Llum verda a la llei trans que permet el canvi de sexe a partir dels 14 anys

Després de mesos de durs enfrontaments entre els dos socis del Govern central, àrdues negociacions i al mig de la setmana en què se celebra l’Orgull, una efemèride que ha exercit d’espasa de Dàmocles perquè s’arribi un acord, el Consell de Ministres ha donat llum verda aquest dimarts a l’avantprojecte de llei trans i drets LGTBI. Quan la norma arribi al BOE; Espanya se situaria entre els 15 països que reconeixen la lliure autodeterminació de gènere, és a dir, que es pot canviar de sexe al Registre Civil i al DNI amb la mera voluntat de l’interessat, sense dos anys d’hormonació i un informe mèdic, com s’exigeix actualment, i sense testimonis o mitjans de prova sobre la situació «estable de transsexualitat», com en un inici reclamava Carmen Calvo.

Fa dues setmanes, tal com va avançar EL PERIÓDICO, i després de la petició de diversos col·lectius que el PSOE no fos convidat a la manifestació central de l’Orgull «per bloquejar la llei», els ministeris d’Igualtat, Justícia i la Vicepresidència Primera van arribar a un acord que suposa reconèixer de facto l’autodeterminació, però sense esmentar aquest terme en el text. El pacte implica que la persona ratifiqui la seva sol·licitud davant el Registre Civil dues vegades, amb tres mesos de diferència, i que el procés culmini com a màxim als quatre mesos, però sense proves testificals o documentals. A més, s’impedeix que una persona es pugui canviar de sexe contínuament, al requerir que passin sis mesos des del primer canvi i haver de sol·licitar-ho a la jurisdicció voluntària.

El canvi de sexe registral es podrà sol·licitar a partir dels 16 anys i entre els 14 i els 16 anys si els menors estan assistits pels seus «representants legals». Entre els 12 i els 14 anys s’autoritza el canvi de nom, però la modificació del sexe s’ha d’iniciar davant la jurisdicció voluntària i els menors d’aquestes edat només poden canviar de nom.

L’oposició

Les garanties introduïdes segueixen sense convèncer un sector del moviment feminista, que es va manifestar el cap de setmana passat en contra d’una llei que, segons el seu parer, «esborra» les dones i la discriminació que pateixen partint del seu sexe biològic. Destacades feministes, com Amelia Valcárcel o Ángeles Álvarez, antiga portaveu d’Igualtat del PSOE al Congrés, han subscrit un manifest en què reclamen que el «canvi de sexe registral continuï sent una excepció jurídica, justificada per una disfòria qualificada per professionals».

Si bé, el PSOE, que fa un any es va alinear amb aquestes tesis i va difondre un argumentari, firmat per Calvo i José Luis Ávalos, contra l’autodeterminació de gènere a l’assenyalar que «si es nega el sexe, es nega la desigualtat que es mesura i construeix partint del fet biològic», recolza ara el text acordat. Les discriminacions

Notícies relacionades

El pregó de Gràcia reivindica l’esperit del barri com a recepta per salvar el món

Gràcia: alegria per la recuperació de la festa i temor per l’incivisme

recolza ara el text acordat. Les discriminacionsL’avantprojecte suposa que a les persones trans se les deixarà de considerar com a malaltes, tal com havia sol·licitat l’OMS, i que s’estableixin les eines necessàries perquè el col·lectiu LGTBI, objecte de tota mena de discriminacions, passi de la igualtat legal a la real. Per a això, preveu mesures en l’àmbit educatiu, laboral, de la salut, etc. per mirar d’evitar el ‘bullying’ en els centres educatius o accions massa quotidianes com que no es llogui un pis a una parella de lesbianes. Per evitar les vexacions i discriminacions, el text inclou sancions que poden arribar als 150.000 euros en els casos més greus, així com obligacions per als poders públics.

A l’avantprojecte li queda encara un llarg recorregut, ha de sotmetre’s al veredicte dels òrgans consultius, tornar al Consell de Ministres i després superar el tràmit parlamentari. Si bé, una vegada desbloquejat l’escull de l’autodeterminació, que era la demanda principal dels col·lectius trans i la línia vermella que havia marcat Podem, la tramitació a les Corts es preveu més senzilla.