La burocràcia retarda la llei LGTBI i trans

La llei trans es torna a demorar. Primer, una duríssima negociació entre PSOE i Unides Podem. Ara, víctima de la burocràcia. L’avantprojecte de llei trans i pels drets de les persones LGTBI va sortir fa gairebé sis mesos del Consell de Ministres, però encara no ha arribat als òrgans consultius que han d’emetre els seus informes abans que el text arribi al Congrés dels Diputats.

L’avantprojecte segueix al si de l’Executiu a falta d’ultimar un detall formal, precisen fonts del Ministeri de Justícia, departament encarregat de remetre’l al Poder Judicial, al Consell Fiscal o al Consell d’Estat perquè avaluïn la norma, tal com publica ‘El Periódico de España’.

Des d’Igualtat indiquen, no obstant, que el text de l’avantprojecte de llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets LGTBI es va tancar a finals d’octubre amb les aportacions de les comunitats autònomes i altres ministeris, que va ser enviat a Justícia a principis de novembre i que va rebre l’informe d’Hisenda a mitjans d’aquell mes. En aquest temps s’han produït a més canvis a l’organigrama de Justícia, cosa que ha pogut influir en aquest assumpte.

Les fonts del departament dirigit per Irene Montero informen que han sol·licitat a Justícia que enviï el text als òrgans consultius mitjançant el tràmit d’urgència, per agilitar el procés.

Les organitzacions que agrupen el col·lectiu LGTBI i específicament les persones trans es queixen de la dilació en la gestió dels temps de la futura llei per a la igualtat de les persones trans i la garantia dels drets LGTBI, sobretot després de l’intent –frustrat– de Vox de derogar a la Comunitat de Madrid la legislació autonòmica que protegeix el col·lectiu.

Una crítica que també ha elevat Més País, que ha exigit al Govern accelerar els tràmits per a l’aprovació immediata del projecte.

L’explicació oficial que ofereixen des de Justícia al retard que acumula l’enviament de la llei trans als òrgans consultius és que estava pendent d’un «detall tècnic formal». Probablement alguna documentació de l’expedient. Es tracta d’un projecte compartit amb Igualtat. I si la col·laboració entre dos Ministeris sol ser complicada, més encara si hi ha al capdavant ministres de diferents partits polítics.

El que passa és que en aquest cas la lentitud en la tramitació és més destacada perquè els problemes de fons –el debat sobre l’autodeterminació de gènere – es van resoldre amb un pacte intern. Hi ha textos del Govern que tot i que s’hagin pactat entre el PSOE i Unides Podem continuen generant problemes, però no és el que ha passat amb la llei trans.

La prova és que en el Congrés Federal del PSOE, celebrat l’octubre passat a València, aquest va ser un dels punts de més conflicte intern. L’anomenat feminisme històric va presentar esmenes per corregir la llei i que s’ampliessin els requisits per al canvi de gènere –el text contempla acudir només al Registre Civil i l’obligació d’anar als tribunals per poder revertir-lo. Però la direcció socialista va tombar aquesta pretensió i va incloure en la ponència final del conclave una redacció d'acord amb el pacte amb Unides Podem. Des del PSOE, indicaven, «fem nostres les reivindicacions del col·lectiu trans amb aquesta nova legislació».

De fet, Justícia nega que la demora de sis mesos tingui alguna relació amb això.

Esmenes preparades

La Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuales i Més (Felgtbi+) i la Federació Plataforma Trans esperen més diligència perquè la norma arribi al més aviat possible al Congrés i ja treballen en les esmenes que plantejaran als diferents grups parlamentaris amb l’objectiu que el text es millori a la Cambra Baixa.

La presidenta de la Felgtbi+, Uge Sangil, reconeix que els temps s’estan dilatant més del desitjat: «S’estan fent els passos adequats, però anem lents. Demano als consells que han de fer els informes que s’afanyin».

Per la seva part, la presidenta de la Federació Plataforma Trans, Mar Cambrollé, mostra el seu malestar i denuncia que el Govern «estigui incomplint els seus terminis». Cambrollé demana que l’avantprojecte es tramiti d’urgència perquè existeix un context d’alarma social a causa de l’amenaça de la ultradreta i de l’augment de les agressions al col·lectiu LGTBI.

Tant la Felgtbi+ com la Federació Plataforma Trans advoquen perquè el Congrés enriqueixi el text que va sortir del Consell de Ministres introduint tres punts clau: el reconeixement de les persones trans no binàries (aquelles que no es reconeixen ni com a home ni com a dona), l’ampliació dels drets dels menors trans i la inclusió de les persones migrants.

Principals mesures

Després de mesos de dures negociacions, l’Executiu aprovava el 28 de juny (setmana de l’Orgull LGTBI) la llei trans i per la igualtat del col·lectiu LGTBI, que reconeix la lliure determinació del gènere i deixa de considerar malaltes les persones trans. 

El projecte, impulsat per Igualtat, va patir un bloqueig de mesos per les diferències de la llavors vicepresidenta primera, Carmen Calvo, i la ministra Irene Montero sobre l’autodeterminació del gènere. El consens entre Igualtat, Justícia i Moncloa es va traduir en un text que permetrà el canvi de sexe i nom en el Registre Civil sense necessitat de testimonis, proves ni informes mèdics en un termini màxim de quatre mesos. En l’actualitat, les persones trans han d’acudir a un metge perquè acrediti el canvi de sexe. 

Podran canviar la seva menció registral les persones majors d’edat i els menors a partir dels 14 anys. Els nois de 12 i 13 anys necessitaran una autorització judicial per canviar el seu sexe en el Registre Civil. El que sí que podrà fer qualsevol menor, amb independència de la seva edat, és canviar-se el nom.

Notícies relacionades

L’Agència Estatal de Salut Pública rep avui la llum verda

Nova adjudicació de docents després de l’"error deliberat" detectat en el procés

L’avantprojecte inclou un mecanisme per evitar el canvi continu de sexe i, amb això, el frau de llei: les persones que hagin canviat la menció registral del sexe, per tornar a fer-ho hauran d’obtenir una autorització judicial. 

La llei també prohibeix les teràpies de conversió, aversió o contracondicionament destinades a modificar l’orientació, identitat o expressió sexual.