregar un manifest firmat per més de 300 organitzacions socials, societats científiques, col·lectius i 1.400 sanitaris. Demanen al Govern que posi «fi definitivament a l’exclusió sanitària» en la nova Llei d’Equitat, Universalitat i Cohesió del Sistema Nacional de Salut, l’avantprojecte de les quals aprovarà pròximament el Consell de Ministres.

Des de les organitzacions recorden que han passat deu anys des que el Reial Decret Llei 16/2012, impulsat pel Govern del Partit Popular, va acabar amb la sanitat universal a Espanya. Des d’aleshores, hi ha hagut esmenes que han millorat la situació, com la reforma que va aprovar l’executiu socialista el 2018. «Totes han sigut insuficients. L’exclusió s’ha continuat donant a tot el país», denuncien.

Els signants denuncien que el text en el qual treballa el Govern «no corregeix moltes de les llacunes i deficiències de la norma reguladora anterior»

Com a prova, citen els més de 5.000 d’exclusió sanitària documentats per REDER, la Xarxa de Denúncia i Resistència a ‘ RDL 16/2012, en aquests quatre anys. Les persones i organitzacions signants denuncien que el text en el qual treballa el Govern «no corregeix moltes de les llacunes i deficiències de la norma reguladora anterior» i demanen una tornada urgent al «model de sistema sanitari universal previ al 2012».

Situació administrativa

Una de les principals crítiques d’aquestes organitzacions és que l’avantprojecte diferencia el dret a l’atenció sanitària en funció de la situació administrativa de la persona, exigint més requisits als qui estan en situació irregular. És primordial, consideren, que hi hagi «una atenció sanitària coberta amb fons públics per a totes les persones, independentment de la seva situació administrativa, i sense traves», assenyalen les entitats.

Reclamen que s’elimini el període mínim d’estada a Espanya com a element necessari per obtenir l’assistència sanitària

Reclamen que s’elimini el període mínim d’estada a Espanya com a element necessari per obtenir l’assistència sanitària. L’únic criteri per reconèixer aquest dret a les persones estrangeres hauria de ser, afegeixen, la residència efectiva al país, una cosa que pot demostrar-se per mitjans com l’empadronament, certificats d’escolarització de menors a càrrec o informes d’organitzacions socials.

«Actualment, aquesta exigència està suposant retards de setmanes i mesos per rebre assistència, amb el consegüent impacte negatiu sobre la salut de les persones i, en alguns casos, està posant en risc la seva vida. «El temor infundat de l’anomenat turisme sanitari no justifica aquesta mesura per a la qual ja existeixen altres mecanismes de control», denuncia el manifest.

Amb càrrec a fons públics

A més, els signants exigeixen que es garanteixi, sempre i en tot cas, l’assistència amb càrrec als fons públics a persones menors de divuit anys, embarassades, sol·licitants de protecció internacional, apàtrides i víctimes de tràfic, així com a totes les persones que necessitin atenció d’urgències i en situacions de salut pública.

Recentment aquest diari relatava el cas d’Elena Obama, una dona guineana, mare d’una jove amb una malaltia rara, que va haver d’abandonar el seu país perquè la noia rebés tractament en el nostre. No obstant, l’Elena no té dret a una targeta sanitària i, cada vegada que emmalalteix, ha d’acudir a Urgències d’un hospital a Madrid.

En el cas de les persones ascendents que arriben a Espanya en processos de reagrupament familiar, les organitzacions que avui s’han dirigit a Sanitat demanen que es promoguin «les modificacions legislatives» perquè tinguin dret a l’atenció sanitària amb càrrec als fons públics, una cosa que «encara no apareix recollida en el nou text del Govern, malgrat haver-s’hi compromès».

Prestació farmacèutica

A més, volen que es garanteixi la inclusió del dret a la prestació farmacèutica amb un règim «que no discrimini per la situació d’irregularitat administrativa» i que es reconegui, de forma expressa, l’exempció de copagament farmacèutic en els casos d’especial vulnerabilitat.

Notícies relacionades

El manifest també recorda la importància d’eliminar les anomenades «Recomanacions per a l’aplicació de l’RDL 7/2018 de juny del 2019» que existeixen actualment i que, malgrat ser un text de menor rang legal, són més restrictives que la norma i són utilitzades per algunes comunitats autònomes, com la de Madrid, apunten per excloure grups de persones. També es demana que la nova llei contempli una avaluació de l’impacte que han tingut en l’àmbit de la salut els reials decrets 16/2012 i 7/2018 i les barreres que continuen obstaculitzant la cobertura sanitària universal.

Finalment, insten el Govern «que assumeixi la seva responsabilitat, que redacti una llei que atorgui targeta sanitària a totes les persones per garantir el seu accés i que vetlli per l’equitat i l’absència de discriminació en l’aplicació de la llei a tot el territori espanyol». Entre els signants del document figuren entitats com la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS) o la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (SemFyc); ONG com Salud por Derecho, Metges del Món o Oxfam Intermón o la Red Acoge o Kifkif i col·lectius socials com Jo Sí Sanitat Universal, entre d’altres.

Temes:

Medicaments